Agrupar i sistematitzar les dades
disponibles sobre la contaminació i l'esgotament de l'aqüífer,
tot creant alhora una eina de gestió.
|
||||||
|
|
|
|
|
|
||
|
|
||||||
|
|
UN PUNT DE TROBADA PER A LA GESTIÓ DE L'AIGUA SUBTERRÀNIA |
|
||||
|
|
||||||
|
|
La recerca sobre les aigües subterrànies al Regne Unit està fragmentada, els diferents centes de recerca no estan gaire coordinats. Tampoc existeix gaire coordinació entre el món de la recerca i les empreses distribuïdores d'aigua, els propietaris dels pous i els organismes públics. Amb la finalitat d'agrupar tots els actors, treballar
conjuntament, generar i difondre coneixement sobre l'estat de les
aigües subterrànies al Regne Unit, es va crear el Groundwater
Forum.
Els membres fundadors d'aquesta entitat foren: l'Agència de Medi Ambient, diferents centres de recerca i ONG del sector. És una entitat oberta on pot participar tothom que hi tingui interès. La tasca del Groundwater Forum es concreta sobretot
en:
|
|
||||
|
|
APROFITAR ELS RECURSOS |
|
|
|
||
|
|
A la ciutat d'Abidjan (Costa d'Ivori) l'aigua necessària per a la indústria i el consum humà s'extreu dels aqüífers. Els principals consumidors d'aigua són la indústria alimentària i els establiments comercials i institucionals (com edificis públics i universitats) on hi ha una mala gestió d'aquest recurs. Si la demanda d'aigua continua creixent com fins ara, hi ha un elevat risc de contaminació dels aqüífers i d'exhauriment de les reserves. El principal problema de la ciutat és la manca d'informació i de conscienciació sobre els límits de les reserves, tant per part de la població com dels principals consumidors. Davant d'aquest problema el Ministeri de Cooperació del país, juntament amb l'alcalde de la ciutat, representants de les indústries, el Banc Mundial i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, ha engegat un ambiciós projecte amb tres eixos principals d'actuació:
És tot un repte per intentar gestionar de manera sostenible un recurs tan escàs en aquesta àrea del planeta.
|
|
|
|
PARTICIPAR EN LA GESTIÓ DE L'AIGUA |
|
||||
|
|
||||||
|
|
L'any 1951 es va crear a l'estat nord-americà de Texas el Districte de l'Aigua. Aquesta institució gestiona l'abastament d'aigua de 13 comtats de l'estat texà. L'aigua s'obté d'un dels aqüífers més grans dels Estats Units d'Amèrica, l'Ogallala. La població dels 13 comtats escull per votació els seus representats en el Districte de l'Aigua i part del comitè executiu. També per votació es va fixar el finançament de la institució. El 95 % de l'aigua de l'aqüífer es destina
a irrigació de cereals. Als anys 1980 es va detectar que el
ritme d'explotació de l'aqüífer superava el de
la seva regeneració i en alguns punts van aparèixer
focus de contaminació de l'aigua. Aleshores, des del Districte
es va engegar un programa per aplicar mètodes d'estalvi i eficiència
en els sistemes d'irrigació. A finals dels anys 1990, un 75
% dels agricultors els havien aplicat.
Promoure la participació en les institucions gestores garanteix, alhora, l'acceptació de la població i l'èxit dels programes que es desenvolupin. A part d'aquest programa, des del Districte s'ofereixen també serveis d'assessorament, monitoratge de les reserves, finançament i sensibilització ambiental.
|
|
||||
|
|
DENUNCIAR LES INJUSTÍCIES |
|
|
|
||
|
|
Una manera d'actuar és denunciar les injustícies
als tribunals. Això és el que ha fet la BIAN (Bangladesh
International Action Network), una ONG amb seu a Anglaterra que conjuntament
amb altres organitzacions, ha denunciat el Servei Geològic Britànic
per negligència en unes anàlisis sobre la qualitat de l'aigua
a Bangladesh. En aquest país, es calcula que uns 20 milions de
persones poden estar contaminades amb arsènic a causa de l'aigua
que beuen.
El cas ve de lluny: fa 30 anys, quan Bangladesh es va constituir com a país, es va detectar una elevada mortalitat de la població. La causa eren malalties com la disenteria i el còlera associades al consum d'aigua estancada. Per solucionar-ho es van construir molts pous. Però a partir de l'any 1993 es va detectar una elevada concentració d'arsènic a l'aigua i dos anys més tard van aparèixer els primers malalts. L'ONU calcula que aquest metall por ser responsable actualment de 20.000 morts cada any. Existeixen dues possibles causes d'aquesta tragèdia. La més acceptada per la comunitat científica és l'alta concentració d'arsènic en les formacions geològiques del país. L'altra possible causa, complementària de la primera, és el rec intensiu dels camps de conreu i la utilització abusiva de fertilitzants rics en fosfats, cosa que pot haver contribuït decisivament al problema. Es pot trobar més informació sobre el "cas
de l'arsènic" a:
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
||