Abans de l'era industrial, els residus orgànics -les femtes del bestiar, les sobres de les cuines a les ciutats i fins i tot els residus humans- se solien reciclar: per regla general tornaven a les granges i els jardins en forma de fresca injecció de nutrients. Aquestes reserves de nitrogen, fòsfor, potassi i altres nutrients en equilibri entre el sòl, el mar i l'atmosfera. No obstant, l'aparició del comerç alimentari de llarga distància i la industrialització de l'agricultura va trencar aquests cicles de nutrients. Els nutrients del blat conreat a Kansas, Austràlia o França acaben a les clavegueres de les ciutats del país, i les femtes s'acumulen en operacions de proporcions gegants per a la cria d'animals perquè és massa car de tornar-les a les granges.

El trencament del cicle orgànic comporta el desequilibri de nutrients i l'excés de nutrients porta a la hipòxia en moltes vies fluvials i oceans, i a una escassetat de nutrients que requereix aplicacions complementàries d'adobs químics a moltes regions agrícoles.

		Els recursos que es treuen del sòl cal que tornin al sòl per no haver d'afegir complements.

Aquests problemes ambientals es poden abordar tancant el circuit orgànic, tal i com es feia en temps antics. El compostatge de residus orgànics de granges i ciutats i el seu retorn a les terres de cultiu -reduint d'aquesta manera el comerç d'aliments de llarga distància i abandonant les activitats d'engreix de la ramaderia intensiva- podria ajudar a reequilibrar el flux mundial de nutrients i la bona salut de l'entorn natural.

Gary Gardner
Director de Recerca
Worldwatch Institute