Al llarg de la història, les disputes pel control d'un territori i dels seus recursos naturals han estat font de conflictes que s'han resolt recurrentment amb combats, guerres i enfrontaments militars. Els conflictes actuals segueixen tenint arrels profundes que busquen l'accessibilitat als recursos naturals com l'aigua, la fusta, el petroli o alguns metalls, i es calcula que aquests recursos són la font de la quarta part dels 49 conflictes que hi havia l'any 2000. Moltes guerres que poden començar per enfrontaments ideològics acaben derivant en guerres per mantenir el control dels recursos naturals.

EL REPARTIMENT DELS RECURSOS

A mesura que el consum augmenta i que els recursos naturals són més escassos, van apareixent més zones del planeta on hi ha desacords per la repartició d'aquests recursos. L'escassetat ambiental és una amenaça per a la convivència, i l'augment de la població i el mal ús dels recursos estan afectant ecosistemes d'arreu del món. A més, el control d'un recurs escàs com pot ser l'aigua és poder, i moltes accions militars s'encaminen a aquest objectiu.

		El consum creixent posa en perill el subministrament del futur.

La manca d'aigua ja està afectant algunes zones del planeta com la Xina, l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica. Alguns països d'aquestes àrees són grans importadors de cereals perquè la manca d'aigua impossibilita la producció dels cereals necessaris per a la població. El caràcter vital i transfronterer de l'aigua ha fet que sigui un recurs molt conflictiu, però altres recursos com la fusta, la pesca o el sòl també generen conflictes i és de preveure que s'agreujaran en el futur.

A més, els recursos, com l'aire o l'aigua, no s'aturen a les fronteres i l'ordenació actual del món en estats nació xoca frontalment amb la necessitat d'una visió ambiental global del món. Alguns rius com el Tigris, l'Eufrates o el Nil, entre molts d'altres, passen per diferents estats i la construcció de preses o la contaminació de les aigües afecten els països que queden aigües avall. Això, junt amb l'escassetat d'aigua que pateixen aquestes zones, genera tensions importants entre els països que comparteixen el recurs.

La industrialització també és font de conflictes ambientals perquè, amb els nous usos, els recursos adquireixen un valor més alt i els antics usuaris no poden accedir als preus del mercat. Per exemple, un litre d'aigua es paga molt més car si es fa servir a la indústria i aleshores els agricultors no poden comprar-la.

L'EXTRACCIÓ DE RECURSOS VALUOSOS I LES GUERRES ENCOBERTES

La comercialització dels recursos naturals també és l'origen de molts conflictes. De fet, les guerres esdevenen mecanismes per explotar els recursos naturals sense cap mena de control i fer-se amb els guanys de la venda. Aquests recursos, com el petroli, els diamants, l'or, la fusta, el coure i el coltan entre d'altres, van a parar als països rics i serveixen per produir telèfons mòbils, mobles de caoba i joies. Els beneficis de la comercialització van a mans d'unes elits interessades a mantenir la guerra per seguir guanyant diners. Es creu que Mobutu, el dictador del Zaire, va acumular una riquesa d'entre 4.000 i 6.000 milions de dòlars, més que la producció econòmica del país.

		L'explotació dels recursos no ha de dilapidar les reserves.

Angola porta quatre dècades en guerra. Per una banda, la UNITA (guerrilla opositora) té el control de les mines de diamants i ha obtingut 3.700 milions de dòlars entre 1992 i 1998 de la venda de diamants que ha venut a través de tercers països amb certificats d'origen falsos. Els beneficis serveixen per comprar armes i es fan servir els mateixos canals dels diamants per dur-les fins a les zones en conflicte. Per altra banda, el govern angolès controla els pous de petroli de mar endins i n'obté entre 2.000 i 3.000 milions de dòlars per la venda del petroli. El govern gasta tres vegades més en la guerra que en programes socials. El govern i els caps de l'exèrcit s'embutxaquen grans quantitats de diners; per a ells, la guerra és molt lucrativa.

El gran consum mundial d'aquests tipus d'articles fa que l'explotació de les matèries primeres sigui molt lucrativa. Per trencar aquest cicle, cal que hi ha hagi una major conscienciació en els països destinataris i unes actituds més estrictes en el control de l'origen dels recursos. En aquest sentit, l'ONU ha començat a imposar sancions (per exemple a Libèria, a la UNITA). Tot i això, encara hi ha productors, comerciants, banquers i governs que segueixen facilitant aquest comerç.

Els informes de l'ONU treuen a la llum molts casos foscos, aporten transparència i comença a haver-hi pressió. Per altra banda, les ONG van exposant les complicitats de les empreses occidentals per informar els consumidors de les empreses implicades en aquests casos. De totes maneres, cal transformar la realitat d'aquests països a través de la diversificació de les economies locals i la inversió en serveis sanitaris i educatius, perquè millori l'estabilitat del país. Per estimular la prevenció dels conflictes cal promoure la democràcia, la justícia i els drets humans.

RECURSOS I CULTURES INDÍGENES

L'explotació dels recursos naturals entra sovint en conflicte amb les poblacions locals, que molt sovint són tribus indígenes. A Nigèria, a l'Equador i a tants altres països els interessos comercials passen per davant de les persones. Per exemple a Indonèsia, a la província d'Aceh, hi ha Arun, el jaciment de gas més gran del país, gestionat per Exxonmobil, que representa el 30 % de les exportacions de gas i petroli del país (1.200 milions de dòlars a l'any). La construcció de la planta va implicar el desplaçament de moltes famílies; després, les fuites i els abocaments van provocar problemes de salut i ambientals, a més de destruir l'agricultura i la pesca. La corrupció va facilitar la tala indiscriminada de la zona, i l'erosió i les esllavissades van deixar la població local sense cases ni camps. Tot plegat va crear un fort ressentiment i sorgiren grups demanant la independència de la província; que han estat fortament reprimits. Després de la caiguda de Suharto (l'expresident d'Indonèsia), durant l'any 2001, el conflicte va empitjorar, els atacs contra Exxonmobil van generar fortes repressions de l'exèrcit, execucions i desaparicions.

		La destrucció de l'entorn fa desaparèixer cultures senceres.

La manca de recursos i la pèrdua de productivitat dels sòls obliguen moltes persones a deixar les seves terres; però la migració origina nous problemes com la conflictivitat entre les comunitats i la superpoblació de noves àrees.

LA GUERRA DESTRUEIX L'ENTORN

Si els conflictes deriven en guerres obertes el medi ambient en surt molt mal parat. Fins i tot, el medi ambient es fa servir com a estratègia militar quan s'enverinen les aigües, es defolien o es cremen els boscos o es destrueixen les collites. La producció de material bèl·lic augmenta a un ritme trepidant, però no es mira en cap moment els efectes que pot tenir sobre el medi ambient.

En una guerra es fan servir tot tipus de materials tòxics per als organismes vius. Les bombes i altres materials contaminen el sòl i les aigües, i els deixen inservibles per als habitants. Fins i tot s'ha abocat productes per contaminar expressament el sòl o l'aigua i així obligar els habitants a abandonar les seves terres. En guerres cruentes, s'han fet servir productes de destrucció massiva com agent químics defoliants. Un cas encara més greu és l'ús de projectils amb material de baixa radioactivitat, que produeix contaminacions que poden trigar centenars d'anys a desaparèixer.

		El material bèl·lic no respecta ni el medi ambient ni les persones.

La guerra sembla tenir un salconduit per destruir i contaminar tot un territori quan realment només genera més odi i rancúnia. La societat civil no en surt només doblement perjudicada, sinó que després de la guerra les dificultats per refer la seva vida amb poc temps són molt més importants.

Les guerres afecta de moltes maneres les persones i el medi ambient i totes són negatives. Per tant, cal treballar a consciència per desterrar-les del planeta.