Tots

CONÈIXER PER ACTUAR

Els darrers anys, diferents organismes internacionals, mitjans de comunicació i organitzacions no governamentals estan alertant sobre la pèrdua de qualitat del medi ambient i les conseqüències, poc encoratjadores, que pot tenir aquesta degradació per al planeta i la humanitat. Si avui es pot fer aquesta afirmació, és gràcies a un llarg estudi d'uns quants paràmetres. L'anàlisi de la seves tendències confirma la necessitat de dur a terme accions que redirigeixin les nostres activitats, per tal de disminuir el deteriorament del medi ambient. Aquests paràmetres, que ens permeten conèixer la qualitat del medi que ens envolta i la percepció de la seva qualitat que tenim les persones, són coneguts com a indicadors de sostenibilitat.


		Els indicadors mostren mostren tendències i distribucions.

Si ens cenyim a un marc que es dediqui a la qualitat del medi natural (biodiversitat d'espècies, salut dels ecositemes, qualitat de les aigües continentals i oceàniques) parlarem d'indicadors ambientals. Si fem servir els diners com a escala de comparació (PIB, exportacions o consum) ens referirem a indicadors econòmics. En canvi, si volem una visió global que integri el medi ambient, la humanitat i la seva interrelació (consum de recursos, producció de residus, qualitat de vida) ens referirem als indicadors de sostenibilitat. Aquests indicadors són els valors que quantifiquen el concepte de sostenibilitat, i entenent per sostenibilitat un consum de recursos que no superi la capacitat de renovació dels ecosistemes, que no malmetri la qualitat ni la diversitat, i, a més, amb un repartiment just entre les persones, i amb igualtat d'oportunitats per tothom.


		Els indicadors mostren que, mentre augmenta el consum, disminueixen els recursos.

Els indicadors són una eina i ajuden a construir una societat amb sintonia amb el medi ambient, però només fan un anàlisi de la situació; un estudi amb indicadors no comporta cap millora. En canvi, donen la informació per poder prendre decisions, són unes referències que indiquen com les activitats humanes afecten l'entorn.

ELS INDICADORS ADEQUATS

Tot i que hi ha moltes mesures que poden ser bones, no es pot treballar amb un nombre excessivament elevat d'indicadors per la complexitat que implica. Per obtenir la informació clau i per evitar de quedar-nos únicament en la comptabilitat dels consums o la producció de residus, s'han d'escollir els indicadors adequats. Així doncs, per exemple, el volum de deixalles produït serà interessant si es pot contrastar amb l'ús dels contenidors de reciclatge i el nombre de cops que es reutilitzen els recursos. El consum d'energia dóna més informació si alhora es tenen en compte les diferents fonts d'energia i l'ús d'energies renovables. En la pràctica, els indicadors s'acostumen a agrupar en àmbits formant bateries d'indicadors.

Un bon indicador ha de ser rellevant, és a dir, ha d'aportar informació característica, i ha de ser comprensible; però també s'ha de poder mesurar periòdicament i ha de ser ser analíticament sòlid. Al mateix temps, un bon indicador cal que tingui una visió a llarg termini i que es refereixi a l'efecte que es produeix sobre els ecosistemes.


		Els indicadors han d'ajudar a integrar diferents factors.

Tot i que es poden trobar diverses classificacions d'indicadors, n'hi una que resulta aclaridora i que els separa en

descriptius: que exposen uns valors obtinguts mitjançant la mesura d'algunes variables interessants de ser valorades (consum d'aigua, energia, matèries primeres)


		Les mesures soles ja donen molta informació.

actuació: permeten avaluar les conseqüències de les mesures que s'han pres per afavorir el medi ambient (recollida selectiva de residus, ús de mesures d'estalvi)
ecoeficiència: relacionen l'ús dels recursos amb el seu potencial (ocupació del vehicle privat, utilització del transport públic, ...)


		L'ús eficient dels recursos és una prioritat que duen a terme aquells que no disposen d'aquests materials.

benestar: analitzen l'impacte social (l'atur, l'habitatge, serveis mínims) i la valoració social subjectiva (benestar percebut).

Els indicadors ajuden a preveure els esdeveniments que poden succeir en el futur; això, per tant, ens permet de poder prendre les mesures més adients.

LA PETJADA ECOLÒGICA, LA MOTXILLA ECOLÒGICA: MESURES GLOBALS

La Terra és una entitat interrelacionada i no un munt de parcel�les independents; per això qualsevol acció que s'hi produeixi té repercussions molt diverses. Alhora, és molt complicat fer una mesura de totes els efectes simultanis de l'activitat humana, però hi ha autors que han intentar buscar paràmetres que reflecteixin les repercussions d'una activitat humana. El concepte de la petjada ecològica desenvolupat per William Rees, de la Universitat de la Colúmbia Britànica, de Vancouver (Canadà), persegueix aquesta finalitat. La petjada ecològica es refereix a la superfície de sòl necessària per mantenir una població. Per exemple, si analitzem un plat de carn caldrà tenir en compte el sòl per alimentar l'animal i tractar els seus excrements, més la quantitat equivalent de l'energia per al transport i l'escorxament, el tractament de les restes no comestibles i la part proporcional de tot el material necessari per al procés. Així, si s'apleguen tots els consums, s'obtindrà la petjada ecologica. Aquesta anàlisi és molt complex, però permet fer comparacions entre tot tipus de productes i serveis, i els resultats són sorprenents. Una anàlisi d'aquest tipus constatava que si tota la humanitat comsumís a un ritme comparable a les societats més industrialitzades serien necessàries tres terres per cobrir les necesitats de tota la humanitat.

Un altra mesura semblant, desenvolupada per F. Schmidt-Bleek, és la motxilla ecològica, que assigna a un producte determinat els quilos de tots els materials que són necessaris per obtenir aquest producte.


		Per fer un anell d'or de 10 grams, s'han de moure tres tones de materials.


	INDICADORS DEMOCRÀTICS

	La informació i la formació són la base de la construcció democràtica. En el camp del medi ambient, la societat ha de poder disposar de la informació completa per poder prendre les millors decisions. Els indicadors de sostenibilitat són un conjunt de dades que poden ajudar molt a visualitzar la situació del medi ambient, tant en una zona concreta com en el conjunt de tot el planeta. Per això, és necessari que s'utilitzin i se'ls doni difusió, ja que la informació permet elaborar les mesures més escaients per canviar les dinàmiques actuals. Totes les persones implicades en processos de minimització d'impacte ambiental han de disposar de la informació més àmplia possible.


	LES AGENDES 21 LOCALS: UN PROCÉS EN MARXA

	En el marc de les diverses resolucions aprovades a la Conferència de Rio de Janeiro sobre desenvolupament i medi ambient de 1992 hi havia el document de l'Agenda 21. L'Agenda 21 és un recull dels consums desaforats i la producció de residus inservibles que estan afectant al planeta sencer. A més, proposa mesures que poden ser aplicades per evitar que es continuï degradant els ecosistemes i proposa la creació d'uns calendaris d'actuacions locals per assolir la sostenibilitat global. L'Agenda 21 tracta temes molts diversos interrelacionats entre si com la pobresa i el treball, el consum, l'alimentació i la salut, l'educació i el desenvolupament de la tecnologia, o el repartiment equitatiu dels recursos. Aquest document és el marc per desenvolupar les agendes 21 locals. Tot aquest camí a recórrer s'ha de fer amb el suport dels indicadors de sostenibilitat, que marcaran la necessitat i prioritat de les actuacions i l'encert i eficàcia de cada una d'elles. és per això que, en aquest marc global, cal que cada una de les comunitats procuri tenir les seves mesures, els seus indicadors i en faci el propi seguiment.