Durant els primers 10 anys d'esforç mundial per arribar al desenvolupament sostenible, una cosa decisiva que hem après clarament és que el desenvolupament sostenible requereix participació. Hem descobert que, quan una diversitat d'interlocutors d'una societat -des dels grups comunitaris fins als estudiants, des de les organitzacions no governamentals fins a les empreses- treballen amb les autoritats governamentals per a determinar els problemes, per a trobar solucions innovadores i per a posar en pràctica programes que han dissenyat plegats, els resultats són millors i sostenibles a llarg termini.

Tot un apartat de l'Agenda 21 està dedicat a la importància de la participació (capítols 23 a 32). Aquest apartat no només identifica els sectors socials i econòmics que tenen una influència i una responsabilitat especials, sinó que també ofereix uns criteris generals de què vol dir participació en el desenvolupament sostenible. El capítol 23 afirma que "l'àmplia participació pública en la presa de decisions" és un requiisit fonamental del desenvolupament sostenible i reconeix la "necessitat de noves formes de participació" per a fer possible la mena de col·laboració social que requereix la sostenibilitat.

La participació efectiva dels ciutadans i de les seves organitzacions en la presa de decisions requereix almenys dues coses: accés a la informació i responsabilitat mútua. Només quan els ciutadans i les seves organitzacions poden accedir de manera igual i lliure a la informació sobre els aspectes econòmics, socials i ambientals de la sostenibilitat, poden fer aportacions útils a la presa de decisions que afecten les seves vides. Per això els ciutadans tenen dret a conèixer abans que se'ls demani que siguin participants actius en la presa de decisions sobre el desenvolupament sostenible.

La responsabilitat mútua és necessària per a prendre decisions que es duguin a la pràctica. La responsabilitat requereix compromís per a uns objectius, transparència i unes institucions que protegeixin el dret dels ciutadans a demanar responsabilitat als organismes governamentals i no governamentals. Quan les decisions es prenen de manera transparent i quan totes les parts involucrades són responsables mútues d'aquestes decisions, les accions són assumides per tothom i per tant és més probable que atenyin els seus objectius.

		El treball en comú dóna resultats més duradors.

La participació autèntica necessita un canvi d'actituds i de plantejaments, però també dels marcs culturals, legals i institucionals. La propera Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible (Johannesburg, Sud-àfrica, 2-11 de setembre del 2002) pot constituir una oportunitat de començar a dissenyar uns marcs millors que serveixin el desenvolupament sostenible en comptes de minar-lo. La Cimera mateixa està pensada com un procés participatiu i orientat cap a la col·laboració sense precedents. Aquest plantejament no és casual sinó intencionat: només a través de la participació i la col·laboració serem capaços de passar dels exemples de pràctiques correctes a fer que aquestes pràctiques siguin la manera normal de fer les coses.

El futur del desenvolupament sostenible dependrà de la mesura en què la comunitat internacional vulgui i pugui generar col·laboracions i compromisos tangibles que només poden sorgir en un entorn d'accés obert a la informació i de sistemes transparents de responsabilitat mútua.