Tots


		Informar-se i formar-se.
		Posar les noves tecnologies al servei del coneixement.
		Difondre informació.
		Allargar la vida dels ordinadors.
		Imprimir amb mesura.
		Apagar els ordinadors quan no s’usen.

INFORMAR-SE I FORMAR-SE

La globalització de les comunicacions ha permès que la informació arribi arreu. Aquest nou paradigma té dos vessants. Per una banda han aparegut algunes grans empreses del món de la informació que són la font de la majoria de les notícies que es distribueixen al món. Aquesta uniformització de la informació pot esbiaixar els continguts que difonen els mitjans de comunicació. Per altra banda, hi ha moltes fonts d’informació petites que poden contrarestar aquesta tendència. Sense cap mena de dubte, aquestes fonts més petites són menys assequibles i s’ha de fer un esforç de recerca per trobar-les, però és la manera de conèixer altres visions.


		A Internet es poden trobar informacions de caires molt diferents.

Hi ha moltes publicacions que ens poden donar molta informació ambiental, però, a més a més, l’abaratiment que representa la distribució per Internet ha fet que algunes revistes ara s’editin en format digital (com aquesta) i que n’hagin aparegut de noves. Per accedir a aquesta informació ambiental, cal una activitat de recerca a altres fonts, i moltes estan disponibles a Internet. L’ús dels cercadors facilita la feina i un coneixement bàsic de les tecnologies de la informació permet accedir a una formació àmplia i diversificada, i contrastar diferents punts de vista.

	POSAR LES NOVES TECNOLOGIES AL SERVEI DEL CONEIXEMENT

	Les noves tecnologies permeten accelerar moltes operacions com: l’emmagatzematge d’informació, el processament de dades i, sobretot, el treball amb programes capaços d’analitzar dades i de treure unes conclusions a què cap persona o equip de persones no podria arribar atesa la complexitat que representa aquest procés. Els ordinadors han pres un lloc molt important en la recerca científica. Les tecnologies informàtiques disponibles no es poden obviar perquè tenen un gran potencial. Per això, la planificació de tot tipus de projectes ha de tenir en compte que aquestes eines tenen dos vessants importants: poden deslliurar d’una feina mecànica a unes persones que, per tant, poden dedicar-se a altres qüestions, i poden fer tasques que una persona no pot abastar. Aquestes dues qüestions poden afavorir molt el desenvolupament de zones o països més pobres, perquè poden ajudar en projectes de desenvolupament, d’educació o de qualsevol altre tipus.

	DIFONDRE INFORMACIÓ

	La informació no és fàcil de difondre i moltes qüestions que poden ser molt rellevants passen desapercebudes. Per poder donar a conèixer aquests aspectes de la informació ambiental, cal aprofitar els mitjans que estan més a l’abast. Per una banda, hi ha mitjans de comunicació locals que tenen un especial interès en notícies properes que afecten les persones que viuen en un lloc concret. Per altra banda, a part que la informació tingui un ressò mediàtic, val la pena que estigui disponible a qui li pugui interessar, i això ho permet Internet a uns costos reduïts. A més a més, Internet disposa de diferents mecanismes que permeten arribar als possibles interessats: les llistes de distribució són una eina molt útil per arribar a persones que treballen en una temàtica concreta, però sempre cal mesurar el volum d’informació per no saturar els receptors. També es poden fer pàgines web que ofereixin informació més extensa en temes concrets, i paral·lelament donar-les d’alta als cercadors perquè siguin accessibles. En qualsevol cas, la informació ha de ser clara, concisa i entenedora.

	ALLARGAR LA VIDA DELS ORDINADORS

	Les noves tecnologies han revolucionat el món de la informació, però aquest canvi tan accelerat està emmascarant els efectes colaterals que comporta. Per una banda, la producció d’un ordinador requereix uns consums d’energia, aigua i altres recursos molt importants, i genera molts residus (la producció d’un ordinador de 25 kg genera 63 kg de residus, 22 dels quals són tòxics). Per altra banda, un cop aquell ordinador el considerem obsolet, si el llencem, es converteix en un nou focus de contaminació especialment tòxic pels components que porta. L’alternativa a aquesta situació és: no llençar l’ordinador, la modularitat d’aquests aparells permet millorar-ne les capacitats canviant-ne alguns dels components; si volem adquirir-ne un de nou, podem donar el vell perquè quedi a disposició de gent que no tingui accés a les noves tecnologies (tant de casa nostra com de països en via de desenvolupament). També cal incrementar la possibilitat de desmuntar els ordinadors, i l’ús de materials reciclats, de productes no contaminants i de menys embalatges, però això vol que l’usuari ho exigeixi en comprar-ne un de nou.

IMPRIMIR AMB MESURA

En el moment que l’ús dels ordinadors es va començar a generalitzar, es va parlar força de l’oficina sense papers, perquè els ordinadors havien de permetre que es reduís la quantitat de papers impresos. La realitat és ben diferent i l’ús estès dels ordinadors ha portat un augment del consum de paper. La facilitat de generar documents nous incrementa de manera substancial la quantitat d’impressions i també permet que es generin molts esborranys que també s’acaben imprimint. A mes a més, la disponibilitat d’una impressora fa que es facin documents innecessaris, s’imprimeixin documents sencers per un petit canvi, i es facin còpies de més que moltes vegades acaben llençades. Aquesta tecnologia l’hem d’utilitzar amb molta més cura:

procurar fer petits canvis en els documents visionant-los a la pantalla,
imprimir només les pàgines que hem modificat,
evitar les còpies excessives.


		Cal imprimir amb mesura.

En general, hem de fer un ús més limitat de les impressores i tenir en compte que la difusió d’aquesta tecnologia afecta seriosament els boscos d’arreu del món. Algunes petites modificacions tenen resultats espectaculars. L’ús d’ordinadors de baix consum, l’ús de marges i lletra més petita en els documents i la impressió a dues cares poden reduir fins a un 75 % l’ús de recursos.

APAGAR ELS ORDINADORS QUAN NO S’USEN

La comoditat de trobar l’ordinador a punt quan el necessitem és un luxe que ens surt molt car. Aquest constum està força estès, sobretot a les empreses, on la creença que l’ordinador no es fa malbé permet que quedin encesos moltes hores innecessàriament i que, en conseqüència, els consums augmentin molt.

Per veure-ho amb números, els ordinadors consumeixen entre 80 i 160 watts, més o menys com una bombeta incandescent, que són 240.000 milions kilowatts/any, i per tant les seves emissions no són insignificants. Als Estats Units, els ordinadors consumeixen prop del 10 % del total de l’electricitat, una quantitat que no és gens menyspreable. Aquesta despesa innecessària té altres conseqüències indirectes, perquè aquests ordinadors generen una calor que fa incrementar l’ús de l’aire condicionat i les emissions de gasos hivernacle.


		Cal garantir que els ordinadors no consumeixen energia mentre no s'usen.

Algunes mesures per reduir el consum elèctric ja existeixen i només cal dur-les a la pràctica: l’ús d’ordinadors de baix consum i la desconnexió automàtica. Aquestes solucions s’han hagut de buscar perquè els ordinadors portàtils estan limitats per la capacitat de la bateria, i ara cal generalitzar-les a tot tipus d’ordinador.