La capacitat tecnològica de la humanitat ha permès adaptar l'entorn natural a les pròpies necessitats i crear nous productes que han sigut claus per a aquesta revolució. Dins dels diversos camps de la tècnica i de la ciència, la química ha sigut un món que s'ha desenvolupat extremament el darrer segle i, això, ha generat quantitats ingents de nous productes.

Actualment, la producció segueix sent molt elevada i s'estima que cada 9 segons d'una jornada laboral es descobreix una substància química nova. El 1998 es calculava que hi havia uns 18 milions de substàncies sintètiques de les que se'n comercialitzen entre 50.000 i 100.000 (un 0'5 %). Malgrat aquestes dades i la quotidianetat d'aquest productes, les substàncies de síntesi química són productes molt recents. Algunes substàncies químiques fa segles que la humanitat les produeix, però no va ser fins al segle XX, als anys 30, que es van començar a comercialitzar a l'engròs. Mentre el 1935 es produïen unes 150.000 tones de substàncies químiques de síntesi, el 1995 se'n van produir 150 milions de tones (1000 vegades més).

		Durant el darrer segle, els productes químics no han parat de créixer.

De fet, hi ha molts productes químics i sota aquest nom s'inclouen substàncies molt diverses, que han facilitat un desenvolupament molt important de molts camps, des de l'agricultura a la medicina o del transport a les noves tecnologies, i això ha permès que hagi augmentat la qualitat de vida arreu del món i no només als països més rics.

No tot són avantatges

Tot i això, aquesta producció de noves substàncies químiques amaga aspectes que encara no són prou coneguts. Concretament, els contaminants orgànics persistents (COP), com els plaguicides agrícoles o molts productes industrials, són alguns dels productes de síntesi química generats per l'home amb un potencial contaminant molt elevat. Aquests productes destaquen perquè tenen quatre característiques en comú: són altament persistents en l'entorn, s'acumulen en la cadena alimentària, són tòxics, i tenen gran capacitat per desplaçar-se.

		Molts productes habituals porten components tòxics.

Aquests productes són molt persistents perquè no són solubles en aigua i les seves característiques fan que tinguin molta facilitat a quedar-se al teixit greixós dels éssers vius i, per tant, que es bioacumulin. Això fa que a mesura que es puja per la cadena tròfica les concentracions es multipliquin, és a dir, les plantes no solen presentar unes concentracions molt elevades, però els herbívors ja tenen quantitats importants i els grans depredadors tenen unes concentracions molt preocupants. Els grans mamífers marins estan especialment afectats, perquè amb la gran quantitat de greix que tenen poden acumular grans quantitats de COP i, a més, tenen una baixa capacitat per degradar-los. Els éssers humans també es veuen afectats per la bioacumulació més però, a més, la resistència d'aquest productes fa que puguin seguir actius durant molts anys i s'arriba a donar el cas que afecten persones que han nascut després que aquests productes s'hagin abocat.

La seva toxicitat ve donada per la seva estructura. La majoria dels COP contenen carboni (base de la vida) que, tot i ser un element bàsic per a la vida, en certes combinacions pot ser molt nociu. Especialment la combinació de carboni i clor produeix compostos molt estables i persistents. El clor és un element molt reactiu que ha tingut un paper molt principal en la química moderna. Molts productes amb clor són innocus altres són molt perjudicials i, en aquest darrer grup, és on s'inclouen molts COP.

Per altra banda, els estudis han posat de relleu que els COP tenen unes característiques que els permet viatjar amb facilitat per aigua i aire, i ara es poden trobar arreu del planeta des de l'Àrtic fins a la selva amazònica. Alguns estudis de les escorces d'arbres han descobert pesticides en les zones més remotes de les selves tropicals.

		S'ha trobat alguns COP al greix dels ossos polars.

Avui per avui, no se sap quants productes hi ha que tinguin aquesta alta toxicitat, però se n'han establert 12 per iniciar un seguiment mundial pels seus efectes greus i comprovats. Aquest grup de compostos se l'ha anomenat els "12 bruts" i se n'ha fa un seguiment exhaustiu. Els "12 bruts" són 9 plaguicides agrícoles (com el DDT i altres), 1 compost industrial (PCB), i 2 subproductes industrials (dioxines i furans). Aquests productes se'ls va començar a utilitzar pels bons resultats que oferien, com a controladors de plagues agrícoles i els PCB com a aïllant tèrmic, molt útil per a la indústria, però quan s'han vist les conseqüències aquests productes ja estaven escampats arreu del món.

Les característiques dels COP (toxicitat, persistència, bioacumulació i desplaçabilitat) els fan omnipresents, entren a la trama de la vida i s'hi queden indefinidament, i es van concentrant a mesura que avancem en la cadena tròfica. Per posar un exemple, el bacallà de l'Àrtic té una concentració de DDT 1000 vegades superior al zooplàncton que menja. Alguns compostos, com el DDT i els PCB, s'han trobat en totes les espècies analitzades de mamífers marins àrtics, i algunes tenen nivells excepcionalment alts.

Els efectes de viure amb els COP

Tot i que es desconeixen les conseqüències dels COP, s'ha vist que alguns productes són hormonalment actius, això vol dir que imiten hormones del cos i, en conseqüència, provoquen disfuncions dels sistemes endocrí i immunològic. Altres es relacionen amb problemes reproductius i amb diverses malalties.

És paradoxal que alguns productes actualment prohibits es van considerar un triomf de la química, com el DDT que va servir per donar el premi Nobel a Paul Müller per la seva creació. Avui, el DDT està prohibit a molts països del món, però encara s'usa a Àsia i a Àfrica, sobretot per lluitar contra el paludisme. Tot i que hi ha zones a l'Índia on els mosquits ja són resistents al DDT.

		Cal evitar la concentració de productes químics en el medi ambient.

Els darrers cinquanta anys la producció de plaguicides s'ha multiplicat per 26 (no tots els plaguicides són COP). L'ús massiu, inadequat i incomplet ha fet que apareixin resistències i que es busquin productes més tòxics i més concentrats. Si bé als països industrialitzats l'ús de plaguicides ha baixat, la toxicitat ha augmentat en 10 i 100 vegades des del 1975. Alguns dels "dotze bruts" es continuen aplicant a alguns països en via de desenvolupament.

Una estratègia per al futur

Ara com ara, per fer front als COP, cal una estratègia mundial unificada basada en un principi d'incertesa científica, és a dir, ser restrictius en el seu ús sempre que hi hagi dubtes de la seva toxicitat. La iniciativa de prohibir els "12 bruts" és molt limitada i s'ha d'ampliar a tot tipus d'aquests productes potencialment tòxics. Si s'adopta una política d'eliminar els productes un per un, el problema global no es pot resoldre, perquè es produeixen més substàncies noves que les que es poden tenir certesa que cal deixar d'usar.

Paral·lelament, cal desenvolupar altres alternatives que ajudin a eliminar els COP. Des de vacunes contra el paludisme que permetries eliminar l'ús de grans quantitats de DDT i altres productes en molts països del món, passant per estratègies agrícoles adaptades a cada zona i fent servir les productes naturals propis, fins a una recerca de productes industrials amb uns criteris ambientals molt estrictes.