La defensa del medi ambient sempre s'ha presentat des de posicions empresarials com un obstacle a la creació de llocs de treball. El raonament és que, si es defensen els boscos, els llenyataires han de plegar; i si es defensen els oceans, aleshores ho han de fer els pescadors. Però realment la relació és molt més complexa. Si bé hi ha algunes ocupacions i determinats llocs de treball que han hagut de canviar o plegar amb la promulgació d'algunes lleis ambientals, sovint s'oblida que moltes persones han trobat feina per la creació de nous llocs de treball deguts a aquestes mateixes lleis, com ara el control d'abocaments i d'emissions a l'atmosfera o el desenvolupament de sistemes de depuració, entre altres exemples. Un sistema industrial ambientalment sostenible és plenament compatible amb la plena ocupació i, a més a més, garanteix la salut dels treballadors i la conservació dels recursos naturals per als seus fills.

		La gestió sostenible del medi natural és una font creixent d'ocupació.

A més, la població mundial està creixent com mai ho havia fet i cada any fan falta 30 milions de llocs de treball nous. Són necessàries unes polítiques clares i concretes per generar aquests milions de llocs de treball que permetin a totes les persones tenir una feina digna. En canvi, avui per avui, encara hi ha moltes legislacions que afavoreixen l'acomiadament de treballadors i els contractes precaris.

El model actual de creixement és un carrer sense sortida i cal una transició per deixar enrere els sistemes terriblement ineficients i contaminants i passar a uns nous sistemes més respectuosos amb l'entorn. Aquesta transició serà complicada, però ja està engegada i pot anar molt de pressa, perquè el mercat laboral és molt dinàmic. Actualment a Europa cada any desapareixen el 10 % dels llocs de treball, que es substitueixen per altres de nous.

Tot i això, perquè aquest canvi es pugui produir, cal la complicitat de tots els sectors implicats. Els governs han de facilitar el canvi amb polítiques que l'estimulin, com ara rebaixar els impostos del treball i augmentar els del capital i l'energia. A més, cal persuadir a les empreses perquè acceptin el canvi i els sindicats perquè el secundin, si no les amenaces de tancament d'empreses i d'acomiadaments massius espanten els treballadors i el diàleg es complica molt. Una coalició sindicalista-ecologista és difícil, però la manca de llocs de treball comença a obrir els ulls a moltes persones.

Una reconversió que afecta molts sectors

Els canvis tecnològics i ambientals estant fent que canviïn gairebé totes les ocupacions, però alguns sectors es veuran especialment afectats.

Els sistemes energètics en una economia sostenible han de reduir el consum de combustibles fòssils (que contaminen ciutats i perjudiquen la salut) i millorar l'eficiència. Les tecnologies netes tenen un gran potencial en la creació de llocs de treball, tot i que, després d'un auge inicial, a la llarga disminuiran a mesura que s'automatitzin. Però actualment, per generar 1.000 gigawats-hora d'electricitat calen 100 treballadors en una central nuclear o 116 en una de combustió de carbó; en canvi, calen 248 treballadors per produir-los amb sistemes solars tèrmics i 542 si es produeixen amb aerogeneradors eòlics. Un estudi descobria que, als Estats Units, una inversió de 115.000 milions anuals en 10 anys en energies renovables faria perdre 1 milió de llocs de treball en les energies convencionals, però se'n guanyarien 3 milions en noves col·locacions.

		L'energia eòlica és un sector que està creixent molt.

El reciclatge és un camp que està creixent i té molt de camí per recórrer. Una política de les 4 R (redissenyar, reduir, reutilitzar i reciclar) és més econòmica, emet menys contaminants, redueix el consum de materials i dóna feina a moltes més persones, que la política de produir, usar i llençar. El disseny ecològic és una font de treball que tot just comença a despuntar. Així doncs, pensar els productes per fer un ús eficient dels recursos i perquè es puguin reutilitzar, desmuntar i reciclar amb facilitat ocuparà molta gent els propers anys. La possibilitat de reparació afavoreix el mercat de segona mà i la reutilització afavoreix que hi hagi menys extraccions de materials i que no s'emetin productes contaminants al medi.

Un exemple ho pot fer més evident: als Estats Units, el reciclatge d'alumini dóna el doble de llocs de treball que la producció primària d'aquest metall; si es reciclés el 75 % hi hauria 375.000 llocs de treball. El reciclatge dóna més ocupació que l'abocament o la incineració, i aquestes col·locacions es consoliden. En canvi, la incineració genera molts llocs temporals per la construcció de noves plantes, però després es perden. El reciclatge també és més econòmic perquè es necessita menys capital.

		El reciclatge dels metalls permet que les extraccions disminueixin i es malmeti menys el medi natural.

L'augment de reciclatge fa que disminueixin els llocs de treball en les explotacions extractives, però aquestes explotacions tendeixen a estar molt mecanitzades i a tenir relativament pocs llocs de treball. En canvi, les persones que els ocupen poden adaptar-se al camp del reciclatge.

També el sector forestal està afectat per una reconversió. Els boscos són una gran reserva de biodiversitat i de recursos, i la seva explotació indiscriminada és una dilapidació de reserves. Mentrestant, els llenyataires veuen amenaçats els seus llocs de treball i les empreses diuen que protegir els espais naturals fa que es perdin molts llocs de treball, però no tenen en compte ni els serveis que donen els boscos (filtren les aigües i l'aire, eviten l'erosió, estabilitzen el clima), ni que la protecció forestal també crea de noves ocupacions.

Els llenyataires poden esdevenir gestors del bosc i treure'n molts altres recursos a part de la fusta. Per exemple, el taxol de l'escorça del teix del Pacífic és un potent medicament; però també n'hi ha molts altres, des del cautxú fins a les reïnes o el suro, només per esmentar-ne alguns. A més, els boscos tenen un gran potencial en el camp de l'educació i l'ecoturisme. Calen incentius per facilitar la reconversió del sector.