Us vull explicar una història:

Una vegada li van preguntar a un grup de gent: imagineu-vos que us trobeu amb un gegant menjapersones: com reaccionaríeu?" "Jo fugiria", van respondre molts; "jo lluitaria contra ell", van dir d'altres; "jo li faria una foto i la publicaria al meu diari", van contestar els periodistes.

És un reflex professional: les males notícies són bones notícies, els gegants menjapersones sempre venen. Per cert, cada dia en trobem. Estan destruint la natura i la biodiversitat, contaminant l'aigua, l'aire i el sòl. En trobem amb forma de companyies petrolieres que transporten les seva mercaderia en derelictes flotants. En trobem amb forma d'irresponsabilitat i d'afany de lucre. Els gegants menjapersones són arreu, cada dia...

Però què fa la gent? Ni fuig, ni lluita contra ells.

I els periodistes? On són les fotos dels gegants?

Ningú no els veu?

La informació ambiental i el periodisme ambiental són feines difícils, que afecten tots els àmbits de la vida. La política i l'esport, l'economia i les qüestions culturals: tots els temes tenen una dimensió ambiental. Per a descobrir aquesta dimensió, els periodistes han de fixar-se en el rerefons, d'investigar. Si fan una bona feina, seran capaços de desemmascarar els gegants menjapersones i els diaris i els telenotíocies s'ompliran d'històries sobre els gegants.

Per a tranquil·litzar la gent, espantada pels gegants, hauríem d'afegir una informació important: fins i tot els gegants menjapersones poden ser vençuts.

La informació i la conscienciació són els factors clau del desenvolupament de totes les societats.

La informació ambiental i el periodisme ambiental són les armes per a combatre els gegants menjapersones.

Michael Schweres és un periodista alemany independent que viu a França. Ha escrit diversos llibres, el darrer dels quals és una econovela per a infants. Des del 1996 és director executiu, juntament amb la seva col·lega francesa Louisette Gouverne, de la Federació Internacional de Periodistes Ambientals (FIPA).