La biodiversitat que hi ha al planeta ofereix un ventall de recursos inabastable i concretament en el camp de la medicina es coneixen moltes plantes que poden curar tot tipus de malalties, fins i tot algunes de les més esteses, com ara la malària, l'hepatitis o la tuberculosi. El coneixement d'aquesta medicina està molt arrelat en cultures tradicionals o en cultures indígenes, és un recurs per a persones que tenen molt pocs recursos econòmics i és un tractament molt menys agressiu per al cos que la medicina convencional basada en productes químics. Tot i això, la indústria farmacèutica ha procurat desprestigiar aquest tipus de medicina i, des de fa uns anys, ha procurat obtenir patents sobre algunes espècies de plantes per poder explotar aquest recurs sense competència.

Alguns grups volen preservar el seu coneixement ancestral i l'estan difonent per salvaguardar-lo. Aquesta tasca l'està realitzant el Centre per al Coneixement, els Sistemes i els Productes Indígenes (CIKSAP, per les sigles angleses), que d'aquesta manera vol protegir el coneixement dels recursos naturals per millorar la vida de les persones més pobres de les zones rurals i urbanes de Kenya. Aquesta tasca la fa coordinadament amb el Programa de Conservació i Desenvolupament de la Biodiversitat que treballa amb entitats d'Àsia, d'Amèrica Llatina i d'Àfrica.

		El control dels aliments permet evitar moltes contaminacions.

Aquesta informació es va actualitzant amb les investigacions que es van fent arreu del món i a partir de les dades obtingudes l'OMS fa les recomanacions adequades per evitar contaminacions, tot incloent-hi observacions sobre si els efectes poden ser només sobre alguns col·lectius concrets, com els infants, o alguns grup de malalts. Aquesta base de dades és un referent per a les legislacions que els governs d'arreu del món van aprovant per protegir la salut de les persones.

Les situacions de conflicte fan que la degradació ambiental sigui especialment greu. La manca de mitjans de transport fa que la gent hagi de recórrer als recursos més propers per cuinar i beure, i que la pressió sobre els recursos ambientals sigui molt forta. La degradació ambiental dóna lloc a l'aparició de malalties i epidèmies, molt especialment en el cas que hi hagi manca d'aigua o que aquesta no tingui les condicions higièniques adequades.

Durant la coneguda Guerra del Golf, les poblacions iraquianes van quedar aïllades i amb uns recursos hídrics mínims, per la manca d'electricitat i de productes químics per a la potabilització de l'aigua, pel mal estat de les instal·lacions i per la falta de personal qualificat per afrontar la situació. En general, la manca d'aigua era molt important.

Metges Sense Fronteres (MSF) és una organització no governamental que treballa per protegir la salut de les persones en situacions de desprotecció. En el cas de la Guerra del Golf, MSF es va trobar amb la necessitat d'establir un programa per garantir l'aigua potable a la població, i per poder atendre la població malalta.

Aquest programa va abarcar la mateixa capital i una àmplia zona del nord del país. La finalitat fou posar els mitjans a curt termini per poder garantir la disponibilitat d'aigua potable, però també perquè tingués una continuïtat i es pogués recuperar l'operativitat normal. Aquest plantejament remarcava la necessitat d'un medi ambient sa per poder garantir la salut de les persones i evitar futures emergències.

La qualitat de vida a les ciutats s'ha anat degradat per l'excés del transport que fa servir combustibles fòssils i les calefaccions que cremen fusta, carbó o derivats del petroli. A més dels efectes sobre l'atmosfera, aquestes emissions solen crear uns microclimes al voltant de les ciutats, on es concentren els contaminants i creen una atmosfera enrarida especialment nociva per a la salut.

Aquesta situació es dóna a moltes ciutats, però algunes, com la capital del Nepal, Kathmandu, tenen problemes afegits. Kathmandu està situada en una vall on queda a recer dels temporals que hi ha a l'Himàlaia, però aquest emplaçament també fa que s'hi acumulin especialment els fums dels cotxes. A més a més, la mobilitat interna de la ciutat es fa amb tricicles, que tenen uns motors vells i de mala qualitat, fet que els fa especialment contaminants.

		Les noves tecnologies permeten contaminar molt menys.

Per millorar la situació, el govern del Nepal, juntament amb l'Institut de Recursos Globals i l'Agència per al Desenvolupament Internacional dels Estats Units, van engegar una campanya per canviar aquests tricicles per altres de motor elèctric. Aquesta renovació ha permès que els nivells de contaminació hagin millorat relativament i sobretot que les emissions degudes a motors de molt mala qualitat s'hagin reduït de forma notable.