Els aiguamolls són ecosistemes a mig camí entre l'aigua i la terra, cada cop més escassos i amb un gran valor natural. Són zones permanentment o temporalment inundades (amb aigua dolça o salada), amb una vegetació i una fauna adaptades a la poca fondària i als forts canvis del medi (nivell d'aigua, salinitat, temperatura, etc.). En un sentit ampli, els aiguamolls contenen tant les zones inundables de vegetació emergida (com els canyissars) com les zones de vegetació submergida: les basses i llacunes. Un sinònim d'aquest concepte ampli d'aiguamolls és el de zones humides. Els aiguamolls ocupen entre 5 i 9 milions de quilòmetres quadrats repartits per tots els continents llevat de l'Antàrtida.

Funcions i valors
Quin paper tenen els aiguamolls dins la nostra trama natural? Quins valors els podem atribuir dins la nostra societat? Són dues preguntes fonamentals ja que, com tots sabem, per estimar (i cuidar) quelcom ho hem de conèixer.

		Els aiguamolls presten molts serveis que no tenim en compte.

Les funcions dels aiguamolls són moltes i molt variades, des del manteniment d'una important biodiversitat a la regulació dels fluxos d'aigua, sediments i nutrients. Així, els aiguamolls contribueixen, entre altres coses, a:

Per tant, a més de tenir funcions ecològiques, els aiguamolls aporten uns importants beneficis socials, culturals i econòmics a la nostra societat, la qual ha tendit a infravalorar-los. Tot plegat té un valor que va més enllà del valor econòmic dels béns produïts directament pels aiguamolls. De fet, el valor més important i menys quantificable és el valor patrimonial i simbòlic, el de ser un espai vital per a una societat i un element d'identitat per a un territori.

Si es pregunta a la gent que viu en qualsevol zona humida, per posar un exemple, per quin preu vendrien una part del seu territori, la resposta de la gran majoria seria "per res del món", perquè li dóna un alt valor. Però fins i tot en el terreny monetari, les zones humides generen una riquesa considerable, de la qual no som plenament conscients fins que es perden. Quant valdria, per exemple, instal·lar i mantenir depuradores d'aigua per substituir la depuració natural que fan els aiguamolls? Quins beneficis pesquers, cinegètics, turístics, agrícoles i d'altre mena generen les zones humides ben conservades? En qualsevol cas on hi hagi una extensió important, estem parlant de desenes de milions d'euros anuals.

		El turisme de massa és un factor que influeix fortament en la desaparició dels aiguamolls.

Aquesta renda anual es genera gràcies al "capital natural" que representen els aiguamolls i que només es pot mantenir si els conservem de forma apropiada. Fent també un equivalent monetari, el capital necessari que caldria posar al banc per a generar aquesta renda anual, agafant un interés del 5 %, seria de milers de milions d'euros. Aquest és un tipus de càlcul que fan el experts en economia ecològica, que tot i ser incomplet (ja que hi ha valors no monetaris), és un exercici pedagògic molt potent per fer veure, fins i tot als neoliberals convençuts, que la conservació dels aiguamolls hauria de ser també una prioritat econòmica.

Les perspectives del aiguamolls
Els aiguamolls estan en franc retrocés al món. Les maresmes i zones inundades per les crescudes dels rius han davallat a la meitat en els darrers 100 anys. La pressió que estan rebent fa que aquesta tendència continuï actualment i es calcula que, si es manté aquest ritme, l'any 2080 s'hauran perdut entre el 40 i el 50 % dels aiguamolls costaners. Tot i això, les zones més afectades han anat canviant. Mentre que a la primera meitat del segle XX l'hemisferi Nord era més perjudicat, aquest deteriorament s'ha anat estenent cap al Sud. Això fa que els països en via de desenvolupament pateixin les conseqüències més greus, perquè no poden permetre's el luxe de fer projectes destinats a la recuperació d'aquests espais.

		Els aiguamolls són àrees molt valuoses que estan greument amenaçades.

La causa principal de la desaparició dels aiguamolls és l'assecament o drenatge per urbanitzar o cultivar les terres. A Europa, l'agricultura ha ocupat el 60 % d'aquests terrenys i a Àsia perillen fins al 85 % pel creixement del cultiu de l'arròs. Els efectes indirectes de l'agricultura també fan molt de mal als aiguamolls, que estan veient com les desviacions dels cursos d'aigua per augmentar la superfície agrícola irrigada els prenen el subministrament d'aigua. A Oceania és on els aiguamolls han sofert el retrocés més ferotge: més del 70 % dels aiguamolls originals han desaparegut o han estat irreversiblement deteriorats.

		Les explotacions agrícoles han de ser molt curoses en els espais humits.

La sobreexplotació dels recursos també amenaça molts aiguamolls del planeta. L'explotació agrícola i ramadera a gran escala dels aiguamolls, les extraccions petroleres i altres activitats malmeten fortament els aiguamolls d'arreu del món. El creixement de la població i dels ramats africans del delta del Níger estan posant en perill aquest ric ecosistema.

L'explotació forestal excessiva també afecta les zones humides. La desforestació fa que augmenti l'erosió del sòl, hi ha menys infiltració, la pluja arrossega sediments cap als rius i aquests sediments són transportats fins a dipositar-se en espais d'aigües tranquil·les com els aiguamolls, que queden anegats de sediments. En canvi, altres cursos hídrics s'estan veient fortament alterats pels aprofitaments energètics, que lleven les aportacions de nutrients a les zones humides. També en surten perjudicats els aqüífers, que reben menys aportacions i es regeneren més lentament. La contaminació pel creixement de la població i de les explotacions ramaderes supera la capacitat de regeneració d'aquestes zones i acaba enverinant tot l'ecosistema.

La manca dels serveis que proporcionen els aiguamolls té conseqüències socials greus, perquè augmenta l'escassetat de l'aigua i augmenten els efectes dels desastres naturals. L'assecament de la meitat dels terrenys humits i l'excés de pastura a la part superior del riu Limpopo va generar les grans inundacions de Moçambic de l'any 2000. S'estima que les zones humides són els ecosistemes amb el valor econòmic més alt pels serveis que presten, per damunt dels boscos, els oceans i les praderies.

El futur

El missatge de futur és molt clar. Cal articular urgentment polítiques serioses de conservació i recuperació de les zones humides si volem garantir-ne la supervivència a mitjà i llarg termini. Això significa donar al tema prioritat política, un pressupost molt més elevat i un equip tècnic més ampli i que pugui treballar en la bona direció sense pressions polítiques. Si no, un cop degradats, la recuperació dels aiguamolls és molt complexa i l'èxit depèn molt de cada context.

		Les zones humides guarden una gran riquesa biològica.

Els esforços ja fa anys que han començat. El 1971 es va fer la primera reunió internacional per tractar aquest tema a Ramsar (Iran) i d'allí en va sortir la Convenció de Ramsar. Actualment, 130 països han signat aquesta convenció i hi ha una llista de 1.111 d'espais designats com a aiguamolls d'importància internacional, que ocupen una superfície de 87.725.392 hectàrees. Ben segur que queda molta feina per fer, però hi ha eines que permeten fer un treball internacional molt profitós.

Carles Ibàñez Martí
Doctor en Biologia
Delegat de SEO/BirdLife al delta de l'Ebre