Tots


		Separar tota la brossa orgànica.
		Conèixer els usos alternatius de la matèria orgànica.
		Compostar la matèria orgànica.
		Adobar amb matèria orgànica compostada.
		Fer compost comunitari aprofitant les restes comunitàries.
		Evitar que es contaminin les aigües subterrànies.

SEPARAR TOTA LA BROSSA ORGÀNICA

La fracció més gran de les deixalles domèstiques de gairebé arreu del món la formen les restes orgàniques. La matèria orgànica té unes característiques pròpies que dificulten el tractament conjunt amb la resta de residus: conté una gran quantitat d'aigua, i té un procés de degradació diferent d'altres residus. Per altra banda, aquestes mateixes característiques permeten un tractament senzill si hi ha unes condicions concretes. Per això, si es vol emprendre qualsevol projecte amb la intenció de reduir aquesta gran quantitat de residus i evitar les propostes actuals de l'abocament o la incineració cal, en primer lloc, que se separi aquesta matèria orgànica de la resta.

La separació de la matèria orgànica permet processar-la i obtenir un compost de qualitat.

Aquest triatge es pot començar a fer a casa. Per fer-ho bé, només es necessita un pot destinat a aquestes deixalles, i no s'han d'utilitzar bosses de plàstic o altres materials que no es descomposin i després puguin quedar barrejats amb la matèria orgànica.

Després caldrà que aquesta recollida l'anem fent a tots els àmbits del nostre entorn (a la feina, l'escola o la universitat, al barri). Es poden trobar mecanismes enginyosos i originals per adaptar la recollida de brossa orgànica a cada situació i, sobretot, hem d'anar convencent a més gent perquè també ho facin.

	CONÈIXER ELS USOS ALTERNATIUS DE LA MATÈRIA ORGÀNICA

	Moltes vegades llencem molts productes orgànics que encara poden ser molt útils, en canvi, si coneixem les propietats que tenen podem donar-los altres sortides. Per una banda, la permacultura, que és un estil de vida molt lligat als cicles naturals, ens ensenya molts d'aquests trucs pràctics i útils que ens estalvien l'ús de molts productes contaminants; per exemple l'ús dels cítrics per a la neteja, de l'oli usat en podem fer sabó, el pa sec es pot cuinar de moltes maneres, entre molts altres exemples. Per una altra banda, si vivim en un lloc proper al medi rural, i sobretot si estem vora d'alguna granja, moltes de les restes que generem poden servir per alimentar els animals (gallines, ànecs, porcs). Aquesta alternativa té dues avantatges: evitem que la matèria orgànica vagi a parar al medi natural i que el contamini; però, a més a més, si podem suministrar productes naturals per a l'alimentació dels animals, evitem que s'hagin d'alimentar de pinsos amb els problemes diversos que poden sorgir. Així tenim una garantia de la qualitat de l'alimentació dels animals i les persones que després se'ls mengin saben que consumeixen un producte de més qualitat.

	COMPOSTAR LA MATÈRIA ORGÀNICA

	Tot i que puguem donar moltes sortides a la matèria orgànica que ens sobra, moltes vegades hi haurà un rebuig que no en podrem fer res, sigui perquè no hi ha alternatives o perquè en tenim un excés que no podem utilitzar. En aquest cas, la matèria orgànica no ha de fer altre cosa que seguir el seu cicle com ho fa en el medi natural. A la natura, la humificació és el procés de transformació de la matèria orgànica morta en un adob útil per a les plantes, i això ho podem reproduir mitjançant un procés de compostatge. D'aquesta manera convertim la matèria orgànica en un producte estable que poden aprofitar els vegetals. Per fer compost a casa, cal un espai d'un mig metre quadrat a l'exterior, on hi posarem un caixó que tingui forats o obertures per permetin que es pugui airejar el contingut. En aquest caixó (que es pot comprar fet) hem de posar la barreja de restes procurant que no quedin molt aixafades i mantenir-la humida. Aquesta barreja per ella mateixa engega el procés de compostatge i només haurem de vigilar que no quedi excessivament seca. Al cap d'unes setmanes (molt variable segons el lloc i l'època de l'any) tindrem un producte fosc que un cop garbellat el podem fer servir per adobar. Pots fer compost a la terrassa, al balcó o al pati de casa teva.

	ADOBAR AMB MATÈRIA ORGÀNICA COMPOSTADA

	El compost és un adob molt ric per a tot tipus de plantes, és més net perquè ha sofert un procés d'higienització, i afavoreix les plantes i el sòl. Pel contrari, els adobs químics aporten els nutrients de forma concentrada, molta part es perd perquè les pluges el renten del sòl i acaben contaminant els aqüífers. L'estructura del compost (com l'humus que es forma en els boscos) fa que els nutrients es vagin alliberant de forma gradual i les plantes en puguin disposar de manera més constant; a més a més, és un adob que dóna estructura al sòl i permet que el contingut en matèria orgànica del sòl es mantingui o, fins i tot, augmenti. Tot plegat fa que el compost, un adob més econòmic que ens permet retornar la matèria orgànica al cicle natural, ens doni més bons resultats i ens permetin garantir una qualitat del sòl perdurable en els anys. Sempre podem adobar les plantes amb compost però, sobretot, si és un hort. L'extracció de nutrients del sòl és molt més intensiva en el conreu i s'han d'anar reposant per tenir una bona producció i afavorir que el sòl conservi una bona estructura.

FER COMPOST COMUNITARI APROFITANT LES RESTES COMUNITÀRIES

L'excés de producció o la manca de lloc poden fer que no sigui possible compostar tota la matèria orgànica que produïm. De totes maneres si fem el compost vora de casa, estalviem el transport de residus, el consum de combustibles i es pot distribuir amb facilitat, per això val la pena trobar mitjans alternatius per fer el compost en espais públics o compartits.

El procés de compostatge permet valoritzar alguns residus enlloc de llençar-los.

A les ciutats i pobles és on es produeix més quantitat de matèria orgànica i, a l'hora, és on hi ha menys facilitat per donar-li una sortida adequada. En aquest cas, es poden fer espais per compostar les restes de tota la comunitat i després fer servir el compost per adobar els espais públics.

Alguns espais que moltes vegades romanen desaprofitats són els terrats de les cases i, en canvi, poden ser un molt bon lloc per fer compost. També hi ha molts racons en els jardins públics on es poden posar uns caixons per al compostatge. Aleshores, el mateix jardiner pot ser la persona se'n faci càrrec del manteniment i després escampar el compost en els espais ajardinats.

	EVITAR QUE ES CONTAMININ LES AIGÜES SUBTERRÀNIES.

	Si finalment no tenim cap possibilitat de tractar la matèria orgànica, caldrà que la dipositem adequadament. Una alternativa és fer un femer o un abocador, però en qualsevol d'aquests casos ha de ser un espai ben preparat perquè no s'escapin els líquids que van deixant els residus (especialment la matèria orgànica). Si no hi ha cap mena d'aïllament del sòl, els lixiviats (els líquids que deixa la matèria orgànica) percolaran en el sòl. Aquests sucs tenen una alta concentració de matèria orgànica, i això fa que els bacteris del terra els sigui difícil poder-los degradar i, per efecte de les pluges, circulen cap a les capes subterrànies. Aquest tipus de contaminació és especialment perjudicial perquè pot malmetre molts recursos hídrics importants, principalment les aigües subterrànies. Hem de tenir en compte que tots els excrements també són matèria orgànica. Si no els tractem són una font important de contaminació i de transmissió de malaties, especialment greus a molts llocs del món però, si es tracten adequadament, són un recurs. Actualment hi ha sistemes que permeten tractar les deposicions, compostar-les i fer-les servir com a adob. Sempre que haguem de abocar els residus orgànics cal ser molt curosos a fer-ho en llocs que estiguin ben preparats.