Les muntanyes ocupen el 24 % de la superfície terrestre i és on hi viu aproximadament el 10 % de la població mundial. Una gran part de la humanitat, gairebé la meitat, però, depèn directament dels seus recursos com a font d'aliment, energia hidroelèctrica, fusta i minerals. L'aigua dolça prové, en un 80 %, de les muntanyes, la qual cosa converteix aquestes regions en un dels biomes de la Terra amb major significació estratègica i geopolítica.

Malgrat tot això, les muntanyes han estat unes grans oblidades en les decisions dels governs i de les organitzacions a tot el món. A diferència de les selves tropicals, els oceans o els pols, no han tingut mai un tractament científic o conservacionista propi. Ara, aquesta mancança pot començar a capgirar-se amb la declaració, per part de les Nacions Unides, de l'any 2002 com a Any Internacional de les Muntanyes.

Mapa de les muntanyes del món: http://www.wcmc.org.uk/habitats/mountains		Les muntanyes són un ecosistema discontinu present a tots els continents.

Les terres baixes han sofert molt més els processos de canvis en el paisatge i en els ecosistemes al llarg dels mil·lenis d'història de la humanitat, que en molts casos ha portat a l'homogeneïtzació i a l'empobriment ecològic i cultural. Les muntanyes han esdevingut unes grans reserves de biodiversitat i de diversitat cultural. Al llarg de tot el planeta, però, les pressions econòmiques estan degradant els ecosistemes de muntanya i enfrontant els pobles de muntanya a una creixent onada d'assimilació cultural, disminució del seu poder de decisió i empobriment polític.

Què són les muntanyes?
Definir el concepte de muntanya no és fàcil. Mentre que no hi ha gaire discussió pel que fa a les grans serralades del món (Himàlaia, Andes, Alps, etc), hi ha una considerable variació pel que fa a considerar el que s'anomenen "terres altes", els altiplans o la "muntanya mitjana". Recentment, el World Conservation Monitoring Center ha elaborat un mapa detallat de les muntanyes del món utilitzant una combinació dels factors d'altitud i desnivell (vegeu quadre 1). D'aquest forma, s'han considerat la majoria d'àrees amb unes característiques similars pel que fa a l'orografia i factors ambientals

		A vegades és difícil definir on acaben les muntanyes, per això cal fer classificacions com la següent.

Valors ecològics
La topografia variada i complexa de les muntanyes porta associada una gran riquesa de vegetació i fauna. Les diferències d'altitud i orientació, que són els grans factors ecològics a la muntanya, han comportat l'existència de diferents zones o "estatges" amb un clima, sòl i vegetació diferenciats. A mesura que anem pujant de nivell, més específic i especialitzat és aquell estatge. Aquesta és una de les raons per les quals les muntanyes són tan riques en biodiversitat.

Un altre factor important per a la biodiversitat és l'endemisme, és a dir, la presència d'espècies que es troben només en petites àrees de distribució, generalment de resultes d'un procés d'aïllament sofert al llarg dels segles. Els ocells són uns excel·lents indicadors biològics, ja que els trobem en tots els ecosistemes, responen amb rapidesa als canvis ambientals i són un dels grups més ben estudiats i coneguts. De les 247 àrees endèmiques del món, 131 es troben a les muntanyes.

Les muntanyes també comparteixen amb les illes el fenomen de la insularitat. L'aïllament ecològic fa que moltes vegades trobem les mateixes espècies al cim de muntanyes separades entre sí molts quilòmetres, però sense possibilitat de connexió. Molt sovint aquest és el resultat de les glaciacions, que van empènyer moltes espècies cap a les àrees lliures de gel. Aquestes espècies, en retirar-se els gels, van desplaçar-se cap a les muntanyes en busca de condicions climàtiques més adients, on van quedar isolades.

Els boscos són un dels grans valors d'aquestes regions. Normalment els boscos més ben conservats i rics en espècies es troben a les muntanyes. Un 28 % de les masses forestals del món són boscos de muntanya. L'efecte protector del sòl en les capçaleres hidrològiques és un dels grans beneficis de l'existència d'aquests boscos. Naturalment, és aquí on la pressió humana es deixa sentir més fortament. La FAO (1993) ha estimat que la pèrdua anual de bosc de les àrees de muntanya als tròpics és de l'1,1 %, un 30 % més que a qualsevol altre lloc dels tròpics. Les terres altes de l'interior de Guatemala, l'altiplà de Bolívia o les muntanyes Virunga de la regió dels Grans Llacs africana són exemples clars de la relació entre desforestació i elevat creixement de la població.

Les muntanyes, torres d'aigua
Tots els grans rius s'originen en les muntanyes. A les conques hidrogràfiques, tot i ser una part relativament petita, les muntanyes aporten la major part dels fluxos d'aigua. Per això sovint hom les anomena "torres d'aigua".

Encara que només l'1 % de l'aigua dolça es troba a les geleres de muntanya (als casquets polars n'hi ha el 70 %), les muntanyes actuen com a distribuïdors naturals d'aquest recurs cap a les poblacions humanes properes, i a més ho fan de forma més o menys continuada al llarg de l'any, tot minorant els efectes de les estacions seques.

Sovint els conflictes pel control de l'aigua tenen lloc en divisòries de conques a les muntanyes. Aquesta va ser la causa de 14 conflictes internacionals només el 1995. Sovint, però, aquestes disputes succeeixen a menor escala, dintre d'un mateix país, entre regions de muntanya i de la plana.

		Les muntanyes contenen una gran reserva d'aigua i aporten el 80% de l'aigua potable.

Els pobles de muntanya
La major part dels pobles de muntanya es concentren als Andes, al sistema Himàlaia-Hindu Kush i a les muntanyes africanes. A diferència de les petites i esparses poblacions de les muntanyes del Nord, en algunes muntanyes tropicals les densitats són molt elevades.

Degut al seu caràcter inaccessible i allunyat, les muntanyes han esdevingut un santuari per a les comunitats indígenes, les minories ètniques i els refugiats. Els estils de vida d'aquests pobles sovint es troben al límit de la marginalitat econòmica: viuen com a nòmades, recol·lectors i caçadors, comerciants transhumants, pastors, llenyataires, miners, o en comunitats liderades per dones mentre els homes es dediquen a buscar treball en altres regions.

Aquestes dures condicions de vida han portat a desenvolupar adaptacions i tècniques molt especialitzades i úniques. El modern concepte de desenvolupament sostenible es practica des de fa molts anys en aquestes comunitats, ja que d'això depèn la seva supervivència a mitjà i llarg termini.

La pobresa material és, malauradament, un element sovint comú als pobles de muntanya. Un 60 % de la població rural dels Andes viu en un nivell d'extrema pobresa i la majoria dels 98 milions de xinesos considerats entre els "pobres absoluts" del món són minories ètniques de muntanya. La discriminació política i la marginalització en la presa de decisions sobre el seu futur és també una característica comuna, que es produeix també sovint als països més desenvolupats.

		Els hàbits de la gent que viu a la muntanya són uns coneixements valuosos.

A l'igual que la riquesa biològica, la diversitat ètnica i cultural dels pobles de muntanya és elevadíssima. El coneixement ancestral d'aquestes comunitats forma un patrimoni cultural d'incalculable valor. Recentment, a l'Himàlaia del Garwhal indi, per exemple, les dones locals van ser capaces d'identificar 145 espècies de plantes que havien estat destruïdes per les explotacions comercials de fusta i les extraccions de pedra calcària, mentre que els experts forestals només van poder inventariar-ne 25.

Les muntanyes també han estat una inesgotable font d'inspiració, llegendes i mites, tant pels seus habitants com pels pobles més distants de la plana. En moltes religions i creences actuals i passades, les muntanyes són la morada dels Déus i hi ha nombrosos exemples de muntanyes sagrades venerades per milions de persones.

Destí turístic
El turisme i la recreació són avui dia un dels factors de canvi més importants a les muntanyes. Les dues cares de la mateixa moneda, benefici econòmic i impacte ambiental i social, es fan ben presents. Es calcula (1999) que entre un 15 % i un 20 % de la indústria global del turisme -entre 70.000 i 90.000 milions de dòlars EUA, és generat pel turisme de muntanya. Només als Alps les xifres són de 100 milions de visitants-dia*. A l'Himàlaia indi, cada any més de 250.000 peregrins, 25.000 turistes de trekking i 75 expedicions d'alpinisme pugen a les sagrades fonts del Ganges, la gelera del Gangotri. L'impacte sobre els boscos per la llenya, la destrucció de la vegetació de ribera i l'acumulació de deixalles és molt important. De vegades l'impacte principal del turisme de muntanya és el creixement desorbitat i sense planificar de noves construccions i urbanitzacions, que viuen al marge dels pobles existents.

Un Futur per a les muntanyes?
La inclusió del capítol 13 de l'agenda 21 va significar un suport molt important a l'adopció de polítiques pròpies per a la conservació i el desenvolupament sostenible en les muntanyes. Organitzacions com el Mountain Forum, el grup d'experts Mountain Agenda o The Mountain Institute han estat claus en aquest procés. La declaració del 2002 com a Any Internacional de les Muntanyes hauria de consolidar aquest impuls, en benefici de les muntanyes i dels pobles de muntanya del món.

Miquel Rafa
President de la Comissió de Protecció de la Muntanya de la UIAA (Federació Internacional d'Associacions d'Alpinisme);
Membre de l'European Mountain Forum com a coordinador del node "Muntanyes mediterrànies"

(*) Un visitant-dia és un dia d'estada d'una persona en una zona concreta.