Tots

La societat de consum dels països desenvolupats ha estat factible quan hi ha hagut una capacitat de producció a gran escala. El sistema econòmic d'aquests països es basa en aquest fort increment de producció i l'augment del consum de tot tipus de productes que es posen a l'abast d'un gran nombre de compradors. La població té un ventall de possibilitats molt ampli d'opcions per consumir i pot veure realitzats els desitjos més extravagants. Paral·lelament, el sistema productiu ha incentivat la compra dels seus productes mitjançant la publicitat. Amb tot tipus d'estratègies, la publicitat ha jugat el paper de recordar la necessitat del consum i de crear noves necessitats entre els compradors.

Aquesta revolució del consum ha crescut d'esquena al medi que l'ha suportat. Els sistemes productius no han contemplat ni l'origen de les primeres matèries que li servien per produir, ni la producció d'unes restes que podien ser perjudicials per aquest mateix medi. Poc a poc, s'ha vist que el paper de les indústries és molt important pel fort impacte que arriben a produir sobre el medi ambient. La possibilitat d'arribar a un punt en què el medi no pogui suportar l'activitat humana, ni la majoria de les espècies existents, ha generat una oposició, sobretot social però també política, a l'actual ritme de degradació. Amb les mateixes expectatives, un grup d'empresaris i ambientalistes van crear la Coalició per les Economies Ambientalment Responsables (CERES) que va redactar els principis de Valdez, en memòria del desastre del petrolier Exxon-Valdez a Alaska, on descriuen el compromís ambiental de les seves empreses.

Els sistemes industrials són comparats sovint amb els sistemes ecològics i això serveix per veure la meta a la qual s'ha de tendir. Al llarg dels segles, els ecosistemes naturals han anat madurant fins a assolir una estabilitat global. Aquest estabilització s'ha fet en tres fases. Primerament els organismes (les empreses si es fa la comparació) disposaven de recursos sense cap limitació, eren majoritàriament autosuficients i vivien sense relacionar-se gaire entre ells. A mesura que els recursos escassejaren, els diferents individus van haver d'adaptar-se a la nova situació, i esdevingueren més especialistes en el seu treball per ser més eficients. Com que no podien autoabastar-se, va augmentar la cooperació entre ells, i així reduïen el consum de primeres matèries i la producció de residus (aquesta situació seria aquella cap a la qual estant canviant els sistemes industrials actuals). En una tercera fase, que ha desembocat en la situació actual, la limitació de matèries primeres es feu més acusada i com a resposta els individus s'especialitzaren molt més, i la manca de recursos feu que s'abastissin només de subproductes d'altres espècies. Ara, la coordinació entre ells és absoluta i són indispensables els uns pels altres. No es prenen primeres matèries no renovables de l'entorn, ni s'alliberen residus que s'acumulin (que és el context industrial desitjable).

En aquest esquema, l'energia no és limitadora, perquè els sistemes naturals s'alimenten de l'energia solar que els resulta gratuïta (no han de fer cap esforç per obtenir-la) i és il·limitada i no contaminant. Però els sistemes humans s'abasteixen de fonts energètiques diferents que no compleixen aquestes premisses. Aleshores hi ha dues sortides: o aplicar les mateixes restriccions de les primeres matèries al camp energètic, o fer un canvi de sistema i optar per fer servir l'energia solar com els sistemes naturals.

Cada un d'aquest canvis és difícil i aquells que no poden adaptar-se desapareixen, com han fet moltes espècies al llarg dels segles. Per tant, coneixedora de quin és l'objectiu a seguir, la humanitat pot estalviar-se dues ruptures i el daltabaix que suposen, i reduir-ho a un sol canvi. Si es prenen les mesures adequades i es fan els esforços necessaris, això es podrà aconseguir.

Actualment ja hi ha empresaris que han vist les possibilitats d'aquest nou enfocament. El Consell Mundial d'Empreses pel Desenvolupament Sostenible (WBCSD - World Business Council for Sustainable Development) acull una diversitat àmplia d'empreses, tot aportant solucions i oferint assessorament, però principalment indicant els passos a seguir.

El canvi que ha de fer la indústria és lent. En primer lloc, els empresaris han de ser conscients de les conseqüències de la seva activitat. Per això es necessita informació clara, entenedora i amb solucions econòmicament factibles. Aquest canvi de mentalitat permetrà analitzar el propis processos amb uns altres ulls i anar adaptant noves alternatives.

Un cop fet el primer pas, hi ha un seguit de tècniques i eines molt útils per crear una nova concepció dels sistemes productius. Es poden destacar les següents:

Repensar el cicle de vida - Cada producte té una llarga història al darrera (unes primeres matèries, persones que les han extretes, la maquinària que han utilitzat, l'energia consumida, els mitjans de tranport, el processament, els aparells necessaris, els operaris, i un llarg etcètera per arribar a les mans del consumidor). Cal estudiar a fons tots els passos i adequar-los per minimitzar l'impacte en tot el cicle productiu.

Dissenyar per al medi ambient - Els productes han de tenir una vida molt llarga, i per això han de ser fets amb materials resistents i preparats per durar. Totes les peces s'han de poder canviar amb facilitat; per tant, els productes han de ser desmuntables i reparables sense la necessitat d'aparells sofisticats. Convé, fins i tot, que el mateix usuari pugui fer les reparacions. Així es consumiran menys recursos.

Evitar la contaminació - En lloc de pensar en solucions per tractar la contaminació produïda al final del procés, s'ha de fer l'anàlisi des del principi per evitar la producció dels residus de tota mena. L'objectiu és arribar a emissions zero. Això obligarà a repensar tots els sistemes productius, sobretot per deixar d'utilitzar aquelles primeres matèries que generen residus més nocius.

Ecoeficiència - Tots els processos s'han d'anar adaptant per fer servir el mínim de recursos. La reducció del consum evitarà malmetre el medi ambient on se'n treuen els recursos i, a més a més, disminuirà el volum de residus. Hi ha intitucions que es dediquen a l'anàlisi de processos eficients per reduir els consum 4, 10 o 20 vegades com ara l'Institut Wuppertal de Clima, Medi Ambient i Energia.

Cost total - La implantació dels canvis pot ser molt costosa, però aquestes despeses són part del procés d'adaptació dels productes per fer-los menys agressius envers el medi ambient. De forma gradual, els costos reals de les primeres matèries i del tractament de residus necessaris han de quedar reflectits en el preu final. Els empresaris han d'informar al consumidor dels processos que incorporen els seus productes.

Una gestió ambiental de qualitat - Totes les accions encaminades a minimitzar els efectes de les indústries sobre l'entorn han de ser coordinades per treure'n tots els beneficis possibles. En una empresa cal integrar totes les parts implicades en el procés de millora ambiental, de manera que s'incorporin canvis de forma coordinada, i s'acoplin al sistema de producció existent, per tal d'obtenir una alta qualitat.

Ecologia industrial - Malgrat totes les millores, sempre hi haurà uns subproductes que no seran comercialitzables. Cada empresa no pot fer-se'n càrrec de tots els seus residus; per tant s'han d'anar establint acords que permetin que una empresa utilitzi els subproductes d'una altra i la següent faci servir els del la segona, fins arribar a tancar el cicle. Per encaixar amb l'entorn, les empreses han d'incorporar nous mecanismes que permetin que altres empreses utilitzin els seus subproductes, i elles mateixes puguin acceptar les restes de producció d'altres.

Aquestes indústries complementàries es poden aplegar en polígons on puguin abastir-se de les primeres matèries, i on hi haurà una alta recuperació dels materials. Aquestes concentracions es coneixen com ecoparcs industrials.

Les solucions que tracten els residus al final del procés són molt cares, generen refús i no solucionen el problema. En un primer pas, s'ha d'evitar la producció dels residus en lloc de desfer-se'n, ja que això evita moltes despeses innecessàries i, per tant, representa uns guanys per les empreses. Però l'oferta de subproductes obre un gran mercat on les empreses poden comprar tot tipus de primeres matèries sense haver de malmetre el medi ambient. La dimensió que ofereix és enorme pel volum de comercialització que pot tenir i pels beneficis que pot arribar a generar.


	SISTEMES NATURALS I SISTEMES INDUSTRIALS

	Els sistemes industrials són comparats sovint amb els sistemes ecològics i això serveix per veure la meta a la qual s'ha de tendir. Al llarg dels segles, els ecosistemes naturals han anat madurant fins a assolir una estabilitat global. Aquest estabilització s'ha fet en tres fases. Primerament els organismes (les empreses si es fa la comparació) disposaven de recursos sense cap limitació, eren majoritàriament autosuficients i vivien sense relacionar-se gaire entre ells. A mesura que els recursos escassejaren, els diferents individus van haver d'adaptar-se a la nova situació, i esdevingueren més especialistes en el seu treball per ser més eficients. Com que no podien autoabastar-se, va augmentar la cooperació entre ells, i així reduïen el consum de primeres matèries i la producció de residus (aquesta situació seria aquella cap a la qual estant canviant els sistemes industrials actuals). En una tercera fase, que ha desembocat en la situació actual, la limitació de matèries primeres es feu més acusada i com a resposta els individus s'especialitzaren molt més, i la manca de recursos feu que s'abastissin només de subproductes d'altres espècies. Ara, la coordinació entre ells és absoluta i són indispensables els uns pels altres. No es prenen primeres matèries no renovables de l'entorn, ni s'alliberen residus que s'acumulin (que és el context industrial desitjable). En aquest esquema, l'energia no és limitadora, perquè els sistemes naturals s'alimenten de l'energia solar que els resulta gratuïta (no han de fer cap esforç per obtenir-la) i és il·limitada i no contaminant. Però els sistemes humans s'abasteixen de fonts energètiques diferents que no compleixen aquestes premisses. Aleshores hi ha dues sortides: o aplicar les mateixes restriccions de les primeres matèries al camp energètic, o fer un canvi de sistema i optar per fer servir l'energia solar com els sistemes naturals. Cada un d'aquest canvis és difícil i aquells que no poden adaptar-se desapareixen, com han fet moltes espècies al llarg dels segles. Per tant, coneixedora de quin és l'objectiu a seguir, la humanitat pot estalviar-se dues ruptures i el daltabaix que suposen, i reduir-ho a un sol canvi. Si es prenen les mesures adequades i es fan els esforços necessaris, això es podrà aconseguir. Actualment ja hi ha empresaris que han vist les possibilitats d'aquest nou enfocament. El Consell Mundial d'Empreses pel Desenvolupament Sostenible (WBCSD - World Business Council for Sustainable Development) acull una diversitat àmplia d'empreses, tot aportant solucions i oferint assessorament, però principalment indicant els passos a seguir.