"Malgrat els grans avenços globals en salut de les darreres dècades, els factors ambientals segueixen sent la principal causa de malalties i morts en moltes regions del món." Amb aquestes paraules comença l'informe World Resources 1998-1999 que publiquen l'Institut de Recursos Mundials, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament i el Banc Mundial sobre les tendències ambientals del planeta.

El desenvolupament ha generat unes millores innegables. Els darrers anys, la salut de les persones ha millorat molt, l'esperança de vida ha crescut, la mortalitat infantil arreu del món ha disminuït, s'ha trobat cura a moltes malalties i els avenços han estat espectaculars. Però alhora hi ha una cara més fosca que sovint s'oblida. Avui encara hi ha milions de persones que viuen i treballen amb una alta contaminació de l'aire i que moren per la manca d'aire i aigua salubres. També en els països amb els recursos més avançats van apareixent noves malalties que delmen la qualitat de vida per una manca de qualitat ambiental.

		Les desigualtats econòmiques limiten l'accés als serveis socials bàsics.

La pobresa i les desigualtats segueixen existint i estan molt relacionades amb la salut, és a dir, les millores no es distribueixen per igual, i el problema de la salut esdevé més un problema econòmic que no una qüestió sanitària. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha qualificat la pobresa com el major assassí de la Terra. Actualment entre el 25 i el 50 % de la població mundial viu en l'extrema pobresa i és el sector social més vulnerable. Mentre que el 1960 el 20 % més ric controlava el 75 % de l'economia mundial, el 1993 controlava el 85 %. En canvi, els més pobres van passar del 2,3 a l'1,4 %.

1. la industrialització, per la difusió de nous i vells contaminants;
   
2. la intensificació de l'agricultura, per la difusió de pesticides;
   
3. l'increment del consum d'energia, concretament el consum de combustibles fòssils, que contamina l'aire i provoca el canvi climàtic.

AGRICULTURA INDUSTRIAL

L'increment demogràfic ha fet necessari un augment de la producció alimentària. Aquest demanda s'ha cobert amb una agricultura industrial que implica l'ús intensiu del sòl i de l'aigua amb aportacions d'adobs químics i de pesticides.

		Malgrat els problemes que provoquen, continua creixent la producció de pesticides.

L'ús de pesticides no ha parat de créixer arreu del món, però amb diferències segons el lloc on s'usen. Els herbicides s'usen més en els països industrialitzats, mentre que els insecticides (més tòxics per a les persones) s'usen més en els països en via de desenvolupament. Els pesticides s'usen especialment amb més intensitat en els conreus destinats a l'exportació. Així, en països en via de desenvolupament es fan servir productes d'alta toxicitat (com els carbamats, els organofosforats, el DDT o el lindà) perquè són més econòmics (no tenen patents); en canvi, molts països desenvolupats els han prohibit però els continuen produint i venent.

L'ús incontrolat d'aquests productes permet que es difonguin a través de l'aire i l'aigua i ara fins i tot es troben pesticides a l'escorça dels arbres de la selva amazònica. A més, aquestes contaminacions afecten indirectament moltes persones pel contacte amb aerosols de productes químics i aigües contaminades.

		La contaminació no té fronteres; la solució és desenvolupar sistemes de producció neta.

El sistema agrícola industrialitzat també ha anat imposant un model alimentari amb moltes mancances. Aquest model genera problemes greus per a la salut de les persones i la salut ambiental: per una banda, una alimentació basada en el consum de greixos i sucres i que minusvalora la fibra, els minerals i vitamines, genera problemes de salut com l'obesitat o altres; per altra banda, aquest sistema agrícola és intensiu en productes químics que contaminen el sòl, l'aire i l'aigua, i la producció de carn demana molta més superfície productiva i es redueix la superfície en estat natural, i afecta fortament la biodiversitat.

Els països en via de desenvolupament són molt vulnerables en aquest aspecte. Per exemple, Mèxic consumeix més Coca-cola per càpita que els Estats Units, degut als milers de milions que gasten les grans multinacionals en publicitat dels seus productes i sense explicar la qualitat del que venen. En canvi, manquen molts recursos per a una educació alimentària adequada.

CANVIS AMBIENTALS, CANVIS SANITARIS

Les conseqüències d'un increment de la temperatura global del planeta són insospitades. Un règim de temperatures diferent implica variacions en la pluviometria, la humitat i la metereologia en general i, de retruc, afecta totes les espècies i els ecosistemes on viuen. Si bé les espècies oportunistes se'n poden sortir bé d'aquests canvis perquè s'hi adapten amb molta facilitat, la biodiversitat en general es veu molt afectada. Actualment l'expansió d'algunes epidèmies greus s'està veient afavorida per unes noves condicions ambientals. Per exemple la malària a l'Àfrica està arribant fins a alçades on no s'havia registrat mai, i s'està estenent fora de l'àrea on estava circumscrita. A més, les diferències econòmiques i la manca d'accés als serveis sanitaris ha facilitat que s'estenguin algunes malalties.

La tuberculosi és una de les malalties que han reaparegut a l'Àsia i a l'Europa oriental lligades a les males condicions en què viuen les persones en el món actual. La situació de pobresa a les ciutats, unida a la difusió de la sida i a la manca de condicions sanitàries, està facilitant que s'estengui aquesta malaltia. Al llarg dels anys 1990 ha augmentat sobretot a les ciutats d'arreu del món.

LA PLAGA DE LES RESISTÈNCIES

Aquesta extensió de les malalties infeccioses i la utilització incontrolada de tot tipus de fàrmacs, i més concretament dels antibiòtics, estan fent que creixin les poblacions de patògens resistents a aquests medicaments, que deixen a les persones sense armes per combatre aquestes afeccions.

Hi ha l'exemple d'algunes malalties que estaven en recessió i que han vist com els darrers anys tornava a augmentar el nombre d'infeccions a molts llocs del món. Un cas molt estès és el paludisme, que es transmet per la picada d'un mosquit femella del gènere Anopheles. L'ús inadequat dels sistemes de regadiu ha permès que el mosquit arribés a llocs on no era present. A més, l'aparició de resistències a la quinina que es fa servir per a combatre'l han obligat a buscar noves generacions de medicaments, però el mal ús ha fet que el lapse de temps entre l'aparició del fàrmac i l'aparició de resistències cada cop sigui menor. El 40 % de la població mundial està en risc de contraure el paludisme.

		El paludisme ha augmentat amb l'ajuda de les males condicions ambientals d'algunes zones del planeta.

Les bosses de pobresa on hi ha una manca manifesta d'uns mínims sanitaris, l'augment dels viatges intercontinentals, el mal criteri que alguns metges acaben fent servir per la pressió de les empreses farmacèutiques o dels mateixos afectats, les presons, l'automedicació, són algunes causes de l'extensió de les resistències.

ELS REPTES DEL FUTUR

Els progrés de la humanitat en els camps científic i tecnològic ha fet un salt espectacular en l'últim segle, però perquè pugui seguir endavant aquest progrés ha de respectar el medi ambient com una premissa bàsica. El desenvolupament ha d'estar condicionat per una producció neta sense emissions contaminants a l'aire, l'aigua o el sòl, un transport de baix consum i basat en energia neta, i un consum ambientalment responsable.

Aquest canvi ha de permetre que hi hagi un repartiment just dels recursos i que tothom tingui accés als serveis bàsics que garanteixen una bona qualitat de vida. Tant l'educació com un medi ambient net són eines clau per garantir la salut de la humanitat en el futur.