| |
||||||
| |
|
|
|
|
||
| |
||||||
| |
GUARDES RESPONSABLES | |
| |
||
| |
El Servei de Treballadors del Bosc per una Ètica Ambiental (FSEEE) és una entitat que aplega persones que es guanyen la vida explotant els recursos del bosc. Per això, i com a bons coneixedors del bosc, saben que el bosc no és un recurs inesgotable i treballen perquè s'hi dugui a terme una explotació sostenible a llarg termini. Amb la mirada posada cap el futur emprenen accions molt diverses per salvaguardar-los, buscar alternatives i proposar nous usos. Una tasca principal del FSEEE és la difusió ambiental per estendre un coneixement més ampli del bosc. En aquest sentit, fa diverses publicacions adaptades a diferents públics, des dels més petits fins als més grans. En la mateixa línia, també vetlla perquè hi hagi espais naturals on la gent pugui passejar pel bosc i conèixer-lo més a fons, editant fulletons de diverses zones. En un altre nivell d'actuacions, fa propostes concretes per una gestió més integrada en els cicles naturals. Per exemple, ha introduït les cremes cícliques, que entén com una part essencial del cicle d'alguns boscos que necessiten un rejoveniment periòdic. Tota la seva tasca va enfocada a entendre els boscos com un ecosistema complex, que pot donar molts llocs de treball si enlloc de veure'l com una font de fusta es mira des d'una òptica àmplia.
|
|
| |
EL TREBALL CONJUNT PER APLICAR LES PROPOSTES INTERNACIONALS |
|
| |
||
| |
A la primera sessió del Fòrum Intergovernamental de Boscos que va tenir lloc el 1997, un grup d'ONG i d'organitzacions de pobles indígenes es van oferir per organitzar un seminari on es busquessin accions concretes per protegir els boscos que després es poguessin dur a terme sobre el terreny, sobretot entenent els boscos com un espai on viuen persones i s'hi desenvolupen activitats molt diverses. Aquest seminari es va fer l'any 1999 i es van arribar a concretar 100 accions per evitar la pèrdua de boscos. Aquell mateix any es van començar a posar en pràctica les propostes a diversos llocs del planeta. Aquestes accions han servit per veure els problemes d'aplicació en més de quaranta casos d'arreu del món i per recollir nombrosa informació al voltant de les causes de la pèrdua de boscos. Els primers resultats destaquen que la manca de participació d'agents locals en la discussió i la generació de propostes va fer que no s'impliquessin en el desenvolupament de les propostes sobre el terreny. En canvi, va servir per demostrar que agents governamentals, ONG, representants d'organitzacions indígenes i grups locals poden seure en una taula i arribar a acords molt valuosos. En conjunt, més que les mesures que es van adoptar, es considera que el veritable valor del projecte és la demostració dels bons resultats que poden donar uns processos realment participatius.
|
|
| |
COOPERACIÓ AMB LES EMPRESES FUSTERES |
|
||||
| |
||||||
| |
Per poder aconseguir una explotació sostenible cal comptar amb l'acord de les empreses que talen i extreuen la fusta, consensuar les pràctiques d'explotació que es duran a terme i, així, garantir una gestió sostenible dels boscos.
El Fons per a la Protecció de la Natura (WWF) va iniciar negociacions amb empreses fusteres del Camerun per portar a la pràctica un pla d'explotació sostenible en aquell país. El juliol del 2001, el govern del Camerun va ubicar les Unitats de Gestió de Boscos (zones concretes que es poden explotar forestalment). Això va permetre a les empreses de fer un plantejament a llarg termini i desenvolupar una gestió que els permetés obtenir la certificació amb els estàndards del Consell d'Administració dels Boscos). Actualment ja han arribat a acords amb dues empreses que exporten fusta per poder aplicar els acords en les explotacions que fan servir. El WWF també està treballant per poder tancar més acords amb algunes de les empreses que exploten les zones circumdants a alguns dels parcs naturals de la zona del sud-est del país. Aquests passos permetran que en el futur més empreses s'afegeixen al projecte en un dels principals països exportadors de fusta de l'Àfrica.
|
|
||||
| |
EL BOSC COM A DESENVOLUPADOR SOCIAL |
|
||||
| |
||||||
| |
Algunes zones de la selva amazònica s'ha vist fortament degradades socialment per la proliferació de les plantacions de producció de drogues. Per poder eradicar aquestes plantacions cal donar alternatives que donin sortida a les persones que viuen en aquestes zones. La degradació es patia a la zona de Cochabamba, a Bolívia. Per això, el Programa Internacional de les Nacions Unides per al Control de les Drogues, juntament amb l'Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), va impulsar-hi un projecte de recuperació social.
El projecte ha servit per donar a conèixer a moltes persones vingudes d'altres zones del país els recursos i usos que poden extreure dels boscos tropicals, i els conreus que es poden plantar en combinació amb els boscos. Aquests productes són molt diversos i inclouen des d'algunes escorces fins a flors tropicals o mel. També ha servit per desenvolupar polítiques d'explotació forestal que permetin mantenir la fertilitat del sòl i millorar les produccions de productes legals. A més, aquest projecte ha estat destacat per contribuir decisivament a la reducció de la producció il·legal de coca a la zona.
|
|
||||
| |
||
| |
|
|
| |
||