Actualment encara hi ha governs arreu del món que, de forma més o menys encoberta, financen tot tipus d'activitats industrials que malmeten el medi ambient. Aquests ajuts van des d'obrir pistes forestals perquè algunes empreses puguin treure fusta, minerals o petroli, fins a eximir algunes empreses de pagament dels impostos sobre els carburants.

Per això, fa uns quatre anys, Amics de la Terra, una organització ecologista de les més importants del món en nombre d'associats i capacitat d'acció, va emprendre, juntament amb altres organitzacions ambientalistes i organitzacions de consumidors, una campanya per aconseguir que es tallessin els subsidis i les subvencions a les empreses i les activitats que són perjudicials per al medi ambient. Aquesta campanya es diu "Tisores verdes" ("Green scissors", en anglès).

Els darrers quatre anys s'ha anat treient un informe que exposa un seguit de recomanacions concretes per tallar subvencions que ajuden activitats contaminants per al medi natural. Aquest eina és molt útil per desemmascarar aquells que contaminen amb la connivència dels governs.

Hi ha molts exemples fiscals que demostren com s'afavoreix els que contaminen i poques opcions de fer front a aquesta situació. A Vermont (EUA) també hi ha casos semblants, com ara l'exempció del 5 % dels impostos per als pesticides i fertilitzants que s'usen a l'aire lliure o la reducció d'impostos sobre els carburants per als camions que funcionen amb gasoil, tot i els efectes que aquestes activitats tenen sobre el medi ambient i la salut humana.

		Els preus dels carburants no inclouen les seves conseqüències ambientals.

Per això es va crear la coalició Grup de Recerca per l'Interès Públic de Vermont, on es reuneixen empresaris, organitzacions de consumidors i ecologistes per buscar les maneres de penalitzar econòmicament aquelles activitats que contaminen i aconseguir, així, que es redueixin les emissions. Alhora, es busquen propostes que afavoreixin les empreses i les activitats que respecten el medi ambient.

El camí a recórrer és llarg, però ja han fet propostes concretes que han recollit a la publicació Tax Reform That Agrees with Vermont ("La reforma fiscal que agrada a Vermont"). La proposta explica que la finalitat és anar cap a un mercat lliure real on qui contamini pagui per les conseqüències, de manera que hi hagi més oportunitats per a empreses que no contaminen, es puguin crear més llocs de treball i millori el medi ambient. A més, en una enquesta sobre aquesta qüestió, més del 80 % de la població donava suport a les seves propostes.

Així com arreu del món s'estan implantant sistemes perquè les indústries paguin un impost per la quantitat i el tipus de residus que generen, els sistemes de recollides de deixalles domèstiques acostumen a ser finançats a través d'un impost genèric que es paga a l'ajuntament o directament a través del pressupost de l'ajuntament.

Aquest sistema genèric no incentiva ni facilita cap mena de reducció en la quantitat de brossa produïda a les llars. D'aquesta manera, veiem que arreu del món augmenta la quantitat de deixalles produïdes per habitant i any.

Per estimular la reducció de la producció de deixalles domèstiques, a la Colúmbia Britànica (Canadà) van provar un sistema que permetia cobrar als usuaris en funció de la quantitat de brossa produïda. Els camions van equipats amb un sistema de balança que pesa els contenidors particulars abans i després de recollir la brossa. El contenidor porta un codi de barres que identifica el propietari i la factura es fa en funció del pes.

Els entusiastes d'aquest sistema diuen que és més just perquè si no els que reciclen o fan compost acaben subvencionant els que no ha fan. Els detractors diuen que aquest sistema penalitza les famílies més nombroses, però aquesta observació seria certa només si no hi hagués alternatives com el compostatge, el reciclatge i una compra sense residus, que permeten reduir molt substancialment la quantitat de residus.

Les energies renovables tenen grans dificultats per desenvolupar-se i entrar en el mercat en igualtat de condicions que l'energia que prové del carboni (carbó, petroli i gas) o l'urani. Mentre que les energies contaminants reben subvencions a molts països del món i no paguen les conseqüències de les emissions que dia i nit alliberen, les energies renovables han de competir amb subvencions molt migrades i sense poden afegir un segell de qualitat ambiental (com poden fer altres productes) que els permeti tenir un valor afegit.

		Les inversions verdes han d'afavorir els productes ambientalment respectuosos.

A l'Estat espanyol, es va aprovar una llei que subvenciona l'electricitat que prové de fonts renovables com l'eòlica i la solar. Aquesta subvenció ha permès que es multipliquin les inversions en energies renovables. L'energia que més se n'ha beneficiat ha estat l'eòlica i això ha permès que la potencia eòlica instal·lada passés de prop d'un centener de MW l'any 1994 a més de 2.500 MW l'any 2000. Aquest parc eòlic situa Espanya en el tercer lloc en potencia instal·lada a nivell mundial, molt a la vora dels Estats Units d'Amèrica.

Aquest creixement tan espectacular ha permès que hagin aparegut noves empreses, que s'hagi anat diversificant el sector i s'hagin desenvolupat nous models que s'exporten arreu del món.