Tots


		La indústria ha d'acceptar la seva responsabilitat en el deteriorament del medi ambient i actuar per aturar aquesta degradació tot col·laborant amb les autoritats.
		Els usuaris i qualsevol persona afectada ha de disposar d'una informació clara i transparent que permeti conèixer els procediments que usa tota activitat industrial.
		Els sistemes productius s'han d'orientar a minimitzar l'ús dels recursos i l'energia, i cap a l'obtenció de cicles tancats.
		Les millores tècniques i científiques han de ser aplicades pel bé del planeta en global i posades a l'abast de tots els usuaris potencials.
		Tot el personal de les instal·lacions industrials ha d'estar format i preparat per poder actuar davant de qualsevol eventualitat i tenir coneixement del funcionament dels sistemes d'emergència i seguretat.
		L'impacte transfronterer s'ha d'afrontar des del treball conjunt i fent una legislació comuna que no permeti els abusos locals.

LA INDÚSTRIA HA D'ACCEPTAR LA SEVA RESPONSABILITAT EN EL DETERIORAMENT DEL MEDI AMBIENT I ACTUAR PER ATURAR AQUESTA DEGRADACIÓ TOT COL·LABORANT AMB LES AUTORITATS

Durant molt temps els industrials han produït d'esquena al medi ambient. Al llarg dels anys s'ha creat la consciència que conservar de l'entorn és perjudicial pel desenvolupament de la indústria, i quan s'han plantejat mesures per millora-la i rehabilitar-la, la resposta ha estat molt negativa. Amb el temps i a causa de la pressió social que s'ha produït en alguns països, hi ha hagut un inici de canvi de mentalitat, que es reflecteix en les millores que s'introdueixen en molts processos industrials. De totes maneres, moltes empreses estan desplaçant els seus centres de producció cap a llocs on la pressió social i legal és molt menor o inexistent, i enlloc d'afrontar la situació, posposen la recerca seriosa de solucions.


		És necessària una reducció important dels abocaments.

La indústria ha d'assumir el seu paper i està a les seves mans poder fer aquest canvi. Els industrials coneixen millor que ningú els processos de producció, i, per tant, es troben en una situació privilegiada per plantejar estratègies de futur que permetin repensar, suggerir, aportar idees per una conservació ambiental a llarg termini i, sobretot, per dur-les a la pràctica. Alhora és responsabilitat de tots els usuaris dels béns i serveis -altres empresaris o els destinataris finals- d'aquestes empreses vetllar pel seu bon funcionament i exigir una alta qualitat en els processos de producció emprats.

	ELS USUARIS I QUALSEVOL PERSONA AFECTADA HA DE DISPOSAR D'UNA INFORMACIÓ CLARA I TRANSPARENT QUE PERMETI CONÈIXER ELS PROCEDIMENTS QUE USA TOTA ACTIVITAT INDUSTRIAL

	El gran desconeixement generalitzat del funcionament industrial permet una gran impunitat. Les empreses són capses tancades on entren unes primeres matèries i en surten uns productes manufacturats, però no se'n sap res o ben poc del que passa dins. Alhora, per part dels empresaris, hi ha por a donar segons quina informació, amb la creeença que això mateix es pot girar contra ells. Falta un intercanvi mutu d'informació i formació que permeti la millora d'aquests processos industrials. Si es dóna una informació completa i fidedigna, el mercat prendrà consciència de les necessitats que presenta la protecció del medi ambient. Els industrials es veuran forçats a fer uns canvis que seran costosos, però alhora tindran el suport social de l'opinió pública que demanarà uns altres productes, i d'una societat que estarà disposada a pagar un increment dels preus si s'expliquen adequadament les raons d'aquests augments. Al mateix temps, l'extensió d'aquests nous sistemes de producció els fa més rendibles ja que la producció és més gran. Les persones han de demanar que les etiquetes i els prospectes donin la informació completa. I, a més a més, que es publiquin els resultats anuals de les empreses i estiguin a disposició de tothom, que se sàpiga quines mesures es prenen, i que es contrastin les informacions d'altres centres de recerca; és a dir, els consumidors han d'exigir estar ben informats.

ELS SISTEMES PRODUCTIUS S'HAN D'ORIENTAR A MINIMITZAR L'ÚS DELS RECURSOS I L'ENERGIA, I CAP A L'OBTENCIÓ DE CICLES TANCATS

Si tot canvi, per les seves pròpies característiques, resulta traumàtic, és evident que plantejar-ne dos, a la llarga, resulta econòmicament molt més costós i socialment més difícil d'acceptar. Així, ja que ara som conscients de la limitació dels recursos naturals, tot el procés de replantejament i inversions s'ha de fer per arribar directament a un estadi final evitant els intermedis.

Cal repensar els sistemes per tal de poder assolir un cicle tancat. En un cicle tancat tots els subproductes que no són comercialitzables poden fer-los servir posteriorment altres empreses, en altres processos industrials, de manera que no es generen residus.


		Els recursos són limitats i se n'ha de fer un ús molt escrupulós.

Això no es pot aconseguir fàcilment, però hi ha mitjans que ho permeten. En un primer moment poden haver-hi algunes empreses del cicle que no són econòmicament rendibles, i és aquí on caldran ajuts perquè vagin endavant. L'administració, coordinadament amb el món industrial, ha de permetre que aquestes empreses febles es puguin mantenir. Però, amb el temps, aquestes han d'aconseguir fer-se independents d'aquests ajuts i esdevenir rendibles. Llavors, les despeses que inicialment assumia l'administració, s'hauran d'incloure progressivament en els preus finals dels productes i, perquè el consumidor ho accepti, caldrà explicar-ne les raons amb informació clara i entenedora.

Els camins per aconseguir tancar el cicle són molt variats i diversos. Cada procés demanarà una sortida diferent, però, en tot moment, s'ha de mantenir una coherència global i una finalitat comuna.

	LES MILLORES TÈCNIQUES I CIENTÍFIQUES HAN DE SER APLICADES PEL BÉ DEL PLANETA EN GLOBAL I POSADES A L'ABAST DE TOTS ELS USUARIS POTENCIALS

	Cal una voluntat ferma d'introduir canvis que desenvolupin uns processos menys agressius amb el medi ambient. S'ha de potenciar la investigació per trobar els mitjans adequats i, a més a més, els mecanismes que permetin fer arribar a tothom els avenços que s'estan desenvolupant per donar les mateixes possibilitats a totes les persones del món. Molts dels canvis que caldrà introduir encara s'han de plantejar, d'altres han anat apareixent sota formes més o menys concretes o millorables. De totes formes hi ha molts avenços que ja es poden aplicar. Les prioritats de la investigació han de ser els processos que permetin tancar el cicle de vida dels productes, és a dir, reutilitzar o reciclar tots els subproductes sense generar residus; i sobretot evitar l'ús de productes tòxics i perillosos. En aquest camp, és molt important l'aportació que poden fer les persones que coneixen els processos a fons perquè poden proposar les alternatives més viables. Aquestes innovacions no han d'oblidar la seguretat del medi ambient, ni de les persones. Per part dels consumidors, cal tenir en compte que l'adquisió dels productes nous que malmeten menys el medi ambient n'estimula la producció i, de retruc, la investigació per millorar-los. Tot i que aquests productes poden ser més cars, s'han de tenir en compte els beneficis que comporten a la llarga.

TOT EL PERSONAL DE LES INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS HA D'ESTAR FORMAT I PREPARAT PER PODER ACTUAR DAVANT DE QUALSEVOL EVENTUALITAT I TENIR CONEIXEMENT DEL FUNCIONAMENT DELS SISTEMES D'EMERGÈNCIA I SEGURETAT

La prevenció de les afeccions del medi ambient és la millor mesura per evitar la degradació. Industrialment no és viable que un grup reduït de persones expertes puguin estar al cas de totes i cada una de les potencials contaminacions que poden esdevenir. Per evitar-les, cal una formació de totes les persones implicades perquè no s'arribin a produir. Tot el personal ha d'estar preparat i entrenat per poder prendre les mesures necessàries en cas d'una potencial contaminació, d'un accident o per ajudar altres persones que puguin resultar afectades per un accident. Al mateix moment s'ha de disposar de les mesures adequades per contrarrestar els efectes.


		Els accidents s'han de prevenir prenent les mesures de seguretat escaients.

També és responsabilitat dels treballadors exigir aquesta formació i el material adequat per poder prendre les mesures necessàries en cada situació que es pugui donar, perquè, al cap i a la fi, són els que poden actuar davant d'una situació de risc.

	L'IMPACTE TRANSFRONTERER S'HA D'AFRONTAR DES DEL TREBALL CONJUNT I FENT UNA LEGISLACIÓ COMUNA QUE NO PERMETI ELS ABUSOS LOCALS

	La consciència ambiental augmenta arreu del món, però és molt desigual. El continuïsme d'alguns empresaris i la desídia dels governs corresponents facilita episodis de contaminació greu, que en molts casos tenen repercussions a la llarga i una recuperació molt lenta o inviable. La capacitat de producció de les empreses és tant gran que les emissions traspassen fronteres sense que els països veïns pugui fer-hi res per evitar-ho. La protecció del medi ambient, i molt especialment en referència a les empreses multinacionals, s'ha d'emmarcar en un context global per cercar solucions conjuntes. Les actuacions han de ser consensuades en el marc de les Nacions Unides, i el seu programa de medi ambient, o coordinadament entre grups de països amb interessos comuns i treballant en igualtat perquè tothom se senti compromès amb les decisions adoptades. Des de les organitzacions locals s'ha de treballar perquè es prengui consciència de la necessitat d'aquest treball global, i poder assolir una legislació comuna que no permeti contradiccions en espais unitaris partits per fronteres. De la mateixa manera, els consumidors no han d'acceptar productes que en el seu procés de producció produeixin contaminacions o la destrucció dels recursos en altres països.