El Nepal és un país de muntanyes motl característic i concentra la majoria dels cims de més de vuit mil metres del planeta. Això li crea unes dinàmiques de desenvolupament molt concretes: té una accessibilitat difícil i molts habitants viuen molt aïllats i, alhora, atrau cada any milers de turistes que tenen l'objectiu de escalar els seus cims o només de veure'ls després d'alguns dies de caminar per un entorn que es manté especialment verge.

Dins del Nepal, la zona que concentra més turisme (vora el 60 %) és la regió dels Annapurnes. La seva espectacularitat i accessibilitat (hi ha un aeroport proper i alguns aeroports per a avionetes als pobles de les valls que envolten el massís) la fan un objectiu preferent. Per combinar el desenvolupament de la zona amb la conservació i un turisme sostenible s'ha desenvolupat el Projecte de Conservació de l'Àrea dels Annapurnes (PCAA).

Dins d'aquest projecte i a partir a les característiques que hi ha al voltant del massís (forts desnivells i microclimes), es duen a terme activitats que permetin conservar l'entorn i les activitats tradicionals tot complementant-les amb l'aplicació de les tècniques modernes. Així s'aprofiten les fonts naturals d'energia per produir electricitat (hidroelèctrica, fotovoltaica i eòlica) o per altres necessitats (assecat de collites). També es facilita tecnologia per desenvolupar l'agricultura i, alhora, conservar l'agrodiversitat.

		El sol és una font inesgotable d'energia útil per a molts usos com l'assecatge de collites.

Paral·lelament, el turisme és un fenomen relativament nou que s'està vehiculant a través d'allotjaments locals i d'algunes noves edificacions que incorporen energies renovables (per escalfar aigua i per a calefacció) i es construeixen en consonància amb l'entorn. El PCAA permet mantenir una coherència en les accions a tota aquesta àrea.

		Els sistemes agrícoles estan adaptats a la realitat local i les noves tecnologies han de contemplar aquests coneixements ancestrals.

Els estudis realitzats han permès identificar més de 5.000 varietats de patates. El 1998, un estudi va trobar que a Cochabamba (Bolívia) hi havia agricultors que plantaven cinc espècies i 70 varietats de patates tot fent una rotació de tres anys i tenint en compte el color i la temperatura del sòl, la inclinació del vessant de la muntanya, l'orientació i l'exposició al sol. Aquestes pràctiques serveixen per garantir una bona collita malgrat la climatologia, atès que unes varietats compensen les altres segons que hi hagi un any sec o plujós.

El CIP té un programa de gestió de recursos naturals que, amb una gran base de dades de camp i d'imatges de satèl·lit, permet crear atles digitals que reflecteixen el tipus de sòl, la qualitat de la producció, la productivitat, la salut dels conreus, l'aprofitament potencial del sòl i l'impacte ambiental, i així permeten estudiar com treure els millors rendiments del conreus dels tubercles. Aquest projecte treballa per facilitar el desenvolupament rural de les àrees de muntanya, tot buscant la minimització de l'ús de productes químics i la conservació de la agrodiversitat.

El turisme busca espais que siguin comparables a un model d'autenticitat i espais verges que tot sovint troba a les muntanyes. En conseqüència, les muntanyes dels països més rics s'estan veient afectades per una transformació que vol donar resposta a aquestes necessitats.

Per desenvolupar econòmicament aquests espais sense haver de destruir l'entorn natural va sorgir el projecte "Conservació i desenvolupament de les àrees amb població dispersa", conegut com a Projecte CADISPA per les seves sigles angleses. Aquest projecte busca una conservació de la muntanya i el desenvolupament sostenible, tot donant informació i recursos per acollir un turisme que busca noves àrees de descans més tranquil·les, que no estiguin sobrecarregades ni plenes de blocs de pisos.

Aquest projecte s'ha desenvolupat a Escòcia (on va néixer la idea), als Pirineus, a Calàbria (sud d'Itàlia), l'ha coordinat el Fons Mundial per a la Vida Salvatge (WWF) i se'n responsabilitza una organització local de cadascuna de les àrees on es duu a terme. La seva finalitat és difondre els valors del patrimoni natural a través d'exposicions i taules rodones i contribuir a generar un desenvolupament local els beneficis del qual reverteixin sobre la mateixa àrea.

A partir d'aquestes propostes, es promouen iniciatives que potencien el turisme sostenible, la indústria local sostenible i el desenvolupament de les noves tecnologies de la comunicació.

La zona septentrional del Pakistan la formen les serralades de l'Himàlaia, el Karakoram i el Hindu Kush, on els cims de més de 8.000 metres estan separats per valls fondes. Aquest context crea una varietat de microclimes i una biodiversitat molt elevades, com també una gran quantitat d'espècies endèmiques. Històricament, aquesta zona ha estat molt poc poblada i ha restat molt aïllada de la resta del món. Però darrerament hi estan arribant un munt de canvis com el creixement de la població, el conseqüent increment de les necessitats bàsiques i els canvis econòmics generats per les dinàmiques mundials actuals.

En conseqüència, les activitats que més han crescut, com ara la ramaderia, la tala de fusta per a construcció i usos domèstics, la caça d'animals salvatges i la recol·lecció massiva de plantes medicinals o comercialitzables, estan delmant els recursos d'aquesta zona.

Per aquesta raó, el Servei Ambiental Global, amb el suport d'administracions locals, d'organitzacions internacionals com la UICN i el WWF, i d'alguns governs europeus, està promovent un projecte per potenciar la participació de la població local en la gestió sostenible dels recursos, promoure el desenvolupament de les poblacions locals i difondre els valors del medi natural i la importància de la conservació d'aquests recursos. Tot això s'ha concretat en el desenvolupament de programes de conservació de la biodiversitat d'algunes àrees i en el proveïment d'eines adequades per al desenvolupament local, com les cuines de gas que han permès reduir la tala de boscos.