| |
||||||
| |
|
|
|
|
||
| |
||||||
| |
COM MÉS S'USA, MENYS RECURSOS ES NECESSITEN | |
| |
||
| |
Si una empresa adopta una línia de producció que vetlla pel medi ambient, aquesta opció esdevé un valor afegit que molts clients tenen en compte i repercuteix en un increment de vendes. Així ho ha entès l'empresa Xerox, una gran multinacional del ram de les fotocopiadores i la reproducció. Aquesta empresa ha introduït un seguit de millores destacables en els seus productes per fer-los més fàcils de desmontar, sense materials mixtos que no es poden separar, minimitzant l'embalatge, i facilitant la reutilitació dels components. La innovació més interessant de l'empresa és una nova modalitat de contracte amb els clients. Els usuaris poden llogar un aparell, en lloc de comprar-lo. Per a l'usuari els canvis són petits, però per a l'empresa són força importants. Si l'empresa és la propietària dels aparells, ha de vetllar perquè funcionin i ha de reparar-los, per tant li interessa que tingui una vida llarga i amb el mínim d'inconvenients. Com que la mateixa empresa es qui produeix aquests aparells, aquest tipus de contracte l'estimula a concebre aparells que puguin viure molt, i a fer que, si hi ha problemes, siguin fàcils de resoldre. La finalitat de l'empresa Xerox és arribar a l'abocament zero, és a dir, reutilitzar i reciclar tots els productes i subproductes (des de la reutilització dels cartutxos de tòner fins a les impressores a doble cara) sense llençar res, i de moment està elaborant estratègies innovadores per assolir-ho. |
|
| |
||||||
| |
XARXES INDUSTRIALS | |
||||
| |
||||||
| |
L'objectiu d'arribar a construir ecosistemes industrials no és cap utopia. A Kalundborg (Dinamarca) ja fa uns anys que treballen per reutilitzar els subproductes de diferents empreses dins del mateix municipi. és una xarxa que poc a poc va creixent. A la població hi ha una refineria de petroli que en el seu procés de producció obté un gas que fins ara es cremava. Actualment el fan servir una fàbrica de plàstics i una central elèctrica per obtenir energia. La central elèctrica produeix un excés d'energia calorífica que serveix per escalfar habitatges i les aigües d'una piscifactoria. Aquesta central també té un excendent de vapor que envia a la refineria i a una planta de productes bioquímics. Els residus orgànics de la planta de bioquímics i els residus de la piscifactoria serveixen com adobs. Hi ha col·laboracions que permeten que una planta d'àcid sulfúric faci servir sulfurs de la refineria i que els fangs de la central elèctrica acabin convertint-se en paviments d'algunes carreteres i entre. A poc a poc, doncs, es va creant una gran xarxa on res no es desaprofita ni es llença. |
|
||||
| |
|
|
||||
| |
||||||
| |
|
|||||
| |
||||||
| |
||||||
| |
||
| |
FER-HO DINS DE LA MATEIXA EMPRESA | |
| |
||
| |
No sempre hi ha possibilitat de trobar alguna altra empresa que pugui fer servir els subproductes d'algun procés o potser resulta molt car. Tot i això, en algunes ocasions, en lloc de mirar enfora cal veure les possibilitats que es poden desenvolupar a dins de la mateixa empresa. De vegades, amb una inversió l'empresa pot reutilitzar el residu. Haworth, Inc. és una empresa de mobles que feia servir 120 litres anuals de dissolvents per feines de neteja. Això tenia un cost molt elevat, entre 4 i 5 milions de pessetes anuals, i el tractament dels residus li costava entre 1 i 2 milions de pessetes. L'empresa va comprar dos destil·ladors amb els que recupera el 75% d'un dissolvent i el 90% de l'altre. Al cap d'un any i mig ja havia recuperat la inversió; a part, ha evitat molts problemes provocats pel trasllat dels dissolvents. A més a més, també ha incorporat maquinària més eficient en l'ús dels dissolvents, de manera que n'ha reduït el consum. |
|
| |
PETITS CANVIS PODEN TENIR GRANS EFECTES | |
||||
| |
||||||
| |
El camp de la indústria és molt extens i té molts sectors que no tenen res a veure entre ells. En el camp tèxtil es fan servir durant el procés de confecció unes coles que després s'han de treure perquè els acabats (aprest, tincions o altres) de les peces siguin efectius. Si la cola és una fècula com ara el midó, el desencolat es fa amb enzims. Habitualment tant la cola com el desencolant són productes molt contaminants de l'aigua que sutilitza per rentar la roba i el tractament d'aquestes aigües són molt costosos. |
|
||||
| |
|
|
||||
| |
||||||
| |
Una empresa catalana dedicada als acabats de roba va veure que l'aigua de sortida contenia grans quantitat de desencolant que encara era útil. Per evitar pèrdues de desencolant i problemes de tractament d'aigües va construir un gran dipòsit de recepció de les aigües que surten de les màquines, i ara les torna a utilitzar afegint-hi només un 30% dels enzims que necessita inicialment i el 100% d'alguns productes auxiliars. Amb aquest procés senzill les aigües s'utilitzen fins a 100 vegades abans de ser tractades. L'empresa estalvia prop del 70% dels productes desencolants i el 85% del volum d'aigua. El tractament de les aigües és més senzill amb aquesta reducció del volum. Els costos en el procés de desencolat s'ha reduït en un 65% i la inversió es va recuperar en mig any. |
|
||||
|
|
||
|
|
|
|
|
|
||