El comerç de diamants a diversos països africans ha generat moltes guerres i en manté algunes, i això ha fet que moltes persones hagin perdut la vida o visquin en condicions miserables. Sierra Leone, per exemple, és un país ric en diamants de molta qualitat i, alhora, és un país devastat per la guerra. Al districte de Kenema, molt ric en diamants, morien la tercera part dels infants abans de complir un any. El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament va situar Sierra Leone a l'últim lloc absolut de l'índex de desenvolupament humà que publica.

Per combatre aquesta situació, els diamants han esdevingut l'eix d'una campanya internacional per evitar que el comerç d'aquestes joies financi la guerra. Es calcula que entre el 4 % (De Beers) i el 20 % (grup d'experts de l'ONU) dels diamants en brut són il·legals. Aquesta campanya, sota el nom "El veritable cost dels diamants" ("The true cost of diamonds"), vol donar a conèixer aquesta realitat i promoure una certificació internacional dels diamants, aconseguir que els estats controlin el comerç de diamants i fer seure els criminals davant de la justícia.

De moment, ja s'ha aconseguit canviar l'actitud de les grans empreses que comercialitzen els diamants perquè adoptin unes mesures ètiques en la comercialització, però sobretot es vol arribar a la població perquè quan vagi a comprar una joia amb diamants demani l'origen i no el compri si no té aquesta informació.

Alguns països pateixen greus mancances de productes de primera necessitat, com l'aigua, i aquestes situacions poden desembocar en conflictes. A l'Orient Mitjà i al nord d'Àfrica, l'aigua és molt escassa (la regió té el 5 % de la població mundial i només l'1 % de l'aigua dolça), però, a més, la situació ja és molt conflictiva per altres raons i complica les negociacions sobre productes bàsics. L'increment de població i de les restriccions hídriques pot inestabilitzar més la regió.

		L'aigua és un recurs escàs i polèmic.

La Creu Verda Internacional, juntament amb la UNESCO, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, el Fons Mundial per al Medi Ambient i el govern suís, va organitzar un seminari per buscar solucions a aquesta situació. Entre les conclusions, va destacar la proposta d'aplicació de solucions tècniques existents per millorar l'eficiència sobretot en l'agricultura, la importància de la participació de tots els actors en la gestió de l'aigua i la utilitat de generar una planificació estratègica per assolir els resultats desitjats.

Especialment va destacar la proposta d'establir un fòrum permanent de debat sobre l'aigua a l'Orient Mitjà i al nord d'Àfrica, en què està treballant la Creu Verda Internacional.

L'explotació petrolera de la conca amazònica equatoriana ha estat protagonitzada per un seguit de despropòsits de grans magnituds (abocament de productes tòxics com metalls pesants o hidrocarburs, entre d'altres) i ha posat en perill els territoris d'alguns pobles indígenes. El 1993, una entitat nord-americana va fer un estudi on relatava la greu situació que vivien els pobles indígenes de la zona. Això va fer actuar el govern equatorià, que va reconèixer el dret a un medi ambient sa. També va servir per unir grups indígenes (CONFAIE) i grups ecologistes (Acción Ecologista) i per començar una campanya sota el lema "Amazònia per la vida". En pocs anys, aquesta campanya va prendre un important ressò internacional amb el suport de grups d'arreu del món.

Aquestes organitzacions, de forma pacífica i constant, van procedir en contra de Texaco, la principal empresa culpable dels desastres ecològics de l'explotació petrolera. Van aconseguir que el judici es convoqués als Estats Units d'Amèrica (tot i que no es va arribar a celebrar), però la difusió del cas per les televisions dels Estat Units va fer canviar la posició d'aquesta empresa.

La campanya també ha servit per obrir un centre de seguiment ambiental a l'Amazònia que permet tenir dades in situ. Però l'afany del govern per vendre petroli no s'atura i la campanya segueix oferint resistència pacífica perquè les zones d'extracció de petroli no s'ampliïn.

Aquesta situació es repeteix en molts llocs del món com en el cas dels uwes (www.ran.org/ran/ran_campaigns/beyond_oil/oxy/index.html) de Colòmbia en contra de Occidental Petroleum (EUA) o dels ogonis de Nigèria en contra de Shell (Holanda).