Tots


		Facilitar l'accés a la informació.
		Promoure el debat i compartir la informació.
		Estimular la participació i l'organització de grups de treball.
		Ser exemple.
		Garantir la igualtat d'oportunitats.
		Dur a la pràctica noves estratègies de participació.

	FACILITAR L'ACCÉS A LA INFORMACIÓ

	El dret a saber és un dret bàsic, però per accedir a la informació i el saber es necessiten uns mitjans mínims. Aquests requeriments s'han de tenir en compte per poder garantir que aquesta informació estigui disponible i arribi a les persones interessades. Per poder difondre aquesta informació arreu del món és necessari que les persones, les organitzacions i les universitats disposin de les eines adequades. Les noves tecnologies són una eina cabdal en el context mundial actual. Per això cal treballar en dues línies: - Posar aquests nous instruments a l'abast del màxim nombre de persones d'arreu del món. - Potenciar aquests instruments perquè siguin útils als seus usuaris. Si bé en alguna ocasió en aquesta revista hem parlat de les campanyes que realitzen algunes organitzacions no governamentals per recollir ordinadors i enviar-los a països en via de desenvolupament, també cal tenir en compte que la informació ha d'estar disponible per Internet i de manera accessible a la majoria de les persones. Per fer arribar a moltes més persones aquelles experiències que podem explicar i la informació de què disposem, cal que les presentem en altres llengües a més de la nostra. Actualment l'anglès és la llengua més utilitzada, però també és important traduir a altres llengües molt esteses.

PROMOURE EL DEBAT I COMPARTIR LA INFORMACIÓ

L'experiència i la formació de cada persona són un coneixement valuós, però si no es comparteix amb altres persones queda reclòs i no té gaire capacitat de transformació del nostre entorn. El fet de posar en comú i contrastar amb altra gent els propis coneixements permet que els seus efectes es multipliquin de manera notable. La informació es pot deixar disponible en una pàgina web, però si es debat amb altres persones aporta molt més. L'organització de debats, de taules rodones i, en general, d'espais de trobada permet que les persones puguin compartir les seves idees i facin propostes conjuntes.


		El debat estimula les preguntes i la recerca de més informació.

Aquests espais també serveixen per escoltar persones expertes en aspectes que ens interessin. Això ens permet sentir noves idees que s'estan debatent a nivell internacional o que estan proposant les persones que desenvolupen noves línies de pensament. Aprofitar les onades d'avenç del pensament permet que les propostes que es van articulant siguin molt més adaptades a la nostra realitat i que puguin canviar amb més facilitat.

	ESTIMULAR LA PARTICIPACIÓ I L'ORGANITZACIÓ DE GRUPS DE TREBALL

	El treball que es fa en grup és més ric, recull la diversitat i, al capdavall, és més productiu. Les solucions i les propostes que es construeixen en grup són més creatives, més imaginatives i, sobretot, més plurals perquè representen moltes més tendències i percepcions. Amb tot, això no vol dir que aquesta sigui la via de treball més senzilla. El treball en grups demana temps i moltes vegades hi ha d'haver un procés lent per arribar a acords conjunts. De totes maneres, aquesta inversió extraordinària de temps que cal fer en un inici sol donar uns resultats més perdurables, perquè tenen un suport social més ampli. Les propostes són compartides i, per tant, les persones que han estat en el debat i la discussió se senten part de la solució que s'ha proposat. Sense cap mena de dubte la possibilitat de concertar solucions és una proposta que permet evitar conflictes innecessaris; sobretot si tenim clar que no estarem d'acord en tot i amb tothom, sinó que hem de fer servir els espais d'acord per dur endavant projectes comuns.

	SER EXEMPLE

	Hi ha estudis que demostren que l'exemple fa molt més que totes les paraules i els bons consells que es puguin donar. Un cas molt il·lustratiu és el d'un investigador nord-americà que va posar un rètol a les dutxes d'un gimnàs demanant que la gent tanqués les aixetes mentre s'ensabonava: només el 6 % de les persones en van fer cas. En canvi, quan s'hi va posar ell, només per imitació, va aconseguir que el 49 % de les persones tanquessin l'aixeta, i quan es van posar dues persones a fer el mateix, la proporció va pujar al 67 %. Només el fet de desenvolupar unes conductes davant dels altres (unes conductes que tots estem d'acord que beneficien el medi ambient) fa que les persones les adoptin més que si no hi ha aquest model. Ningú vol que se li retregui que actua malament i la possibilitat que se'ns delati com a insolidaris o incívics fa que adoptem mesures que ens permetin evitar una situació compromesa. Hem de mantenir conductes beneficioses per al medi ambient però, alhora, hem de pensar que constantment som exemple per a les altres persones. Molta informació es pot transmetre per l'exemple, sense explicacions. Totes les persones que ja duen a la pràctica unes conductes respectuoses amb l'entorn tenen la responsabilitat de transmetre el seu exemple perquè puguin canviar els hàbits actuals de consum desmesurat.

GARANTIR LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS

Si es vol que el resultat del treball conjunt sigui satisfactori i que totes les persones afectades s'hi sentin representades, és a dir, que assumeixin els resultats com a propis, s'ha de garantir que tothom estigui i se senti representat, i que hi hagi igualtat d'oportunitats d'expressar-se. S'ha de procurar que hi hagi un equilibri d'edat, de gènere, de classe social, d'origen ètnic, i que alhora tothom pugui aportar el seu punt de vista. El debat i les conclusions seran més riques com més opinions diferents surtin reflectides.

Tothom ha de tenir les mateixes opcions.

A l'hora d'arribar a unes conclusions, tot i que hi hagi una majoria que arribi a uns acords clars i concrets, no es poden deixar de banda totes les opinions diferents i sobretot no s'han de diluir en la majoria. Aquestes aportacions poden ser molt valuoses i millorar molt les propostes que hagin sorgit i, més que això, si es poden incloure aportacions de les diverses visions, la conclusió final potser no serà tan completa com tothom desitjaria però, en canvi, serà més sòlida i tindrà més suport.

DUR A LA PRÀCTICA NOVES ESTRATÈGIES DE PARTICIPACIÓ

Avui per avui hi ha moltes persones que estan cercant noves vies de participació ciutadana i hi ha moltes propostes interessants. Moltes d'aquestes possibilitats poden ser molt útils, malgrat que, en algun cas, no s'adaptin bé a les realitats culturals o concretes de cada lloc. La participació de les persones i els col·lectius en els processos de decisió afavoreix la implicació de les persones i garanteix un resultat més acceptat i perdurable.

L'agenda XXI porta propostes interessants sobre la participació ciutadana, però les agendes XXI locals són una oportunitat per portar a la pràctica moltes formes de participació, des del treball dels experts fins als grups de debat ciutadans, passant pel treball mixt entre ciutadans i experts.


		El treball conjunt permet fites més ambicioses.

La situació actual del món, en què s'estan produint canvis ràpids i profunds i existeixen uns petits grups amb interessos econòmics molt forts, les persones i els col·lectius socials han d'aprendre a fer servir eines noves per organitzar-se molt millor. Actualment, en un context en què l'economia s'ha mundialitzat, les respostes de la societat civil han de prendre la mateixa dimensió. Ara com ara, ja hi ha xarxes internacionals que permeten tenir la informació que ens ajuda a prendre postura localment sense perdre de vista el marc internacional.