|
||||||
|
|
|
|
|
|
||
|
|
||||||
|
|
||||||
|
|
|
Estalviar aigua i aplicar noves tecnologies per fer-ne
un ús eficient.
|
|
|||
|
|
 |
Protegir l'aigua disponible per no malmetre els recursos.
|
|
|||
|
|
|
Buscar els mitjans per fer un ús compartit
i equitatiu dels recursos disponibles.
|
|
|||
|
|
|
Plantar els vegetals autòctons i adaptats a
les condicions de cada regió.
|
|
|||
|
|
 |
Reutilitzar l'aigua i abocar-la en condicions òptimes.
|
|
|||
|
|
|
Difondre la importància de l'aigua en els ecosistemes.
|
|
|||
|
|
||||||
|
|
PROTEGIR L'AIGUA DISPONIBLE PER NO MALMETRE ELS RECURSOS |
|
|
|
||
|
|
La manca d'una visió global dels sistemes hídrics ha permès que s'hagin contaminat recursos molt valuosos i els més afectats són les reserves subterrànies. Extenses zones agrícoles dels països desenvolupats estan veient com es contaminen irremeiablement els aqüífers per un ús desproporcionat dels adobs químics i dels pesticides que permeten unes altes produccions agrícoles. Per altra banda, la necessitat de desfer-se de grans quantitats de fems animals (com els purins, que contenen una alta concentració de nitrats) ha fet que les explotacions agrícoles esdevinguessin un espai òptim per fer desaparèixer aquests excendents indesitjats. Els resultats no donen lloc a dubte i les polítiques agrícoles han de ser molt més restrictives en l'ús de residus animals, pesticides i adobs, però cal aplicar aquests principis a tots nivells. Els horts i els jardins són uns dels espais on es poden fer servir les concentracions més importants de productes químics. Per evitar aquestes contaminacions es poden dur a la pràctica tècniques d'agricultura biològica. Aquest tipus d'agricultura està creixent de forma important arreu del món i se li augura un gran futur, per això cal anar introduint canvis que tendeixin cap una producció agrícola que estigui en consonància amb l'entorn natural. |
|
|
|
||
|
|
BUSCAR ELS MITJANS PER FER UN ÚS COMPARTIT I EQUITATIU DELS RECURSOS DISPONIBLES. |
|
|
|
||
|
|
La limitació de l'aigua ens obliga a buscar solucions enginyoses perquè tothom en pugui disposar. L'aigua es presenta com un recurs altament limitant per al desenvolupament, per això i com s'ha dit cal fer servir tecnologia que permeti un ús molt més eficient, però també s'han de buscar mecanismes i acords que facilitin la distribució equitativa de l'aigua. Avui dia, es dóna la situació que l'aigua té més valor en alguns sectors que altres: per exemple, a la indústria la producció té un valor afegit més alt que a l'agricultura, i pot passar que es creïn situacions de fortes desavinences per disposar de l'aigua necessària per produir. Per això cal crear els mecanismes d'acord per
veure quins són els mitjans més adequats per compartir
l'aigua. Hi ha moltes possibilitats de fer un ús compartit
de l'aigua, però el més important és preveure
les situacions que es poden crear per cercar els mecanismes que permetin
evitar enfrontaments o conflictes que ja es donen en alguns llocs
concrets. Una eina clau és la gestió compartida i la
compensació entre diferents sectors: per exemple, si la indústria
té més beneficis pot pagar la tecnologia perquè
l'agricultura millori l'eficiència en l'ús de l'aigua
a canvi de disposar dels excedents. |
|
|
|
||
|
|
PLANTAR ELS VEGETALS AUTÒCTONS I ADAPTATS A LES CONDICIONS DE CADA REGIÓ. |
|
||||
|
|
||||||
|
|
Per protegir el sòl i el subsòl, cal prendre les mesures adequades, però moltes vegades no calen ni grans tecnologies, ni descobriments miraculosos perquè les solucions són molt més a l'abast del que pot semblar. El desenvolupament, al llarg dels segles, d'una
flora adaptada a una zona determinada permet la protecció del
sòl i de l'aigua amb estratègies adequades a cada zona.
La flora protegeix el sòl de l'erosió i l'escorrentia
superficial i així permet que l'aigua de la pluja s'infiltri
amb facilitat i vagi recarregant els aqüífers.
La flora d'una zona està adaptada a les condicions climàtiques i, per tant, suporta més fàcilment les inclemències meteorològiques d'un indret determinat. Això evita l'ús desmesurat d'aigua per mantenir espècies no autòctones que són importades i que poden tenir unes necessitats d'aigua molt superiors (com poden ser molts conreus importats o grans extensions d'oci com els camps de golf), i permet una protecció del sòl molt més eficient davant de l'erosió. Si la capa més externa del sòl és porosa i airejada, la pluja s'infiltra amb facilitat, a més, el sòl fa de filtre natural per recuperar la puresa de l'aigua i permet un emmagatzematge en els aqüífers que és una garantia de futur.
|
|
||||
|
|
||||||
|
|
REUTILITZAR L'AIGUA I ABOCAR-LA EN CONDICIONS ÒPTIMES. |
|
||||
|
|
||||||
|
|
Per millorar l'ús de l'aigua hem de procurar que es pugui fer servir tantes vegades com sigui possible. En qualsevol cas, hem de ser capaços de retornar l'aigua en condicions adequades per a la seva utilització posterior per a altres usos sense cap perjudici en la qualitat. Per garantir aquesta qualitat pot semblar que
només cal aplicar les tecnologies disponibles més adequades
per a la depuració d'aigües, però cal tenir en
compte que no deixen de ser un procés artificial que la humanitat
va imposant als cicles de l'aigua.
La millor via per protegir els recursos hídrics és evitar-ne la contaminació i d'aquesta manera podem gaudir de la seva qualitat sense haver d'incorporar tecnologies cares i difícils de mantenir per depurar-los. En tot moment hem de ser conscients que qualsevol producte que llencem amb aigua l'està contaminant i que els productes tòxics poden arribar a malmetre grans quantitats d'aigua, i en el cas desl aqüífers, poden perdurar durant molt temps. Cal buscar els mitjans per satisfer les nostres
necessitats sense produir residus ni contaminar aigua, perquè
és la manera de poder fer-ne l'ús més eficient
sense haver d'intercalar processos complicats de recuperació
de qualitat. |
|
||||
|
|
||||||
|
|
DIFONDRE LA IMPORTÀNCIA DE L'AIGUA EN ELS ECOSISTEMES |
|
|
|
||
|
|
L'aigua és la font de la vida i és imprescindible per al seu desenvolupament. Una qüestió tan bàsica i evident es pot oblidar amb facilitat o, fins i tot, pot ser ignorada per moltes persones. Per això, l'aigua ha sigut sempre un dels eixos principals de la majoria dels programes d'educació ambiental i, fins i tot s'han fet programes específics concrets per preservar-ne la qualitat. Una conseqüència de la concentració de la vida a les ciutats és un progressiu allunyament de l'entorn natural. Això, malgrat les explicacions en diferents assignatures escolars, ha dut a un ampli desconeixement del funcionament dels sistemes naturals, de la necessitat d'aigua que tenen i de les repercussions de l'ús desmesurat que en fa la humanitat, sobretot a les ciutats. Per això, cal recórrer els sistemes
naturals per veure in situ les conseqüències de la manca
d'aigua quan se'n fa un ús abussiu. En aquest sentit, és
interessant visitar les fonts que abasteixen les poblacions i buscar
l'impacte que tenen sobre els rius i rieres; seguir els nivells dels
pous al llarg de l'any; analitzar les conseqüències de
l'abocament d'aigües residuals procedents de les indústries,
o comprovar l'estat de l'aigua abans d'entrar a les estacions depuradores.
Aquestes aproximacions ens permeten tenir una visió més
real de la situació de l'aigua i vinculen les persones a la
necessitat de preservar els recursos. |
|
|
|
||
|
|
||
|
|
|
|
|
|
||