Fins fa unes quatre dècades, la producció de les collites agrícoles depenia principalment dels recursos interns, del reciclatge de matèries orgàniques, dels mecanismes de control biològic emprats i de la pluviositat natural. La producció agrícola era modesta però estable i s'obtenia conreant molts tipus diferents de plantes al mateix temps i en el mateix espai, i incorporant animals al mateix camp, cosa que ajudava a eliminar insectes, males herbes i malalties, i a enfortir el cicle de nutrients. En aquesta mena de sistemes de conreu, el lligam entre l'agricultura i l'ecologia era ben fort i els símptomes de degradació ambiental rarament eren evidents.

Però a mesura que avançava la modernització agrícola el lligam entre l'ecologia i el conreu s'anava trencant i els principis ecològics eren ignorats o rebutjats. L'agricultura moderna s'enfronta a una crisi ambiental i existeix una preocupació pel que fa a la sostenibilitat a llarg termini dels sistemes de producció alimentària actuals, atès que han de fer front a dues onades de problemes ambientals: d'una banda el gran ús de nutrients artificials i els seus efectes secundaris, i de l'altra l'increment de productes modificats genèticament.

És evident que les onades de problemes ambientals que té l'agricultura provenen en darrera instància del sistema socioeconòmic dominant, que fomenta els monocultius i l'ús de tecnologies i de pràctiques agrícoles que requereixen grans inversions i que provoquen la degradació dels recursos naturals i la reducció de la biodiversitat. Aquesta degradació no és tan sols un procés ecològic, sinó també un procés social i politicoeconòmic.

La reducció i especialment l'eliminació de l'ús de l'agroquímica requereixen grans canvis en la gestió, que trenquin el monocultiu i proporcionin una diversitat que permeti disposar de nutrients vegetals adequats i controlar les plagues. Els conreus múltiples, la rotació, l'explotació agroforestal i la incorporació d'animals poden constituir la base ecològica d'una agricultura sostenible, que no depengui dels productes agroquímics ni de les varietats transgèniques.

Miguel A. Altieri
Departament de Ciència, Política i Gestió Ambientals
Universitat de Califòrnia
Berkeley