La humanitat ha tingut la capacitat de fabricar molts productes que han facilitat la vida de les persones, i aquí s'hi inclouen els milions de productes químics que es fan servir diàriament per a tot tipus de finalitats. Tot i això, molts d'aquests productes tenen efectes secundaris nocius per al medi ambient, les persones i tots els organismes vius en general. Als Estats Units, es va reclamar més transparència i informació d'aquests productes, sobretot els col·lectius que havien tingut problemes per abocaments, abocadors o emissions de productes de síntesi química. Per poder solventar en part la manca d'informació sobre tots aquests productes es va fer un registre accessible a totes les persones. Aquest registre es pot visitar (amb un tràmit previ) i permet accedir a la informació disponible sobre milers d'aquests productes de síntesi química. Així va néixer l'Inventari d'Emissions Tòxiques promogut per l'Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units. En aquesta gran base de dades s'hi troben desenes de milers de productes amb les seves característiques, la seva utilització i les possibles conseqüències que tenen per a la salut.

La informació que recull la UICN a través de la seva xarxa d'experts estesa per tot el món significa una tasca monumental de recerca de dades i l'aplicació d'uns criteris que permetin estandarditzar l'estat de salut de qualsevol espècie animal o vegetal. Com a resultat s'obtenen les llistes vermelles on queda reflectit les espècies que estan més amenaçades i estan patint les agressions més fortes.

		La situació d'algunes espècies és indicativa de l'estat del medi ambient.

Més enllà de la classificació que, d'una manera clara i rigorosa, fan de determinades espècies, aquestes llistes són una eina clau per avaluar l'estat dels espais naturals més greument afectats per l'impacte de l'activitat humana, i un avís de la necessitat de protegir espais naturals concrets i de fer-ne una gestió adequada.

Si en cada acció que duem a terme ens hem d'aturar a pensar quina de les possibilitats és menys nociva per a l'entorn, el resultat pot ser que haguem de dedicar molt temps a cada petita cosa que haguem de decidir. Si, en canvi, disposem d'informació clara i fiable, la tria es simplifica molt. Les etiquetes ecològiques van néixer amb la idea de facilitar a les persones la possibilitat de reconèixer, a primer cop d'ull, aquells productes que no malmenten el medi ambient, dels quals s'ha fet un seguiment del cicle de vida per procurar que els impactes siguin els mínims i que en el procés s'han pres totes les precaucions necessàries.

		Els criteris d'informació al públic han de ser clars.

Actualment l'ecoetiqueta és un sistema que s'està implantant i on la Unió Europea està posant molts esforços. Una qüestió rellevant d'aquest procés és que les decisions s'estan prenent de forma concertada. La Unió europea ha creat un fòrum consultiu sobre l'etiqueta ecològica, en el qual es troben persones d'àmbits molt diferents (indústria, venedors, ONG, consumidors, sindicats) per arribar a acords conjunts. Aquest fòrum permet que les conclusions siguin compartides i que els acords impliquin àmbits molt diversos de la societat.

Per assolir una societat sostenible cal que totes les persones estiguin implicades en el procés de canvi. Aquesta participació ha de permetre que les persones se sentin més properes a la realitat que els envolta i, per tant, se sentin protagonistes d'aquest canvi. Per assolir un protagonisme plural s'ha de fer a través de la participació de les persones en tots els processos de decisió i que es vegin resultats concrets.

Porto Alegre és una ciutat del sud del Brasil que ha implantat un dels projectes més novedosos que hi ha al món en democràcia participativa. A aquesta ciutat tenen uns pressupostos populars ens els quals participen unes 45.000 persones reunides per barris i per temàtiques. Aquestes reunions serveixen per decidir la distribució dels diners que estan destinats a noves infraestructures i serveis socials. A partir de les reunions de barri hi ha uns delegats que visiten altres barris i les seves propostes, després, en unes segones rondes de reunions, s'acaben de polir. Finalment l'ajuntament executa el que han decidit els ciutadans.

La bona gestió de les propostes ha fet que, a mesura que han passat els anys, les persones hagin vist resultats concrets, s'hagin sentit més atretes per la proposta i hagi anat augmentant el nombre de persones implicades.