Tots

La Mosquitia hondurenya és una regió de difícil accés situada al nord-est del país. L'economia i el comerç són molt locals i els misquitos, en conseqüència, viuen del que conreen. Els misquitos han sigut caçadors i recol·lectors fins fa poques dècades i el fet de viure tant aïllats no els ha permès d'introduir millores en les seves agricultures. La seva dieta és poc variada i viuen principalment de l'arròs, els fesols i la carn de vacum.

Mopawi és una organització local que, amb ajut internacional, treballa pel desenvolupament de la zona. Un dels programes més importants que s'hi duen a terme és la preparació de les dones perquè puguin elaborar una dieta més nutritiva, que fomenta la tradicional recol·lecció de fruits naturals i el conreu de productes complementaris, com ara les verdures. A més a més, potencia el treball de les dones i els permet obtenir alguns ingressos. Tradicionalment, les dones han fet alguns objectes amb escorça d'arbre estovada i tenyida amb productes naturals, i Mopawi s'encarrega de comercialitzar aquests productes i alhora posa a l'abast de les dones eines que els faciliten el treball.

Al Regne Unit, l'any 1988 un grup de dones preocupades pel medi ambient va crear la Xarxa Ambiental de Dones (Women's Environmental Network, WEN). Elles veien que els grups ambientals dedicaven grans esforços al seguiment de polítiques governamentals i industrials, però no donaven resposta a les seves qüestions diàries i volien més informació sobre aquells productes que compraven. Veient que el 87 % de les compres familiars les seguien fent les dones, van tirar endavant el projecte per informar-les i que elles poguessin fer una tria conscient en el moment d'adquirir nous productes. En aquests anys, el WEN ha realitzat estudis comparatius d'una gran quantitat de productes i ha engegat campanyes per potenciar productes més respectuosos amb el medi ambient.

El WEN reconeix que les dones són un gran potencial per poder generar un canvi d'actitud social, per això no pretén renyar-les sinó ajudar-les i animar-les a comprar béns i serveis més respectuosos amb el medi ambient. Aquesta organització disposa d'una oficina que atén totes les consultes telefònicament (WENDi): un servei que disposa d'informació sobre la majoria de productes per a la llar que es poden adquirir a les botigues.

El consum de biomassa (fusta, fulles, etc.) es calcula que representa en total el 50 % de l'energia que s'usa per cuinar i, com s'ha comentat, és força més elevat en algunes zones del planeta. Les tasques de recollir fusta i cuinar les fan molt majoritàriament dones. D'altra banda, aquest consum contribueix a la desforestació i a l'increment d'emissions carbòniques, i l'ús de la fusta també afecta la seva salut. Paradoxalment, en moltes àrees on es fa servir més la fusta com a combustible hi ha una irradiació solar alta que permet cuinar amb l'energia del Sol. Cuines Solars Internacional (Solar Cookers International, SCI) és una organització que promou l'ús de cuines solars i treballa amb organitzacions de dones per millorar la qualitat ambiental i la salut de les cuineres. Aquesta organització fa cursos per preparar les dones a cuinar amb les cuines solars i en finalitzar el curs dóna un aparell a cada participant.

Només a l'Àfrica 15.000 famílies disposen d'una cuina solar després d'haver rebut la formació adequada. En zones d'alta irradiació com l'Àfrica, una cuina solar familiar evita que es cremi una tona de fusta a l'any, tot impedint la desforestació i la destrucció d'ecosistemes fràgils. A més a més, les dones hi guanyen en salut perquè no respiren els fums i s'estalvien d'haver d'anar a buscar llenya per cremar. Tothom hi guanya.

Moltes dones, malgrat ser grans treballadores, no obtenen un sou regular ni les prestacions dels treballadors del sector organitzat. A l'Índia el 93 % de les dones no treballen en empreses legalment formalitzades i es guanyen la vida fent de venedores, preparant productes agrícoles o artesanals o en feines domèstiques o agrícoles. Tot i que moltes són analfabetes i pobres, són molt actives i aporten molt al PIB del país.

L'Associació de Dones Autoocupades (Self Employed Women's Association, SEWA) treballa perquè les dones puguin autoocupar-se en una feina estable i obtenir uns ingressos que assegurin l'alimentació i la salut familiars. En les zones rurals, potencia les cooperatives que permeten a les dones produir i vendre sense tants costos i amb major seguretat d'arribar al mercat. La SEWA fa una oferta educativa perquè les dones tinguin coneixements bàsics (llegir, escriure, fer un registre de comptabilitat) i es fa càrrec de la formació necessària perquè les responsables duguin a terme la gestió de cada grup.

A partir del moment que les dones tenen una font d'ingressos assegurada no han de buscar tants recursos dels boscos i els rius, ni han de desplaçar-se constantment per obtenir-los; i les millores són per a les persones i per al medi ambient.

	UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE AMB LES DONES

	La Mosquitia hondurenya és una regió de difícil accés situada al nord-est del país. L'economia i el comerç són molt locals i els misquitos, en conseqüència, viuen del que conreen. Els misquitos han sigut caçadors i recol·lectors fins fa poques dècades i el fet de viure tant aïllats no els ha permès d'introduir millores en les seves agricultures. La seva dieta és poc variada i viuen principalment de l'arròs, els fesols i la carn de vacum. Mopawi és una organització local que, amb ajut internacional, treballa pel desenvolupament de la zona. Un dels programes més importants que s'hi duen a terme és la preparació de les dones perquè puguin elaborar una dieta més nutritiva, que fomenta la tradicional recol·lecció de fruits naturals i el conreu de productes complementaris, com ara les verdures. A més a més, potencia el treball de les dones i els permet obtenir alguns ingressos. Tradicionalment, les dones han fet alguns objectes amb escorça d'arbre estovada i tenyida amb productes naturals, i Mopawi s'encarrega de comercialitzar aquests productes i alhora posa a l'abast de les dones eines que els faciliten el treball. Mopawi Puerto Lempira, Gracias a Dios, Hondures, C.A. Tel.: (504) 898 7460

	FORMACIÓ PER GARANTIR EL FUTUR

	Moltes dones, malgrat ser grans treballadores, no obtenen un sou regular ni les prestacions dels treballadors del sector organitzat. A l'Índia el 93 % de les dones no treballen en empreses legalment formalitzades i es guanyen la vida fent de venedores, preparant productes agrícoles o artesanals o en feines domèstiques o agrícoles. Tot i que moltes són analfabetes i pobres, són molt actives i aporten molt al PIB del país. L'Associació de Dones Autoocupades (Self Employed Women's Association, SEWA) treballa perquè les dones puguin autoocupar-se en una feina estable i obtenir uns ingressos que assegurin l'alimentació i la salut familiars. En les zones rurals, potencia les cooperatives que permeten a les dones produir i vendre sense tants costos i amb major seguretat d'arribar al mercat. La SEWA fa una oferta educativa perquè les dones tinguin coneixements bàsics (llegir, escriure, fer un registre de comptabilitat) i es fa càrrec de la formació necessària perquè les responsables duguin a terme la gestió de cada grup. A partir del moment que les dones tenen una font d'ingressos assegurada no han de buscar tants recursos dels boscos i els rius, ni han de desplaçar-se constantment per obtenir-los; i les millores són per a les persones i per al medi ambient. Self Employed Women's Association SEWA Reception Centre, Opp. Victoria Garden, Bhadra, Ahmedabad - 380001. Índia Tel.: 91-79-5506446 Fax: 91-79-5506446