La matèria orgànica (MO) és un component bàsic de la majoria de sòls que té unes importants funcions en la seva conservació i en el manteniment, al llarg del temps, de la seva fertilitat i productivitat. En la figura 1 es resumeixen les funcions més importants.

		Funcions de la matèria orgànica en el sòl.

El contingut en MO dels diferents tipus de sòls és molt variable, però cadascun té un nivell òptim que caldria evitar que disminueixi i que, fins i tot, en molts casos caldria millorar. La productivitat d'un sòl (agrícola o d'un altre tipus), molt relacionada amb els nivells de MO, és un capital que no s'ha de perdre i que al contrari, si és possible, cal incrementar.

Es té constància des de sempre de la transcendència de l'aportació de MO als sòls, però els mètodes de producció moderns intenten reduir totes aquelles actuacions que necessiten molta mà d'obra i que no tenen uns beneficis econòmics a curt termini. En molts indrets el contingut en MO dels sòls ha disminuït, fet que està molt lligat als nous models de producció i consum, a la distribució de la població i, a la vegada, a la incorrecta gestió de tot tipus de subproductes i/o residus orgànics. Ja al segle III el fluxe unidireccional de nutrients que sortia dels camps del nord d'Àfrica cap a Roma, junt amb el descens del nivell de MO dels sòls, va fer que la regió perdés el seu valor econòmic i ambiental.

Actualment vora del 50 % de les deixalles domèstiques són residus orgànics que s'acaben amuntegant en abocadors i provocant greus contaminacions si la gestió no és l'adequada. Cal recuperar la cultura de la gestió de la MO que en tots els pobles, en totes les civilitzacions, ha existit i, que per un mal enfocament actual del que és eficiència, s'està perdent. S'ha d'evitar que els nous mètodes de producció i tota la nova tecnologia siguin utilitzats d'una manera generalitzada i que s'obviïn així coneixements i tècniques culturals que en determinades situacions poden ser encara vàlides.

Les necessitats de MO són molt diferents segons els tipus de sòl, el clima, els cultius, les cultures i, per tant, també són molt diferents les possibles maneres de cobrir-les. Cal recordar que:

		Cicles naturals.

Al contrari, els sòls cultivats, no estan autoregulats, sinó que és l'espècie humana qui els "regula", tot afavorint, en molts casos:

Els sòls cultivats estan en conflicte amb les lleis de la natura i amb el reciclatge de nutrients però no es pot prescindir d'ells, ja que la seva funció és, des de sempre, alimentar la població, que va creixent; però cal ser conscients de l'impacte que genera l'agricultura per reduir-lo al màxim i saber afrontar la problemàtica generada en cada situació. Els sistemes agrícoles són diferents segons els països i les cultures i també tenen diferents graus de desenvolupament; per tant, la manera com afecten el medi és diferent.

El desenvolupament de l'agricultura, els seus mètodes i la producció, així com la seva influència en l'entorn, estan governats per factors diferents: ecològics, socials, econòmics i tecnològics.

En els darrers anys hi ha hagut més preocupació per l'increment dels rendiments (que estan arribant a un límit) que per la capacitat del sòl de mantenir la seva aptitud de produir al llarg del temps (productivitat); això està molt relacionat amb la gestió de la MO. Aquesta millora la vitalitat del sòl i, per tant, la producció futura, però no té uns efectes immediats, com diuen alguns, en els mètodes de producció actuals. Avui dia, es té en compte la producció i el nombre de persones relacionades amb aquesta, però s'obvien altres factors com pot ésser el consum d'energia i de recursos no renovables. No es valora de la mateixa manera la disponibilitat de mà d'obra en uns països que en altres. Tot plegat té una relació molt estreta amb la gestió de la MO del sòl, el cicle del carboni i les diferents fonts de MO procedents de les activitats agrícoles, urbanes i industrials (vegeu figura 3).

		Reciclatge de residus orgànics i relació amb fertilitat del sòl i producció d'aliments.

El fet que un sòl tingui un nivell de MO adequat a les condicions en què es troba redueix, en part, l'impacte de les diferents tècniques agrícoles: millor aprofitament de l'aigua, reducció del consum de fertilitzants minerals (al 1990 era ja de 140 x 106 ton), reducció de l'excés en fitonutrients solubles que generen diferents tipus de contaminació, plantes més sanes i, per tant, reducció de l'ús de productes fitosanitaris. Aquest bon nivell s'ha d'aconseguir, a més de per l'ús de tècniques culturals adequades (treball del sòl, rotació de cultius...), per una aportació de fonts de MO assequibles i adequades (vegeu figura 4). Això, a la vegada, afavoreix la bona gestió de residus orgànics (RO) de diferents orígens, que podrien dur problemes de contaminació, a més d'un malbaratament de recursos.

		Necessitats dels sòls i dels residus orgànics.

Com s'ha dit l'origen i quantitat dels residus orgànics poden ser molt diferents i depenen en gran part de l'estat de desenvolupament econòmic. Tradicionalment els RO reintroduïts en un sòl agrícola tenien l'origen en els restes de collites, els excrements dels animals i també els residus humans. És evident que la quantitat generada de cadascun d'aquests residus i la composició són molt diferents segons el país, el seu desenvolupament i les diferents cultures. A la vegada, també les condicions climatològiques fan que les quantitats i les maneres de reintroduir la MO en els cicles naturals hagin de ser diferents. Cal recuperar les tècniques d'aprofitament de MO segons les necessitats i tenint en compte la diversitat de cultures i formes de vida; hi ha tecnologies més modernes, però els fonaments són els mateixos i sempre s'ha d'escollir la més idònia per cada situació.

		Moltes cultures han usat la matèria orgànica comun recurs..

La gestió de la MO dels sòls mitjançant el reciclatge de residus orgànics no pot ser igual en els diferents països ja que aquesta MO difereix pel que fa a:

Per a la gestió correcta de la MO cal conèixer per a cada zona:

En els països més desenvolupats s'intenta exportar a d'altres, amb diferents grau de desenvolupament i diferents necessitats, unes maneres de produir i una tecnologia que no és l'adequada i que, sobretot, només busca avantatges econòmics per determinades empreses, i no s'ajusta a les necessitats locals. És el cas de les plantacions de roses que hi ha als Andes per vendre als mercats nord-americans.

En tot el món cal replantejar-se la responsabilitat que es té en protegir la vitalitat i la diversitat de la Terra, a la vegada que s'aconsegueixen aliments per la població actual sense comprometre l'avenir de les futures generacions. Es disposa dels coneixements i la tecnologia per poder fer-ho i reduir els impactes sobre el medi ambient, però cal tornar a insistir que no en tots els països i situacions la solució ha de ser la mateixa. També s'insisteix que la conservació dels sòls a través d'una bona gestió del cicle de la matèria orgànica té una influència important en la competició entre creixement de la població (aproximadament 80 milions per any) i l'increment de les necessitats d'aliments (uns 26 milions de tones de cereals/any); en prevenir les pèrdues de sòls per l'erosió (responsable del 84 % dels sòls degradats a tot el món, segons les Nacions Unides) i mantenir la seva fertilitat; en estalviar recursos no renovables i en gestionar millor els residus, tot reduint, a la vegada, la pressió sobre les instal·lacions dedicades a la seva gestió.

		Sòl i aplicació de residus.

Cal en qualsevol part del món relacionar els sòls i la gestió correcta dels RO per evitar malbaratament de recursos, perdre sòl (per ocupació per abocadors controlats o incontrolats, per contaminació, per erosió) o bé dispersar certs contaminants a l'hora de reciclar residus no adequats ( vegeu figura 5).

		Compostatge en pila.

En la reintroducció de la MO i dels fitonutrients existents en els residus compten molt els tractaments biològics clàssics com el compostatge (veure figura 6). El compostatge és un procés biològic, aeròbic, termòfil i controlat. Té uns fonaments senzills i és molt flexible en quant a tipus i quantitats de residus a tractar, i també es pot dur a terme amb sistemes molt simples o molt sofisticats. El compostatge es pot aplicar en qualsevol lloc del món i influeix molt en la conservació del nivell de MO en els sòls, però sempre tenint en compte les situacions concretes.

Montserrat Soliva
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona