| |
||||||
| |
|
|
|
|
||
| |
||||||
| |
TERRATS AGRÍCOLES | |
||||
| |
||||||
| |
Rússia és un país que pateix fortes agressions ambientals i una gran desestructuració social. Per això es va crear un projecte que tingués en compte aquestes dues qüestions. Es tracta d'una experiència pilot per rehabilitar un edifici amb un treball cooperatiu i seguint criteris de sostenibilitat. El repte és involucrar tota la comunitat de l'edifici perquè aprofiti els residus que s'hi produeixen. Aquest projecte és original perquè els esforços reverteixen en el terrat. El terrat s'ha adaptat perquè s'hi puguin plantar hortalisses (enciams, tomàquets, cogombres, etc.) i algunes fruites (maduixes, groselles). La matèria orgànica compostada serveix d'adob i a més evita el consum energètic del transport. La producció la consumeixen els inquilins i els excedents es venen i generen uns ingressos per a la comunitat. L'experiència permetrà crear entre tres i sis llocs de treball. |
|
||||
| |
|
|
||||
| |
||||||
| |
El projecte proporciona aliments rics i saludables, redueix la producció de deixalles, estalvia aigua i energia, i afavoreix la creació de petits comerços locals. Per un altre costat, augmenta l'activitat social i desenvolupa models democràtics d'autogovern. |
|
||||
| |
||
| |
LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA: UN MERCAT CREIXENT | |
| |
||
| |
En els països industrialitzats, la demanda de productes orgànics (produïts amb els mínims plaguicides) ha creat possibilitats d'exportació per als països en via de desenvolupament. Un producte que s'exporta en grans quantitats és el cafè i aquesta és l'oportunitat que van aprofitar uns agricultors mexicans de l'àrea de Chiapas. Fa deu anys un grup d'agricultors va voler millorar les seves condicions de vida (baixa producció agrícola, mala comercialització dels productes i pobresa de les famílies) i va adoptar una agricultura ecològica que protegís el sòl i incrementés la collita. La cooperativa que formen ha prosperat. La seva producció ha trobat un mercat molt favorable en els països industrialitzats, on hi ha compradors disposats a pagar més per aquest producte. Amb el temps han diversificat la seva producció (cafè soluble i mescla) per a no haver de dependre d'un sol producte i ara exporten als Estats Units, Europa i el Japó. Els guanys que obtenen van a parar als comitès locals i s'inverteixen en treballs socials. |
|
| |
||
| |
||
| |
||
| |
PLAGUICIDES NATURALS | |
| |
||
| |
La utilització massiva de productes químics ha de deixar lloc a les alternatives naturals que existeixen. A Cuba s'està desenvolupant un projecte per a potenciar l'ús de les matèries primeres de l'arbre de Nim. Aquest arbre ofereix un gran ventall de productes d'ús quotidià, des de fusta que serveix per a la construcció fins a sabó i productes medicinals. Un producte molt interessant són els insecticides naturals que permeten lluitar contra les plagues dels conreus sense afectar les persones ni els organismes beneficiosos per al conreu. L'explotació d'aquests arbres té com a finalitats abastar la població local amb alguns productes bàsics, potenciar una agricultura respectuosa amb l'entorn natural i crear llocs de treball en àrees rurals. En una primera fase s'està creant la primera planta processadora de fruites i llavors de l'arbre de Nim, per a poder produir els insecticides. Més endavant es vol que més comunitats vagin plantant arbres de Nim i així poder exportar productes a altres països. |
|
| |
AGRICULTURA URBANA | |
||||
| |
||||||
| |
Les ciutats dels països en via de desenvolupament són les que estan creixent més i més de pressa. En aquestes ciutats s'hi van acumulant quantitats ingents de persones que passen a engruixir les capes socials més pobres i no tenen cap mena de recursos per a sobreviure. La manca d'espai adequat per a conrear el sòl i disposar d'uns aliments mínims generalitza la fam en aquests entorns. Actualment hi ha alguns projectes per a potenciar l'agricultura urbana en aquestes grans ciutats i pal·liar aquests problemes. A Dar es Salaam (Tanzània) s'està treballant per localitzar espais susceptibles de ser utilitzats en agricultura urbana. Paral·lelament s'ha fet un estudi dels residus que es poden recuperar i de les infraestructures que serien necessàries. S'han començat a fer cursos de formació per a adaptar les tecnologies agrícoles a l'entorn urbà, sobretot per a cercar mètodes biològics d'eradicació de les plagues. |
|
||||
| |
|
|
||||
| |
||||||
| |
A Dar es Salaam es preveu que la producció creï molts llocs de treball, principalment en capes socials desafavorides, i enforteixi les xarxes socials que han començat a potenciar aquesta agricultura. |
|
||||
|
|
||
|
|
|
|
|
|
||