Tots

Fa més d’una dècada, mesos abans de la caiguda del mur de Berlín, en una reunió per decidir les notícies més importants del dia, el director d’un conegut diari va manifestar: “els redactors que escriuen sobre medi ambient són com les síndries: verds per fora i rojos per dintre”. L’afirmació era la resposta a una proposta de dedicar un espai de portada del rotatiu a una notícia de contingut ambiental. Avui aquest comentari seria entès com una extravagància. Els “rojos” a Occident, reciclats pel pes de la història, han migrat cap a plantejaments socialdemòcrates. En canvi, la informació ambiental ocupa encara un espai de segona fila, si no de tercera, a la festa mediàtica. Excepcionalment, va disposar d’uns moments de glòria durant la Cimera de la Terra (Rio de Janeiro, Brasil, 1992). I ja sabem que la transmissió d’informació que fan els mitjans de comunicació —allò que trien i exalten, allò que rebutgen i silencien— té una importància preponderant en el llibre no escrit sobre com la societat es percep a si mateixa i percep el món que fabrica.

Què és i què no és notícia? Com es decideix? Les notícies que apareixen als mitjans de comunicació se seleccionen a partir d’un consens entre el que es creu que interessa l’audiència i les determinacions pròpies de cada mitjà de comunicació. Les notícies publicades, fins i tot les millors i més ben elaborades, acostumen a ser el resultat imperfecte de decisions precipitades preses sota una gran pressió i, finalment, conformen un producte que sintetitza de manera aproximada els valors hegemònics i les inquietuds dels qui decideixen.

La informació ambiental, com les altres especialitats periodístiques, es nodreix de la lògica del conflicte entre grups humans. De fet, la problemàtica ecològica amaga grans enfrontaments d’interessos i submissions d’unes cultures a d’altres. Aquests conflictes es manifesten localment, regionalment i a escala planetària. Però no n’hi ha prou de constatar l’escala dels esdeveniments, sinó que hauria de fer-se explícita la profunda interrelació entre el que és local i el que és global en parlar de medi ambient. És una perspectiva que hauria d’incloure la informació ambiental, tant a l’hora de seleccionar com de desenvolupar la notícia.

L’entorn quotidià és una part de la dimensió global. Per tant, davant la problemàtica ambiental s’ha de fer un doble esforç periodístic que, en resum, significa transformar el popular lema “pensar globalment, actuar localment” en “pensar localment i informar localment; pensar globalment i informar globalment”. A partir d’aquest cordó umbilical entre el local i el global s’ha de construir un nou discurs pel que fa a les notícies sobre medi ambient. Aquesta perspectiva local del global és la que ens faria veure l’impacte de la nostra tasca quotidiana en altres indrets del món. Una visió sistèmica del món i, en conseqüència, de la informació, exigeix notícies que interpretin i a la vegada que informin només a partir del context on se situïn, i que estableixin punts de referència que poden no ser els immediats. És l’única manera que les notícies deixin de ser una pura transcripció d’un món que se’n va i que comencin a reflectir l’agitació de les consciències i els hàbits dels ciutadans pel que fa al medi ambient i als reptes que els esperen. Però el canvi d’enfocament, l’aposta per un enfocament “sostenibilista” de la informació ambiental, no serà una iniciativa dels mitjans de comunicació de massa —conservadors per natura— a no ser que la pressió de la societat i les demandes dels lectors precipitin el canvi.

On som avui pel que fa a la informació ambiental? Com l’enfoquen els mitjans de comunicació? Partim d’una situació de paradoxa: gràcies als coneixements científics sabem més coses que mai sobre els problemes ambientals i els seus efectes, però els mitjans enfoquen les coses a la seva manera. En molts casos es presenta la informació en forma d’un esdeveniment sofisticat, d’un perill potencial que amenaça i portarà tota mena de desgràcies. És el preu que es paga, en part, a la política dels grans titulars, amb la qual cosa, en molts casos, se salda el dèficit de contingut de la informació ambiental. A l’altra banda de la balança, hi trobem el rosat optimisme científic, estendard de la il·lusa idea que la tecnologia podrà resoldre tots els problemes ambientals que afecten el planeta Terra. L’equitat, en aquest cas, compleix la seva missió amb la munió d’empreses i les polítiques oficials que llancen el seu pes a la percaça d’aquests plantejaments.

La informació ambiental, a més a més d'oscil·lar entre l’enfocament apocalíptic i l’optimisme tecnològic, té un espai reduït als mitjans. Certament, el mateix es podria afirmar d’altres temàtiques. Però la informació ambiental té vents propis, com confirmen nombroses enquestes on es demostra l’interès per aquesta temàtica, especialment entre les generacions més joves. Casualment, aquests grups socials són els qui afirmen que els mitjans de comunicació amb prou feines expliquen coses que mereixin la seva atenció.

En les noves generacions, en els seus hàbits i en els seus interessos és on trobem l’embrió que obligarà a un canvi dels mitjans de comunicació. Avui sabem que molt pocs joves compren els grans diaris i, tot i que consumeixen televisió, cada dia dediquen més hores a Internet. La majoria del seus pares s’han tornat crèduls; els fills són capaços de mobilitzar-se per causes concretes, entre elles les ambientals.

Fa una dècada, els periodistes ambientals se’ls comparava amb les síndries. En tots aquests anys, la informació ambiental ha caminat lentament i fatigosament buscant madurar. No ho ha aconseguit. El verd ha guanyat terreny en els mitjans però per ocupar un veritable espai de transcendència haurà de comptar amb la complicitat del conjunt de la societat. Els nostres mitjans de comunicació són la representació física de la comunitat que som. Si aquesta no és exigent i demana, no informació sinó coneixement ambiental, els mitjans, conservadors per naturalesa, no faran el primer pas.

Lluís Reales
Periodista

Aquest segle s’han produït grans canvis tecnològics que han revolucionat el món de la informació. Però els ordinadors, Internet i les comunicacions digitals, entre d’altres, han d’ajudar la humanitat a comprendre les conseqüències ambientals de la globalització econòmica i aturar la destrucció del medi natural.

Actualment els ordinadors estan molt més a l’abast de les persones, i això ha fet canviar tres aspectes bàsics de la informació ambiental:

- Possibilita una comunicació ràpida i fluïda

El correu electrònic facilita una rapidesa de comunicació a un cost molt baix. Aquest mitjà ajuda tot tipus d’organitzacions a coordinar campanyes, projectes o protestes a nivell internacional (com el cas de Greenpeace amb el seguiment del transport internacional de residus, entre molts altres). Alhora també permet enviar tot tipus d’informació ambiental i debatre (només Econet hostatja centenars de tertúlies). Aquesta facilitat d’intercanvi d’informació potencia la capacitat de treball i l’estalvi de recursos.

Actualment, la informació corre més de pressa per la xarxa que pels canals habituals, fins al punt que les llistes de distribució envien notícies a qualsevol racó del món abans que els mitjans de comunicació com els diaris, les ràdios o la televisió. Arreu del món han anat apareixent xarxes dedicades a la defensa del medi ambient i a la promoció de pràctiques ambientals sostenibles.

- Facilita la investigació, el treball científic i l’elaboració de coneixement

La capacitat d’emmagatzemar i processar dades que tenen els ordinadors és una eina molt útil en el camp científic. Les noves tecnologies tenen unes possibilitats immenses: poden fer des del seguiment d’episodis de contaminació (què passa, quan, on, qui contamina), fins al seguiment de poblacions d’animals (com la monitorització de les poblacions de llops per satèl·lit amb un dispositiu que, via satèl·lit, permet sedar l’animal per recapturar-lo). Aquestes informacions es creuen amb un GIS (sistema de informació geogràfica), que situa la informació sobre el mapa, per exemple, per seguir diferents ecosistemes, com els boscos a SimEarth i EnviroAccount, els oceans o la meteorologia.

De moment, encara falta un seguiment ambiental més exhaustiu, però els ordinadors ja han fet un pas més. La capacitat de treballar amb una gran quantitat d’informació i processar-la permet que siguin generadors de coneixement. Un exemple és el cas del canvi climàtic: abans es veia que la Terra s’escalfava i s’anaven guardant les dades, ara es pot modelitzar el canvi climàtic i fer previsions.

- Permet posar el coneixement a l’abast de tothom

Aquest canvi tecnològic ha tingut lloc en els països rics i, a poc a poc, s’està produint a altres zones, però a molts països pobres encara no hi ha ordinadors perquè són cars i s’han de pagar en divises. A més a més, no hi ha personal preparat, ni es disposa de programes, i, fins i tot, a molts llocs ha manca telèfon i electricitat. Per tant, és complicat que puguin entrar en la societat de la informació en aquestes condicions.

En canvi, aquests entrebancs tenen solucions fàcils amb les noves tecnologies. El subministrament elèctric es pot garantir connectant els aparells a plaques solars o molins de vent; els ordinadors els poden facilitar els països rics enviant models antics que, tot i que no s’utilitzin, encara són útils; les comunicacions es poden fer per ràdio o per satèl·lit, i la formació i els programes es poden facilitar per correu electrònic.

Si les dificultats se solventen, les possibilitats són enormes, sobretot per treballar contra la pobresa (des de l’alfabetització fins a programes de desenvolupament) i la degradació ambiental (amb transferència de tecnologies apropiades). També cal tenir en compte que els programes s’han adaptar a les diferents llengües i cultures del món.

Tots els països han d’entrar a la xarxa per poder mantenir una coordinació mundial i evitar que les empreses vagin a països que tenen una legislació ambiental més laxa per eludir els controls ambientals. A poc a poc, es van signant convenis internacionals, però també se n’ha de donar a conèixer l’existència i pressionar perquè s’apliquin arreu, i Internet té una funció destacada per difondre aquesta informació