Tots


		Desenvolupar polítiques que garanteixin l'accés equitatiu a les riqueses naturals.
		Crear línies de crèdit específiques per a projectes desenvolupats per dones.
		Protegir l'economia de subsistència i l'economia familiar.
		Garantir que les dones participin en la gestió del medi ambient en totes les estructures, des de les organitzacions locals fins als organismes internacionals.
		Millorar la tecnologia que faciliti les tasques agrícoles i domèstiques de les dones.
		Assegurar una bona educació a nens i nenes per igual.

	DESENVOLUPAR POLÍTIQUES QUE GARANTEIXIN L'ACCÉS EQUITATIU A LES RIQUESES NATURALS

	El primer pas per a l'equiparació de les condicions de vida d'ambdós sexes és que tothom tingui els mateixos drets per damunt de raons culturals discriminatòries. El camí és molt llarg i complicat perquè en molts països prevalen costums i tradicions que situen les dones en un segon pla o les deixen sense cap tipus de suport. Les dones tenen dret a disposar dels recursos naturals. Per això, tant els programes d'ajut internacional dels organismes mundials com les Nacions Unides i dels seus programes de medi ambient, d'alimentació o de salut com qualsevol ajut que s'envia des d'alguna localitat, han de tenir en compte com afecten localment el medi ambient i les persones, molt especialment les dones. Dins de cada localitat, els ajuts han de perseguir la millora de les condicions de la comunitat i que les persones més desvalgudes no en quedin al marge. Els projectes han de buscar solucions duradores i el treball conjunt de les diferents sensibilitats perquè aquests ajuts no siguin discriminatoris. Arreu del món s'ha de treballar perquè les lleis equiparin els drets de les dones als dels homes, rebin una retribució igual a la dels homes que fan feines comparables i no tinguin dobles jornades laborals; és a dir, s'han de trobar mitjans o ajuts perquè les tasques domèstiques no siguin una sobrecàrrega.

CREAR LÍNIES DE CRÈDIT ESPECÍFIQUES PER A PROJECTES DESENVOLUPATS PER DONES

La majoria de les dones no disposen de recursos que els permetin desenvolupar una economia pròpia. En tenir vetada la propietat de la terra no tenen cap tipus de solvència i els homes no volen avalar-les per raons culturals o per por que les dones tinguin més independència.


		Les dones es fan càrrec de recursos molt limitats.

En aquest camp, els microcrèdits són una experiència molt interessant. Aquesta eina ha permès que moltes dones vídues o separades sortissin de la misèria i tinguessin uns mínims per poder viure (llavors, una vaca o unes gallines). De moment, aquest camp creix i el més destacable és que la població local és la que desenvolupa els seus propis projectes. Aquests crèdits potencien una economia local i de llarg termini, sobretot amb propostes que preveuen que la gestió dels recursos sigui duradora.

En aquests crèdits, el percentatge de retorn és molt alt (superior al 95 %), per tant les entitats creditores tenen més solvència i això permet que més gent es beneficïi d'aquesta font. Tot i això, els recursos no arriben a tothom i els països rics i els organismes internacionals han de posar fons a la disposició d'aquestes iniciatives.

	PROTEGIR L'ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA I L'ECONOMIA FAMILIAR

	La meitat de la població mundial depèn d'alguna manera de l'agricultura a petita escala, i les dones són les que en tenen cura i hi estan més lligades. Aquesta economia vetlla pel manteniment dels ecosistemes perquè és la seva assegurança. Alhora està directament enfrontada amb les polítiques de les grans multinacionals de l'agricultura comercial que busquen guanys quantiosos i ràpids. Mitjançant mètodes poc ètics, aquestes empreses aconsegueixen l'accés a terres més bones que exploten abusivament fins a exhaurir-les. Les persones que vivien en aquell lloc l'han d'abandonar, amb el desarrelament conseqüent, i afrontar els problemes de poder establir-se en un altre. Al cap i a la fi, la producció d'aquestes grans empreses serveix per abastir els mercats dels països més industrialitzats. Per això, els consumidors d'arreu del món, abans de comprar, han de demanar l'origen dels productes i buscar aquells que enforteixen l'economia local. Els mitjans de produccció d'aquest comerç internacional són molt difícils de conèixer, però desestructuren les societats locals en països en vies de desenvolupament, afavoreixen l'enriquiment de molt poques persones i l'ús insostenible dels recursos naturals, a més d'afegir uns costos ambientals pel transport que no es recullen enlloc.

GARANTIR QUE LES DONES PARTICIPIN EN LA GESTIÓ DEL MEDI AMBIENT EN TOTES LES ESTRUCTURES, DES DE LES ORGANITZACIONS LOCALS FINS ALS ORGANISMES INTERNACIONALS

Una gestió global del medi ambient implica la participació activa de dones i homes en els òrgans de decisió, disseny i desenvolupament de les polítiques o campanyes ambientals. En els països rics, les dones tenen menys impediments per formar part de governs, universitats, direcció d'empreses, sindicats, i, tot i això, encara són poc presents a la majoria d'institucions. Per això, és important exigir arreu que els polítics i els dirigents incloguin les dones i les tinguin en compte.

En les organitzacions socials, hi ha més participació de les dones, però segueix sent inferior a la dels homes. En qualsevol organització social, per petita que sigui, és important que estiguin representats els dos sexes. Si manquen dones, s'estan quedant fora les seves propostes i el seu punt de vista, no només cal la seva presència sinó que ha de ser en un nombre similar per donar el mateix pes a totes les propostes. Ambientalment és molt important la participació de tothom, per transmetre un missatge coherent que impliqui totes les persones i tothom s'hi senti representat. En el moment que les dones no s'impliquen també cal plantejar si l'enfoc és adequat, i si les dones tenen prou facilitats per participar, sobretot a partir del moment que esdevenen mares.


		La funció de les dones és molt important en l'organització social.

	MILLORAR LA TECNOLOGIA QUE FACILITI LES TASQUES AGRÍCOLES I DOMÈSTIQUES DE LES DONES

	Tradicionalment hi ha hagut un repartiment de les tasques que realitzaven els homes i les dones. En aquest segle, la industrialització ha permès que algunes feines manuals es mecanitzessin i fossin més fàcils. Tot i això, a nivell mundial, sobretot en el camp agrícola, s'ha desenvolupat la tecnologia per a aquelles tasques que feien els homes (tractors per llaurar i bombes per regar), mentre que les dones segueixen treient les males herbes i transplantant els plançons a mà. No només això, sinó que totes les millores de les tasques domèstiques estan fora de l'abast de la majoria de les dones del món. Per això, calen noves propostes per fer més assequibles les tecnologies per descarregar les dones de moltes d'aquestes feines. Les universitats, els investigadors i moltes fundacions d'ajuda als països en desenvolupament que han anat neixent els darrers anys tenen un paper important a jugar. Tot tipus d'ajut ha de dotar les persones de capacitat de desenvolupament sense que hagin de deprendre d'aportacions externes constants (fent l'al·legoria és donar la canya perquè cadascú pugui pescar) i aquests ajuts han de buscar la minimització en l'ús dels recursos. Les organitzacions internacionals han de fer arribar arreu les noves propostes.

ASSEGURAR UNA BONA EDUCACIÓ A NENS I NENES PER IGUAL

L'educació femenina és un puntal de la sostenibilitat del planeta. El creixement demogràfic del planeta planteja molts interrogants sobre el futur i, sobretot, fa pensar en els límits del planeta, que desconeixem. Tot i això, sabem que la solució és a les mans de les dones, i se'ls ha de donar les eines per poder afrontar la situació actual. La principal és l'educació; està demostrat que l'educació de les dones permet que prenguin més consciència de la seva funció de mares i triguin més a tenir fills, redueix el nombre de fills per mare i disminueix la probabilitat de mort dels nadons durant el primer any. L'educació els dóna més recursos perquè els fills rebin unes atencions alimentàries i sanitàries més bones. Les mares que han rebut una educació són molt més conscients de la importància que els seus fills també rebin una educació adequada.


		Les dones tenen una gran influència en l'educació dels fills.

L'educació permet que les dones entenguin la importància de l'entorn i de preservar-lo, i que després transmetin aquests coneixements als seus fills. Per potenciar aquesta educació, cal incloure la importància de l'entorn natural en l'educació i facilitar recursos i materials perquè es pugui incloure en els programes educatius.