El delta de l'Okavango, a Botsuana, és la zona humida més extensa del món inscrita a la Convenció sobre les Zones Humides (Ramsar), amb 35.000 quilòmetres quadrats. Acull una biodiversitat de més de 2.500 espècies de plantes, 65 espècies de peixos, 20 grans herbívors i 450 espècies d'ocells. Totes les zones humides mostren una riquesa natural semblant i sovint contenen poblacions d'espècies úniques, de les quals depèn la vida diària de milions de persones d'arreu del món, directament o indirecta.

Les zones humides tenen una influència vital sobre el cicle hidrològic. Emmagatzemen aigua quan hi ha les precipitacions màximes i la deixen anar a poc a poc quan para la pluja. Les zones humides produeixen aliment, medicines i farratge per a usos humans. Són apreciats per la seva bellesa natural i sovint són nuclis de lleure i de turisme. Es calcula que les zones humides representen un valor monetari total de 8,6 bilions de dòlars anuals.

A desgrat d'aquestes riqueses, durant el segle passat es va perdre el cinquanta per cent de les zones humides del món. Es van convertir en zones de conreu o se'ls va tallar el subministrament d'aigua amb grans preses. Tot i que la seva destrucció continua, hi ha indicis que la tendència està canviant lentament. Cada cop es protegeix més les zones humides per la seva biodiversitat, els beneficis que té per a alleujar la pobresa o la seva importància en el subministrament d'aigua neta. De fet, cada vegada es construeixen més zones humides perquè duguin a terme alguna de les funcions esmentades.

		El reconeixement de la importància de les zones humides està creixent.

Però l'aigua corre arreu. La creació de petits reductes on les zones humides estan protegides, mentre que a la resta de l'ecosistema la gent sobreexplota i contamina l'aigua, no és una solució. Necessitem gestionar l'aigua, les zones humides i els ecosistemes dels quals formen part, de la manera més assenyada possible. Tenir en compte l'ecosistema és una manera important de fer-ho, atès que es treballa amb la població per trobar la millor manera de gestionar els nostres recursos naturals. Aquest sistema mostra que es pot protegir les zones humides i augmentar la biodiversitat tot millorant la vida de les comunitats locals i oferint possibilitats de desenvolupament.

El repte a què ens enfrontem és fer servir aquesta perspectiva arreu del món, per exemple al delta de l'Okavango, però també en els altres llocs on les zones humides han aportat uns beneficis socials, econòmics, culturals i ecològics a totes les capes de la societat des de temps immemorials.