Molta gent s'està beneficiant del comerç mundial, que li permet d'accedir a productes de parts allunyades del món i així enriquir la seva vida. La globalització també implica la difusió d'espècies vegetals i animals que produeixen beneficis directes a les persones quan les planten a casa seva. Alguns exemples són el conreu de cautxú (originari de d'Amèrica del Sud) a Malàisia, de patates (originàries dels Andes) a Europa, de blat (originari d'Iran i Iraq) a les grans planes d'Amèrica, de mandioca (originària de Brasil) a l'Àfrica i de soia (originària de la Xina) a Brasil.

Però el gran increment del comerç mundial també oculta alguns costos. Un dels més perjudicials i menys coneguts és l'increment de la difusió d'espècies alienes invasives (EAI). Es tracta d'espècies que transmet la gent, intencionalment o per accident, i que causen danys ecològics o econòmics un cop s'estableixen en el seu nou entorn.

Espècies com el jacint d'aigua, el musclo zebra (Dreissena polymorpha) i les rates han provocat danys de milers de milions de dòlars anuals i els costos van creixent a mesura que arriben noves espècies invasores. Les espècies invasores de males herbes i els organismes que provoquen malalties han esdevingut un dels principals maldecaps de les autoritats responsables de gairebé totes les regions del món, principalment dels petits estats insulars, els sistemes naturals dels quals solen ser especialment vulnerables als invasors. La difusió d'aquestes espècies alienes invasives en el marc del comerç internacional no és una qüestió banal. Afecta l'agricultura, la sanitat, l'economia, l'enginyeria genètica, la gestió de l'aigua, el canvi climàtic i molts altres àmbits.

		El comerç pot ser la porta d'entrada d'espècies que afecten les persones, l'agricultura o la ramaderia.

Com a conseqüència d'això, la difusió d'aquestes espècies alienes invasives està generant uns reptes complexos i de gran abast que amenacen tant les riqueses biològiques naturals de la Terra com el benestar dels seus ciutadans. Mentre que el problema és mundial, la naturalesa i la duresa de la seva repercussió sobre la societat, la vida econòmica, la salut i el patrimoni natural es reparteix de manera desigual entre les nacions i les regions. Per tant, alguns aspectes del problema requereixen solucions adaptades als valors, necessitats i prioritats concrets de cada comunitat o nació, mentre que altres demanen una acció coordinada de tota la comunitat mundial.

La importància de l'amenaça de les espècies alienes invasives està recollida a la Convenció sobre la Diversitat Biològica, que crida les seves parts (que ara són 182 governs) a "prevenir la introducció d'aquelles espècies alienes que amenacen ecosistemes, hàbitats o espècies, a controlar-les o a eradicar-les". Reunions recents celebrades en el marc de la Convenció han establert els temes clau que cal resoldre i han construït un suport ferm a l'actuació.

Ara s'accepta generalment que la prevenció del moviment internacional d'espècies alienes invasives i la coordinació d'una resposta efectiva a temps a les invasions, requerirà la cooperació i la col·laboració entre governs, sectors econòmics, organitzacions no governamentals i convencions internacionals. Per tal de contribuir a aquesta resposta, el Programa Mundial d'Espècies Invasives (GISP) -un esforç científic internacional coordinat pel Comitè Científic de Problemes de Medi Ambient (SCOPE), en col·laboració amb la UICN i CAB International- ha elaborat l'Estratègia global sobre les espècies alienes invasives. Aquest document, publicat el 2001, destaca l'abast del problema i defineix un marc per a organitzar una resposta mundial. Demana deu respostes estratègiques:

Una limitació fonamental al fet que canviï la manera com es comporta la gent pel que fa a les EAI és que poca gent de qualsevol lloc del món percep que s'ha vist afectada negativament per les EAI, directament o indirectament. Mentre que el GISP ha tingut un èxit raonable en l'elaboració d'informació tècnica per a gestors de recursos, el subministrament d'informació sobre les EAI al públic general continua essent generalment pobre, de manera que la majoria de gent no té gaire idea de quines espècies són invasives, quina influència tenen ni de quins mètodes de control adient disposem. Sense aquesta informació es poden esperar unes respostes inadequades. D'altra banda, les percepcions humanes són filtrades pels mitjans de comunicació, la disponibilitat d'informació i el llenguatge, i sobre tot això es pot influir per a limitar l'expansió de les EAI.

Així doncs, què pot fer la gent? Donat que mai no podem estar segurs del comportament d'una espècie aliena importada a un nou ambient, hauríem de fer tot el que poguéssim per prevenir invasions no desitjades, assessorar-nos minuciosament abans d'introduir intencionalment una espècie aliena en un nou ambient, fomentar una major alerta del públic general sobre els problemes de les EAI, mobilitzar les organitzacions conservacionistes per a resoldre els problemes i construir una ètica de responsabilitat entre les persones afectades més directament pel problema.

Encara que tant el problema com l'escala de les solucions poden semblar complexos, el tema de les EAI constitueix una oportunitat sense precedents de respondre amb actuacions que lliguin la conservació de la biodiversitat amb la protecció de la salut i amb l'alimentació de les comunitats humanes del món.