Les aigües subterrànies són aquelles que es troben al subsòl saturant els terrenys o les formacions geològiques que són porosos i permeables, i formen part del cicle hidrològic per tal com són alimentades per la pluja, que un cop a la superfície de la terra i a les lleres dels rius, s'infiltra al subsòl fins arribar a una zona on els porus o les fissures dels terrenys es saturen d'aigua. És en aquesta zona saturada on l'aigua infiltrada s´emmagatzema i circula. Aquestes formacions geològiques es distingeixen principalment per tenir una porositat (capacitat d'emmagatzemar aigua) i una permeabilitat (porus o fissures intercomunicats) que fan que l'aigua pugui circular des de les zones de recàrrega a les de descàrrega. Les formacions que tenen aquestes dues propietats son el que en diem "aqüífers".

Els aqüífers poden estar constituïts per materials no consolidats, com sorres i graves, o per roques consolidades, com calcàries, gres, etc., amb una certa porositat o fisuració. És per tant necessari tenir un bon coneixement geològic en superfície i en profunditat per a la identificació i la delimitació dels aqüífers.

		Les aigües subterrànies tenen un gran valor, tot i ser molt desconegudes.

La gran variabilitat de dimensions que poden arribar a tenir els aqüífers, tant en superfície (des de pocs fins a centenars o àdhuc milers de quilòmetres quadrats) com en fondària (de pocs a centenars de metres), així com els diferents valors de permeabilitat i porositat que tenen, fan que ens trobem amb tota mena d'aqüifers i amb unes condicions d'explotació de les aigües subterrànies més bones o més dolentes.

Captació de les aigües subterrànies

L'aprofitament de les aigües subterrànies s'ha anat fent des de temps immemorial tot aprofitant les sortides naturals dels aqüífers, les deus, els aiguaneixs, els brolladors, així com el cabal de base i les aportacions dels rius en els períodes en què no es presenten pluges.

		El consum d'aigua no para de créixer.

De manera premeditada, fa milers d'anys es varen començar a realitzar les obres necessàries per a accedir a les formacions geològiques que es creia que disposaven d'aigua i per a procedir a extraure-la o a facilitar-ne la sortida.

El sistema de captació de les aigües subterrànies més universal i estès avui dia és el de perforacions verticals o pous, antigament excavats i actualment perforats amb maquinària de percussió, rotació, rotopercussió, etc., de construcció ràpida i econòmica. Aquestes perforacions arriben als aqüífers, on a través d'un filtre o reixeta es capta l'aigua, que mitjançant una bomba s'impulsa a l'exterior.

Les aigües subterrànies al món

Del total d'aigua existent al món es calcula que un 2,5 % és aigua dolça, el que representa uns 35 milions de km3. D'aquests, aproximadament un 30 % és aigua subterrània (10,5 milions de km3) i un 0,3 % és aigua superficial dels rius i llacs (0,105 milions de km3) essent aquesta darrera -contràriament a l'aigua subterrània- renovable a molt curt termini.

Els avenços tecnològics dels darrers 50-60 anys (equips de perforació de pous i bombes submergibles) i els de les ciències hidrogeològiques han propiciat l'explotació descentralitzada dels recursos hídrics subterranis.

		Les aigües subterrànies representen una part substancial de l'abastament humà.

L'ampli i intens ús de les aigües subterrànies està representant un gran benefici per a la humanitat: ha augmentat el percentatge de població que té accés a aigua potable (índex bàsic de desenvolupament econòmic i de salut pública), ha representat una garantia de subministrament durant els períodes més secs i ha permès un augment de les superfícies de regadiu i la conseqüent producció d'aliments per a cobrir la demanda d'una població creixent. D'exemples d'aquests beneficis en tenim arreu del món encara que quedi molt per fer, sobretot pel que fa a la disponibilitat d'aigua potable i a la seva protecció.

Amb tot això no volem presentar l'explotació i ús de les aigües subterrànies com una panacea ni considerar que són un recurs inesgotable en lloc de limitat. Cal reconèixer que quan l'aprofitament de les aigües subterrànies i les accions associades a activitats humanes han ultrapassat uns valors "llindar", tant qualitatius com quantitatius, aquests recursos d'aigua s'han posat en perill o bé se n'ha malmès la integritat o la del medi ambient en general.

Els problemes associats a una manca de gestió de l'explotació de les aigües subterrànies

El creixement de l'explotació de les aigües subterrànies per cobrir la forta demanda (agrícola, urbana i industrial) dels darrers anys, ha anat fent-se amb un augment significatiu del nombre de pous distribuïts als aqüífers en funció dels punts de demanda.
La concentració espacial i temporal de les extraccions, sovint elevada, el desconeixement de la recàrrega i del funcionament dels aqüífers i la manca de legislació, han provocat i segueixen provocant un seguit de problemes que posen en perill la sostenibilitat de l'abastament en moltes zones.

		Un ús abusiu dels adobs pot malmetre els aqüífers irremeiablement.

Els problemes principals que es presenten arreu del món els podem atribuir a:

- Efectes directes o indirectes de la pròpia explotació (sobreexplotació).
- Efectes d'actuacions sobre el territori i de la contaminació.

La sobreexplotació dels aqüifers pot ocasionar un descens continu dels nivells d'aigua tot provocant:

Algunes actuacions sobre el territori, com la urbanització dels terrenys, la desforestació, la canalització o endegament de rius o rieres i algunes obres públiques, poden reduir les zones d'infiltració i les planes d'inundació tot afectant les condicions i valors de la recàrrega dels aqüífers o alterant el flux de les aigües subterrànies.

La contaminació de les aigües subterrànies o dels aqüífers és el problema més greu que es té avui dia en la conservació i l'aprofitament del medi hídric. Les activitats agrícoles poden arribar a contaminar els aqüífers per infiltració dels possibles excedents de rec o per infiltració dels lixiviats dels adobs i productes fitosanitaris. Hi ha zones agrícoles europees amb greus contaminacions per l'ús abusiu dels adobs. Les activitats urbanes i industrials també poden contaminar els aqüífers per infiltració de les aigües residuals o pel lixiviat dels productes o residus sòlids no inerts dipositats sobre el terreny.

		Una bona gestió de l'entorn dels pous salvaguarda l'aigua emmagatzemada.

Arreu del món hi ha nombrosos problemes derivats de l'explotació i de la contaminació de les aigües subterrànies, que afecten una part o la totalitat de molts aqüífers. Això obliga a abandonar els aqüífers o a procedir al tractament de les aigües captades i intentar la recuperació dels aqüífers contaminats.

Avui dia la contaminació de les aigües subterrànies de més amplia extensió i gravetat per a la salut pública de milions de persones, és deguda a causes naturals:

Els aqüífers al·luvials i deltaics del sistema fluvial dels rius Ganges-Brahmaputra-Meghna de Bangladesh i l'Índia, s'han estat explotant amb pous tubulars per a usos domèstics a fi de disposar d'aigua no contaminada bacteriològicament. D'aquesta manera s'han reduït considerablement les malalties infeccioses i ha disminuït la morbidesa i la mortalitat de la població, en particular la infantil. Però a mitjan dècada de 1990 van començar a detectar-se casos de arseniosi. Es considera que de 20 a 30 milions de persones beuen aigua que conté concentracions d'arsènic superiors a les recomenades per l'OMS (10 µgr/l), cosa que les posa en perill de patir greus trastorns de salut.

Futur de les aigües subterrànies

L'avenç dels coneixements hidrogeològics, la necessitat de seguir explotant les aigües subterrànies i la conscienciació pública sobre les qüestions ambientals fa que veiem el futur d'aquest recurs amb un cert optimisme, si amb una bona gestió es procedeix d'una manera ràpida i decidida a emprendre:
1- Accions preventives: la protecció de les zones de recàrrega i les captacions.
2- Accions curatives: la recuperació dels aqüífers contaminats.