Els esculls de corall són estructures compactes, bàsicament de carbonat càlcic, formades en l'oceà gràcies a l'activitat d'alguns éssers vius. Si bé en els esculls de corall hi viuen multitud d'espècies animals i vegetals, només uns quants grups d'invertebrats són els forjadors d'aquestes estructures. Els anomenats coralls són els principals constructors dels esculls, però també hi contribueixen les esponges i els bivalves. Els coralls són invertebrats colonials formats per individus molt simples anomenats pòlips. Cada pòlip consta bàsicament d'un cos en forma de sac amb una obertura única o boca envoltada per tentacles. Els pòlips d'una colònia són genèticament idèntics (clons) i comparteixen l'esquelet calcari que els dóna protecció, que produeixen com a resultat del seu metabolisme. Els pòlips dels coralls forjadors d'esculls tenen com a principal característica el fet d'hostatjar unes algues microscòpiques que viuen en simbiosi dins del teixit del pòlip i que s'anomenen zooxantel·les (figura 1). Les zooxantel·les nodreixen el corall amb nutrients que d'altra banda no estarien al seu abast i el corall ofereix protecció a l'alga. Aquesta vida en comú del corall i l'alga és una de les principals claus de l'èxit d'aquest ecosistema.

		L'estructura bàsica dels esculls és senzilla i molt efectiva.

ON ES TROBEN ELS ESCULLS DE CORALL

Si bé podem trobar coralls arreu del món, les veritables formacions d'esculls es troben entre el tròpics de Càncer i de Capricorn, on la temperatura de l'aigua de l'oceà oscil·la entre 20 i 32 ºC. Com a referència s'accepta que els esculls de corall només es desenvolupen en llocs on la temperatura de l'aigua es manté per sobre de 20 ºC durant tot l'any (figura 2). A part d'aquests requeriments de temperatura, els esculls de corall necessiten tenir disponibilitat de llum del sol per poder mantenir les zooxantel·les; recordem que són algues i, per tant, necessiten la llum solar per fer la fotosíntesi. Aquests requeriments de llum fan que els esculls de corall es formin a poca fondària (fins aproximadament uns 50 metres), ja que la intensitat de la llum solar disminueix dràsticament a mesura que ens aprofundim en l'oceà. Un altre requeriment és disposar d'aigües transparents. Una aigua tèrbola està lligada a una alta concentració de partícules en suspensió que fan disminuir ràpidament la quantitat de llum que arriba al fons. Això i la cobertura de la superfície dels coralls produïda per sedimentació de les partícules de l'aigua, fan que la quantitat de llum que arriba a les zooxantel·les no sigui suficient per què sobrevisquin. Altres requeriments no tan específics dels coralls, sinó més generals per a altres organismes marins, són una salinitat adequada i l'absència de contaminants químics a l'aigua.

		Els esculls es concentren a les zones més càlides del planeta.

IMPORTÀNCIA DELS ESCULLS DE CORALL

Des d'un punt de vista ecològic, els esculls de corall són considerats un dels ecosistemes més importants del nostre planeta a la vegada que un dels més espectaculars i fràgils. Se'ls ha comparat amb les selves tropicals degut a la seva elevada producció primària, és a dir, la capacitat de produir matèria orgànica a partir de components inorgànics. A més a més, tot i que no arriben a ocupar un u per cent del subsòl oceànic, es calcula que aproximadament un 25 % de les espècies marines viuen en aquests sistemes. Els esculls de corall no només són importants per als ecòlegs, sinó que estan lligats a una sèrie de beneficis que afavoreixen l'espècie humana en general. Els esculls de corall són una font d'aliment molt important en zones com Filipines, Indonèsia, Malàisia o Papua Nova Guinea. En alguns d'aquest països, el consum d'organismes relacionats amb els esculls són la principal font de proteïna de què disposen. En zones com el Carib, les indústries relacionades amb els esculls de corall representen una font d'ingressos, en alguns casos única, a través del turisme i de la pesca, i mantenen milions de persones. De manera global s'ha estimat que els esculls de corall proporcionen aproximadament uns 375 milers de milions de dòlars americans cada any a la gent que viu en zones tropicals. També s'ha constatat que, de mitjana, els països que depenen de la indústria (bàsicament el turisme) dels esculls de corall n'obtenen més de la meitat del seu producte nacional brut. Les formacions massisses que representen els esculls protegeixen la costa davant l'onatge de l'oceà. Això és especialment important en illes petites, com ara Hawaii, situades al mig de l'oceà. Els esculls de corall estan directament lligats a les tradicions i l'espiritualitat de moltes cultures, per exemple de moltes illes del Pacífic. L'extracció de compostos químics a partir d'organismes marins amb finalitat medicinal està essent molt eficient en el tractament d'immunodeficiències, càncers de pell, malalties cardiovasculars i úlceres, entre altres.

		Moltes persones viuen dels recursos naturals dels esculls.

REGRESSIÓ DELS ESCULLS DE CORALL

Les dades dels últims anys referents a l'estat de salut dels esculls a nivell mundial han mostrat que l'oceà Índic és el que té més esculls que poden considerar-se perduts (un 59 %) i només se'n podran recuperar els que estiguin molt allunyats de les zones poblades. El sud-est asiàtic té un 34 % dels seus esculls perduts i aquests valors són més baixos pel Carib i l'Atlàntic (al voltant d'un 20 %) però aquests esculls sembla que tenen una capacitat de recuperació considerable.

		Una part important dels esculls està fortament malmesa.

Els esculls del Pacífic i d'Austràlia són els que mostren els millors estats de salut. La possible recuperació d'un escull només es pot aconseguir si s'elimina la causa que n'està provocant la degradació. La regressió o pèrdua dels esculls de corall gairebé sempre està relacionada amb l'activitat humana, però també hi ha fenòmens naturals que els poden destruir. La destrucció d'esculls de corall deguda a fenòmens naturals es pot considerar, en general, menys agressiva per la capacitat que tenen els organismes d'adaptar-se a les condicions ambientals a què estan sotmesos. Les tempestes tropicals o huracans poden destruir esculls però, en zones on aquests fenòmens meteorològics són relativament freqüents (per exemple en el Pacífic nord-occidental), les espècies que s'hi han desenvolupat són més robustes i, per tant, més resistents a l'agressió de les tempestes. En altres zones com el sud del Carib, on aquest fenòmens es donen poc sovint, els coralls que creixen són més fràgils i fàcilment trencats pel gran onatge que provoquen les tempestes de gran magnitud. Els desguassos dels rius, en algunes zones tropicals, és una altra de les activitats naturals que poden danyar considerablement els esculls tant per la baixada de salinitat com per l'increment de terbolesa de l'aigua. Les malalties pròpies dels coralls i les plagues de depredadors que apareixen de manera recurrent, com l'estrella de mar coneguda com "corona d'espines", han devastat esculls dels oceans Pacífic i Índic.

Les pertorbacions provocades per les persones són tan o més nombroses que les naturals; això sí, molt més devastadores, tant per la seva magnitud com per la seva persistència. L'increment i la concentració de la població humana al llarg de la zona costera ha afectat molt la qualitat de l'aigua. Així doncs, la urbanització i l'explotació del sòl han incrementat dràsticament la terbolesa de l'aigua i han deteriorat considerablement els esculls de corall. De manera similar, l'ús de fertilitzants i pesticides en la zona costera els està afectant. Els primers fan incrementar els nutrients de l'aigua i afavoreixen el creixement d'algues planctòniques que enterboleixen l'aigua i afecten la supervivència de les zooxantel·les. Els pesticides i altres productes químics són especialment tòxics per a tots els invertebrats marins, entre ells els coralls.

		La contaminació, sigui a on sigui, acaba afectant als oceans i, de retruc, els esculls.

L'escalfament global de la Terra degut a l'increment de CO2 relacionat amb l'activitat humana (ús desmesurat de combustibles fòssils, tala indiscriminada d'arbres...) està essent un dels factors que a escala més generalitzada afecta la salut dels esculls de corall. Tot i que actualment l'efecte de l'increment de diòxid de carboni en l'atmosfera sobre els organismes vius és un dels temes principals de debat científic, sembla ja clar que aquest increment provoca pèrdua de les zooxantel·les per part dels coralls i, per tant, la seva mort. Aquest fenomen s'anomena "blanqueig" (en anglès, "bleaching". També s'ha atribuït a l'escalfament global l'aparició de noves malalties en organismes marins. Un exemple d'això es l'increment de tumors als ulls de les tortugues que viuen en els esculls de corall. L'aparició d'aquest tumors s'ha relacionat amb un escalfament de l'aigua junt amb la presència d'algun contaminant que encara no es coneix. L'aparició de tumors en els ulls de les tortugues està sent cada cop mes comuna en esculls de Hawaii, Florida i el Carib. Els tumors, a mesura que creixen, van disminuint la capacitat de visió de la tortuga fins que li resulta molt difícil trobar menjar i es mor de gana. Tot i que les tortugues a primer cop d'ull no tenen res a veure amb els coralls, la seva desaparició pot afectar notablement la salut dels esculls. Aquestes tortugues s'alimenten d'algues que creixen en els esculls i així eviten que proliferin i que provoquin un ofegament dels coralls.

L'explotació dels esculls de corall de manera indiscriminada i sense regulació fa que es trenqui el delicat equilibri en què viuen els habitants d'aquest ecosistema. L'actuació poc curosa (manipulació de les criatures marines, abocament de deixalles a l'aigua, moltes d'elles no degradables com els plàstics...) de turistes en zones tropicals, juntament amb una alta densitat de visitants, poden també destruir en relativament pocs anys els coralls d'una zona.

ACTUACIONS

A part dels esforços de la comunitat científica per entendre el funcionament dels esculls de corall, actualment s'estan duent a terme a nivell mundial una sèrie d'actuacions per evitar-ne, en la mesura que sigui possible, la regressió. Una d'elles és fer una valoració acurada del seu estat real arreu del món, que està duent a terme la Xarxa Mundial de Seguiment dels Esculls de Corall (en anglès, Global Coral Reef Monitoring Network), que està coordinada per científics d'Austràlia. Gràcies a aquesta valoració s'ha vist que malauradament els llocs més castigats pel que fa a degradació dels esculls, en la majoria dels casos, coincideixen amb zones econòmicament poc afavorides. Sortosament però, sembla que els governs de zones molt afectades, com per exemple Indonèsia, cada cop més demanen col·laboració amb científics per plantejar solucions. Altres actuacions pretenen una sensibilització generalitzada sobre la protecció dels esculls de corall. Això s'està duent a terme ja des d'edats molt primerenques en algunes escoles i per a edats més avançades mitjançant programes de televisió sobre educació ambiental. L'altre mitjà cada cop més emprat en aquesta sensibilització de la gent son les pàgines web. Fent una recerca amb les paraules "coral reef" es pot obtenir una amplia informació provinent d'arreu del món sobre els esculls de corall, el seu manteniment i la seva protecció.