L'enfrontament cada cop més habitual de les societats amb problemes ambientals, ja sigui el canvi climàtic, la contaminació de l'aire i de l'aigua o la proliferació de materials tòxics, no dóna més opció que reduir la dependència dels combustibles fòssils, els metalls i les substàncies químiques sintètiques, entre altres materials. La temença lògica és que les decisions d'aquesta política ambiental per anar cap a una major sostenibilitat provoquin greus trastorns econòmics i desencadenin una enorme pèrdua de llocs de treball. Aquestes preocupacions són atiades per empreses i líders polítics que es resisteixen al canvi que, segons la seva manera de veure les coses, les societats han de fer una tria: una ocupació suficient o un medi ambient sa.

Però aquesta és una dicotomia falsa. Els llocs de treball no han de dependre del manteniment d'un gran flux de sentit únic de les matèries primeres ni del saqueig del medi ambient. L'experiència dels països industrialitzats en l'últim quart de segle indica que, lluny de provocar grans pèrdues de llocs de treball, les mesures de protecció ambiental han generat tota una sèrie de nous sectors i ocupacions. De fet, és més probable que perillin els llocs de treball de les regions on les normes ambientals laxes i on la innovació en favor de tecnologies més netes no té força. A més, en els sectors d'extracció de recursos com ara la mineria del carbó, els principals destructors de llocs de treball són l'automatització i l'esgotament de recursos.

Les polítiques ambientals estimulen la creació d'ocupació en els sectors del rendiment energètic, hidrològic i de materials, l'energia renovable, l'evitació de residus, entre altres. En el desenvolupament de l'energia eòlica s'han creat 100.000 llocs de treball durant la dècada dels noranta, i es podrien arribar a crear diversos milions més en aquest camp i en altres alternatives energètiques en les pròximes dècades. Els serveis generats al voltant de la idea d'ampliar la vida d'un producte i maximitzar-ne la seva utilitat -fabricant béns més duradors, millorables i reparables- ofereixen més oportunitats laborals. De fet, ja s'ha creat una indústria de "re-fabricació" que s'està especialitzant en la renovació de productes i en la reutilització dels components importants.

		Algunes activitats tradicionals com la recuperació de paper estan prenent un lloc central en la inserció laboral.

Per fer realitat aquest potencial, els governs hauran de revisar els seus programes de subvencions, d'R+D i de subministrament i les seves polítiques fiscals. Per la seva banda, la societat haurà d'ajudar els treballadors dels sectors antics -com ara els combustibles fòssils i la mineria- les seves famílies i les seves comunitats, a fer la transició cap a una economia sostenible.