Santiago, una població de la República Dominicana, és una de tantes ciutats del món, i molt especialment dels països en via de desenvolupament, que han vist com la població creixia desmesuradament, sobretot per la migració del camp a la ciutat. La superpoblació porta a una degradació de les condicions de vida: augmenten l'atur i la inseguretat, es degraden la higiene i la salut. Actualment està duent a terme un projecte per desenvolupar l'agricultura intraurbana i periurbana amb la finalitat de millorar les condicions de vida de la ciutat, donar sortida a molts dels residus orgànics que s'hi produeixen i millorar l'abastament d'aliments a la població.

		Els espais comunitaris es poden adaptar per recuperar els nutrients orgànics.

Aquest projecte planteja una recollida de residus i un tractament posterior per a la seva utilització en l'agricultura (els sòls de la ciutat i els seus voltants són molt bons per conrear-hi tota mena de vegetals). En si, el projecte allibera la ciutat dels residus i en treu un profit fent-ne adob però, a més a més, és una font d'ocupació. Aquest projecte ha potenciat una agricultura urbana a petita escala enfocada a famílies amb molts pocs recursos, però que alhora provenen del món rural i tenen uns coneixements en agricultura. S'espera que els beneficis concrets siguin dobles: la reducció dels residus orgànics de la ciutat i la millora en la qualitat de l'alimentació de les famílies que participen en el projecte.

Kerala, una de les zones més pobres de l'Índia, tenia greus problemes de contaminació dels pous per les defecacions a l'aire lliure. La necessitat de resoldre aquest problema i les dificultats econòmiques de la zona van fer que l'organització Water Supply and Sanitation Collaborative Council busqués una proposta que permetés treure'n el millor rendiment a un preu raonable. Aquesta solució la va trobar instal·lant vàters compostadors que, a més de poder-se instal·lar a cada casa i de preservar la intimitat, permeten protegir els aqüífers i treure'n adob per fertilitzar els conreus.

Aquest sistema també s'està aplicant a diferents països del món. Tot i això, no es pot adaptar igual arreu, perquè les condicions meteorològiques condicionen el funcionament normal. A Suècia han adaptat aquesta tecnologia perquè pugui funcionar malgrat les baixes temperatures hivernals.

El sistema actual de consumir i llençar és devastador per al medi ambient però, a més a més, vol dir que es llencen grans quantitats de recursos, que amb un tractament senzill poden ser de molta utilitat. Llençar els residus orgànics vol dir que malbaratem un recurs necessari per restablir l'equilibri dels nutrients del sòl, i alliberem uns contaminants que poden afectar les aigües subterrànies. Si aquesta situació la extrapolem a poblacions amb molt pocs recursos i eminentment pobres, aquests subproductes poden ser molt valuosos.

Uvumbuzi Club, una organització kenyana, va organitzar una campanya per conscienciar la població, majoritàriament de les àrees més pobres de Nairobi i voltants, de les possibilitats que podia treure de les restes orgàniques que habitualment llençava. Per donar a conèixer les possibilitats va posar en marxa la campanya "Les deixalles són diners". Aquesta campanya se centra en la demostració dels beneficis dels compostatge amb sessions pràctiques i en la formació de la població perquè ho pugui dur a terme. Per poder fer més difusió de la campanya i sobretot per ensenyar les persones a fer un compost ben fet, es va editar un pòster i un llibretó il·lustrat on s'explicava tot el procés.

Vancouver és una ciutat canadenca que es va plantejar la necessitat de reduir els residus que produïa. Per fer-ho va dissenyar una estratègia en diverses etapes per posar en funcionament diversos sistemes complementaris. Aquesta ciutat va aconseguir una alta difusió de tècniques de gestió de residus al llarg dels anys 1990 a base d'introduir noves propostes any rere any.

El compost es va començar amb les fulles dels arbres que es recollien pels carrers; l'any següent es va introduir la recollida selectiva a les zones residencials i en els anys posteriors es va anar introduint el compostatge als jardins públics.

		Les restes dels espais públics també són un recurs per als mateixos espais.

Finalment, es va fer una darrera campanya de distribució de compostadors domèstics perquè la gent fes el seu propi compost en els seus jardins o patis. Juntament amb els compostadors es donava la informació necessària per resoldre els dubtes que poguessin sorgir. Aquesta darrera part del programa ha permès reduir un 50 % la producció de residus que es llençaven i ara es planteja estendre el programa a diferents sectors comercials que produeixen deixalles orgàniques, com ara restaurants, centres comercials, empreses processadores d'aliments.

La finalitat és que les restes es tractin en origen i de manera descentralitzada, sense que s'hagi de mantenir un transport constant de recollida de residus per tota la ciutat.