Tots


		Preveure les conseqüències a l'hora de construir edificacions noves.
		Educar per a prevenir.
		Afavorir les defenses ecològiques davant dels desastres naturals.
		Potenciar les xarxes d'observació, seguiment i recull de dades.
		Cooperar i crear una bona xarxa social.
		Reduir les emissions carbòniques que contribueixen al canvi climàtic.

PREVEURE LES CONSEQÜÈNCIES A L'HORA DE CONSTRUIR EDIFICACIONS NOVES

El desplaçament de la població del camp cap a les ciutats i l'augment de la població mundial estan alimentant el creixement de les urbs. Aquest creixement s'està fent d'una manera desordenada, sense complir cap mena de directrius (quan n’hi ha), i s'edifica a qualsevol lloc, com ara les vores de les lleres dels rius. Actualment 40 de les 50 ciutats que creixen més ràpidament ho fan sobre zones sísmiques i en condicions molt precàries. Aquesta manca d'unes garanties mínimes afegida a un terratrèmol o a una riuada superiors a les habituals, faciliten que succeeixin les grans catàstrofes.


		Les vores dels rius són susceptibles d'inundar-se; per tant, en aquests indrets, cal preveure que en algunes ocasions es produeixin riuades.

Tot i saber que la prevenció té uns costos econòmics molt menors a la reconstrucció, i que les pèrdues de vides son irreparables, es continua permetent un creixement urbanístic irracional. El compliment d'unes normes bàsiques que prohibeixin les construccions en zones especialment vulnerables, evitaria moltes desgràcies i uns costos en vides i materials molt elevats. Algunes mesures, com la construcció de protectors de pendents, l'ús de materials flexibles per a conduccions d'aigua i gas, o de murs de declinació, posen els fonaments d'una bona política de prevenció.

EDUCAR PER A PREVENIR

La prevenció és una eina fonamental per a evitar les greus conseqüències que poden tenir els terratrèmols, les inundacions i les inclemències naturals, però alhora la població ha d'estar preparada per a reaccionar correctament en una situació de risc. L'educació, sobretot en zones de risc, és una gran eina per a combatre els desastres naturals, i permet que la població reaccioni millor. A les escoles japoneses ensenyen els nens i nenes les mesures que cal prendre en cas de terratrèmol.


		L'educació a les aules és fonamental per a aprendre a afrontar els desastres naturals.

Si les persones estan preparades davant d'aquestes eventualitats també s'eviten pèrdues econòmiques, perquè les persones preparades són més capaces de col·laborar en tasques de rescat i ajuda a les persones afectades. L'edició i difusió de fulletons explicatius, l'educació a les escoles, les simulacions i els programes d'educació per fer front als desastres naturals són eines molt valuoses.

	AFAVORIR LES DEFENSES ECOLÒGIQUES DAVANT DELS DESASTRES NATURALS

	Els experts asseguren que no hi ha dades que confirmin que ha crescut la magnitud dels fenòmens meteorològics; en canvi, diuen que han minvat les defenses ecològiques contra aquests fenòmens. La Xina ha calculat que el valor dels boscos (per la seva capacitat d'infiltració i retenció de l'aigua, i la prevenció de riuades i d’erosió) que ha talat a la part alta de la conca del riu Iang-Tsè és tres vegades superior al preu que ha rebut per la fusta. La funció dels boscos en la prevenció de desastres és cabdal: redueixen l'erosió, incrementen la infiltració i esmorteixen la força de les pluges. Els boscos redueixen la força de les riuades, atenuen l'escorrentia superficial, frenen les allaus i els despreniments, i malgrat la seva funció se segueixen talant per sobre de la seva capacitat de regeneració. Tot i que els boscos no evitaran tots els desastres, hi poden ajudar molt. Actualment s'imposa la necessitat de mantenir els boscos en el seu estat més natural possible. El bosc és molt més que una plantació d'arbres, és un ecosistema divers que aporta molts serveis i productes, i entre aquests hi ha la protecció en front dels fenòmens extrems. Els consumidors hem de ser molt curosos en l'ús del paper i dela fusta, fent-ne un consum moderat i reciclant-ne els residus.

POTENCIAR LES XARXES D'OBSERVACIÓ, SEGUIMENT I RECULL DE DADES

L'experiència d’esdeveniments anteriors, l'observació i el seguiment dels casos que es van produint, les dades recollides al llarg d'anys i l'anàlisi de les zones més sensibles són una base important per a preveure futurs episodis de desastres naturals i, sobretot, per a establir les mesures que cal prendre per a evitar desgràcies quan es produeixen els desastres. Per això, el recull de dades d'aquests episodis són especialment importants per a l'avaluació del risc de desastres, la modelització de casos, la interpretació dels resultats i les mesures de prevenció.


		Les noves tecnologies de la informació són una eina clau per a preveure fenòmens climàtics excepcionals.

En aquest camp, la ciència ha millorat molt. Avui es tenen molts més coneixements i hi ha aparells nous amb més capacitat de mesura, però no es pot caure en la creença que la ciència ho solucionarà tot. Ara com ara, l'aportació de les persones que viuen sobre el territori és un complement imprescindible en la recollida de dades. Aquestes persones són les que coneixen millor l'entorn, poden veure les conseqüències dels desastres naturals i la seva experiència és una font d'informació bàsica per a la prevenció de desastres. Tothom ha d'aportar el seu coneixement.

	COOPERAR I CREAR UNA BONA XARXA SOCIAL

	La funció de la societat a l’hora d’actuar davant de fenòmens naturals de gran envergadura és clau per a reaccionar adequadament. A més a més de preparar les persones i disposar d'uns mecanismes adequats per afrontar aquestes situacions, cal establir una xarxa de comunicació que permeti mantenir les persones en contacte per a estar informades correctament i amb celeritat. Una bona estructura social permet prendre mesures i avançar-se als esdeveniments (protegir zones amenaçades, desplaçar les persones que estan en zones perilloses), però això s'ha d'entendre com una tasca compartida on tothom hi ha d'estar implicat. L'administració haurà de coordinar aquestes xarxes i posar a l'abast la informació de què disposa, però les persones i les organitzacions locals han de poder fer saber la seva situació i enviar la informació que tenen. Aquestes xarxes, tot i ser majoritàriament de voluntaris, han de disposar de mitjans adequats, i l'administració i les empreses han de finançar-ne el funcionament. La participació de diferents sectors fa més complex el funcionament, però garanteix millors resultats.

	REDUIR LES EMISSIONS CARBÒNIQUES QUE CONTRIBUEIXEN AL CANVI CLIMÀTIC

	Els dos grans reptes que se li plantegen a la humanitat en aquests moments són l'estabilització del clima i l'estabilització de la població mundial. Tots dos tenen repercussions indirectes sobre els desastres naturals. Anteriorment ja s'ha mencionat que la població ha de estar formada i equipada per a evitar les conseqüències dels fenòmens naturals més violents. A més a més, el creixement de les emissions d'anhídrid carbònic i el conseqüent canvi climàtic són factors incrementadors de la inestabilitat climàtica i de la virulència dels fenòmens atmosfèrics. Per això, el compliment dels acords internacionals en matèria de canvi climàtic són bàsics per a aturar el creixement dels desastres naturals. Però, a més a més dels grans acords mundials, cal un compromís dels petits usuaris davant del canvi climàtic. L'ús de mitjans de transport col·lectius, l'escalfament moderat de les vivendes, un consum elèctric reduït basat en aparells de baix consum, són mesures individuals necessàries per a pal·liar les conseqüències de les emissions que afecten tot el món.