| |
||||||
| |
|
|
|
|
||
| |
||||||
| |
VALORAR ELS SERVEIS DE LES MUNTANYES | |
| |
||
| |
Les muntanyes són un ecosistema amb unes característiques específiques que li permeten brindar uns serveis únics: són una gran reserva d'aigua de gran qualitat, conserven una gran quantitat i varietat de boscos amb una diversitat biològica molt important i també guarden molts recursos minerals. Aquests serveis són cabdals per al planeta en general i tota la humanitat en som usuaris habituals. Tot i ser serveis vitals, rarament es tenen en compte a l'hora de fer una valoració d'aquests ecosistemes. Els rius neixen a les muntanyes i aquest ecosistema serveix de filtre i mineralitzador de les aigües. L'aigua és un recurs és indispensable per a la vida i per al funcionament dels ecosistemes humans, però malauradament no es valora la seva necessitat. Hi ha d'haver un sistema de retorn d'aquests serveis en forma d'ajuts per al manteniment i la conservació d'aquest espais en el seu estat natural, que garanteixi la continuïtat d'aquest servei. Per una banda, fer un ús acurat de l'aigua vol dir conservar les muntanyes i els seus ecosistemes. Un mal ús porta a una sobreexplotació i, a mesura que s'extreu més aigua de pous, la superfície queda més seca i debilita aquests ecosistemes. Per altra banda, hi ha d'haver un retorn dels impostos
que graven l'aigua. Aquests diners han de servir per mantenir els ecosistemes
de muntanya amb una explotació sostenible boscos perquè
puguin continuar fent la seva funció. |
|
| |
||
| |
TURISME RESPONSABLE A LA MUNTANYA | |
||
| |
||||
| |
L'increment massiu del turisme de les darreres dècades és una de les amenaces més fortes que en aquest moment han de suportar les muntanyes. Els efectes són difícils de veure a curt termini perquè el pas d'una o poques persones no és perceptible. Tot i això, la gran afluència que estan rebent algunes regions les altera substancialment i és de preveure que el mal augmentarà a mesura que creixi el nombre de visitants. Per poder mantenir aquests ecosistemes, cal practicar un turisme molt responsable a la muntanya: cal anar a peu en comptes de desplaçar-se amb vehicles tot terreny i cal gaudir de la muntanya en el seu estat natural, sense uns espais de lleure que requereixen l'entrada de maquinària pesant per a construir noves instal·lacions. Aquestes agressions contribueixen a la degradació de la muntanya, la pèrdua de biodiversistat i de la seva qualitat com a ecosistema. El turisme ha de ser respectuós amb la realitat natural i cultural, ha de tenir en compte l'especificitat i la singularitat d'aquest ecosistema i de les cultures que hi viuen, i ha de respectar la manera de fer de les persones que hi viuen. |
|
||
|
||||
| |
||||
| |
CONSUMIR PRODUCTES LOCALS PER EVITAR LES ESCOMBRARIES | |
| |
||
| |
A mesura que hi ha més visites a zones de muntanya, augmenta el consum i s'acumulen més residus. Aquestes deixalles són una font de contaminació en molts espais que encara romanen verges i la fragilitat de la muntanya fa que els efectes negatius siguin especialment greus. Els visitants que continuen consumint a qualsevol lloc del món els mateixos productes que a casa seva, estimulen un comerç internacional de productes. El seu trasllat comporta unes despeses energètiques (i les consegüents emissions d'anhídrid carbònic) i un seguit d'embolcalls i envasos per poder-los transportar que afecten al país de destí. Aquest comerç beneficia pocs empresaris dels països industrialitzats que així augmenten les seves exportacions. L'alternativa són els productes locals. Aquests
productes requereixen unes despeses molt menors i els beneficis que
generen reverteixen sobre el país. Mentre es viatja es poden
descobrir les qualitats de la gastronomia i la cultura del país,
uns alicients afegits, especialment interessants, que permeten tenir
una visió molt més propera de la zona que es visita. El
consum d'aquest productes afavoreix les economies locals i, sovint,
petits agricultors i artesans en comptes de grans multinacionals amb
codis ètics dubtosos. Així, els efectes ambientals són
molt menors i s'evita la importació de productes. |
|
| |
||
| |
CONSUM RESPONSABLE DELS PRODUCTES DE MUNTANYA | |
||||
| |
||||||
| |
El cafè i la patata són alguns exemples de productes molt habituals en els països desenvolupats i que es conreen en zones de muntanya. Aquests productes normalment es produeixen en grans superfícies amb un gran impacte sobre el medi ambient, i especialment sobre la biodiversitat local. A més a més, la producció en grans monocultius necessita gran quantitat de recursos (com aigua i energia) i utilitza molts productes químics per adobar el sòl i combatre les plagues. Actualment ja hi ha supermercats que venen productes de comerç just que, tot i que a vegades són una mica més cars, tenen un valor afegir de protecció del medi ambient i les persones. La compra d'aquests productes garanteix que han estat produïts mitjançant mètodes naturals poc agressius per al medi ambient i que s'han pagat uns salaris justos perquè els productors tinguin una vida digna. |
|
||||
| |
|
|
||||
| |
||||||
| |
El cafè és un cas especialment
exemplar: és un producte de muntanya i algunes organitzacions no
governamentals han optat per fer campanyes de gran abast. Aquest producte
es produeix majoritàriament en països en via de desenvolupament
i es consumeix principalment als països industrialitzats. La compra
de cafè de comerç just afavoreix els ecosistemes de muntanya.
|
|
||||
| |
||||||
|
|
||
|
|
|
|
|
|
||