L'associació dels Estats Units d'Amèrica Pedals for Progres duu a terme una tasca que vincula amplis espectres de la sostenibilitat: des del reciclatge a la cooperació internacional tot fomentant la mobilitat sostenible.

Concretament, l'associació recull bicicletes que ja no s'utilitzen per arreglar-les i exportar-les a països en via de desenvolupament de tot el món, treballant directament amb entitats locals dels països destinataris. Aquestes bicicletes es reparteixen entre la població per facilitar el desplaçament a la seva feina. El grup té com a objectiu aconseguir que el 20 % dels treballadors que es desplacen a treballar a peu en el món en via de desenvolupament es desplaci en bicicleta. Així, per una banda s'aconsegueix disminuir la generació de residus i per l'altra es fomenta la mobilitat amb bicicleta com a incentiu per al desenvolupament econòmic.

L'associació es finança amb donatius individuals i d'empreses i alhora ofereix el seus serveis de manteniment de bicicletes a botigues i tallers mecànics del país.

Curitiba (Brasil) és una de les ciutats de referència quan es parla de mobilitat sostenible. La planificació del transport urbà s'hi inicià a la dècada dels setanta i actualment gairebé dos milions de persones utilitzen diàriament la xarxa d'autobusos de la ciutat.

Una de les claus d'aquest èxit ha estat dissenyar autobusos confortables, de gran capacitat, velocitat i puntualitat. Alhora, s'han diversificat les línies d'autobusos en tres tipus: autobusos ràpids amb poques parades i carrils centrals propis en les principals vies urbanes que travessen la ciutat de punta a punta; autobusos amb una elevada freqüència de pas que comuniquen tots els barris de la ciutat amb el centre, i autobusos que comuniquen la ciutat amb les poblacions veïnes. A més, totes les línies estan connectades entre si i els tiquets segueixen un sistema d'integració tarifària.

		Cal tenir en compte el transport públic perquè pot facilitar molts desplaçaments urbans.

Paral·lelament s'han establert mesures per millorar la vialitat, s'han dut a terme campanyes de sensibilització a les escoles i s'han instaurat mesures per dificultar la circulació amb vehicles privats. I per si això fos poc, s'ha dissenyat un combustible per als automòbils que conté un percentatge determinat d'alcohol que es produeix en les zones rural del Brasil, cosa que ha permès crear 50.000 llocs de treball i disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat en un 43 %.

Tot aquest procés s'ha fet progressivament i amb la participació dels habitants, i s'ha aconseguit que, avui, la majoria dels ciutadans de Curitiba prefereixin utilitzar el transport públic i amb un grau de satisfacció del 89 %.

El 75 % dels desplaçaments urbans amb transport privat els fan vehicles amb una sola persona. Per aquest motiu han proliferat en moltes ciutats europees les motocicletes i els cotxes petits de dues places. Alhora, en alguns països europeus (com Dinamarca, Alemanya, Itàlia, Noruega i Suïssa) i també als Estats Units d'Amèrica ha proliferat una original idea que segueix els principis de l'ecomobilitat. L'objectiu és reduir el nombre de cotxes que circulen amb una sola persona: crear una xarxa per compartir el cotxe (CarSharing).

La xarxa de CarSharing ofereix la possibilitat de compartir una flota de cotxes entre un grup de persones. Per telèfon o Internet els socis de la xarxa sol·liciten el vehicle, el temps i el recorregut pel qual necessiten el cotxe. I la central li assigna un cotxe. Al cap del mes, la cooperativa o societat que administra la xarxa factura cada servei al soci.

Els avantatges de compartir el cotxe són significatius:
- Estalvi econòmic en la inversió i el manteniment del vehicle propi.
- S'incrementa el nivell d'utilització dels cotxes.
- Disminueix el nombre de quilòmetres que els ciutadans fan amb el cotxe.
- Estimula també la realització de més desplaçaments en transport públic, en bicicleta o a peu.

L'Associació Europea de CarSharing es va crear el 1991 i des d'aleshores ha crescut entre un 50 i un 60 % anualment i actualment té 40 cooperatives o societats associades, que ofereixen els seus serveis a unes 56.000 persones a unes 550 ciutats.

Un dels indicadors de sostenibilitat urbana definits per la Comissió Europea és el nombre d'infants que van a peu a l'escola. Amb aquesta xifra es veu si una ciutat és compacte i segura i si els infants viuen a prop del lloc on estudien.

En aquest sentit, el Fòrum Cívic de la Sagrada Família (format per l'administració local de Barcelona i les entitats socials del barri) ha promogut una via de circulació preferent (escollida entre els diferents recorreguts més utilitzats pels alumnes) per facilitar el desplaçament segur dels nens cap a l'escola Tabor. El recorregut i la definició de les actuacions s'han dut a terme conjuntament amb la comunitat educativa de l'escola (l'alumnat, el professorat i els pares i les mares).

Fotografia d'un senyal de trànsit: zona escolar (aquella amb el triangle vermell i la silueta d'un nen i una nena anant a escola).
"Una senyalització correcta facilita els desplaçaments urbans a peu"

Les principals actuacions que s'han dut a terme han estat: la senyalització del camí escolar als passos de vianants, la modificació de la regulació semafòrica en les cruïlles, la instal·lació de miralls parabòlics a la sortida d'alguns aparcaments, la prohibició d'estacionar motocicletes a les voreres, l'apropament de contenidors de recollida selectiva i la transformació d'un passatge en peatonal al costat de l'escola. També s'ha fet una campanya de sensibilització entre els veïns del barri.

Actualment, el 90 % dels alumnes de l'escola Tabor s'hi desplacen a peu. D'experiències similars n'hi ha a altres ciutats europees de països com Itàlia, el Regne Unit i Alemanya.