Tots


		Mirar de conèixer com utilitzen els nostres diners les entitats financeres i, si convé, buscar-hi alternatives més ètiques.
		Invertir en tecnologia altament eficient i de baix consum quan comprem aparells nous (electrodomèstics, cotxe, ordinador, etc.).
		Fer ús d'aquells mitjans que no necessiten grans infraestructures centralitzadores (energies alternatives, bicicleta, etc.) ni grans inversions.
		Fomentar la construcció d'una societat de la informació i els serveis, de forma que es primin més les habilitats de les persones, que la compra d'aparells nous que ofereixen les mateixes prestacions.
		Col·laborar amb projectes que ajudin al desenvolupament de zones més deprimides.
		Lluitar per una nova fiscalitat que no penalitzi el treball i que gravi l'ús de recursos naturals.

MIRAR DE CONÈIXER COM UTILITZEN ELS NOSTRES DINERS LES ENTITATS FINANCERES I, SI CONVÉ, BUSCAR-HI ALTERNATIVES MÉS ÈTIQUES

Ens podem endur una bona sorpresa si, mentre d'una banda col·laborem en projectes que volen millorar la situació de les persones més desafavorides, descobrim d'altra banda que els diners que tenim guardats al banc o la caixa s'inverteixen en projectes que malmeten el medi ambient o les condicions socials de moltes persones.

Els grans projectes són molt cars. Els bancs, que acumulen els estalvis de moltes persones, deixen els diners necessaris. Tot i que cada persona per separat no en disposa de gaires, amb els diners de tots s'arriben a reunir molts milions. Això, afegit al desconeixement que es té de l'ús que els bancs fan dels diners dels seus clients, permet abusos de tota mena i a gran escala. Els petits estalviadors, inconscientment, esdevenen part d'una cadena que poden estar intentant trencar per altres mitjans.


		Els bancs són els dipositaris de molts diners i cal saber com els usen.

Actualment ja hi ha entitats financeres o d'estalvi que garanteixen que fan un ús èticament correcte dels diners. Un codi de funcionament estableix en què s'inverteix i en què no, amb la finalitat, per exemple, de protegir l'entorn i les condicions socials de les persones, i d'evitar que es promocioni el tabac o el tràfic d'armes. De totes maneres, sempre és desitjable assegurar que, si es treballa perquè es respecti el medi ambient i les persones puguin gaudir d'un món més just, no se subvencionin altres iniciatives totalment antagòniques.

	INVERTIR EN TECNOLOGIA ALTAMENT EFICIENT I DE BAIX CONSUM QUAN COMPREM APARELLS NOUS (ELECTRODOMÈSTICS, COTXE, ORDINADOR, ETC.)

	La compra d'electrodomèstics i altres aparells per a la llar o d'ús personal són decisions que es prenen pensant a llarg termini. Per tant, el seu efecte durarà molts anys. Per això la tria ha de ser acurada i feta a favor del medi ambient. Actualment en el mercat ja hi ha aparells que consumeixen molta menys energia per donar el mateix servei (neveres, rentadores i altres) i en els processos de producció dels quals es tenen en compte els factors ambientals, per exemple minimitzant els rebuigs i la producció de tòxics. Aquesta oferta no implica que es faci una compra ecològica, ja que a l'hora de comprar, la tria demana un esforç del comprador. Primer cal buscar i informar-se enmig de la gran quantitat de productes disponibles, de les ofertes de tot tipus i de la competència entre les diferents cases comercials. Si fem números i comptabilitzem tot el que ens pot estalviar un aparell ecològic al llarg de la seva vida útil, l'esforç reportarà beneficis econòmics que segurament no havíem previst inicialment. L'ús dels nostres diners és molt important, perquè si bé la compra d'un electrodomèstic no canviarà les dinàmiques mundials, la nostra tria fa anar la balança cap a un costat o cap a l'altre.

FER ÚS D'AQUELLS MITJANS QUE NO NECESSITEN GRANS INFRAESTRUCTURES CENTRALITZADORES (ENERGIES ALTERNATIVES, BICICLETA, ETC.) NI GRANS INVERSIONS

Hem de vetllar perquè totes les inversions siguin respectuoses amb el medi ambient, incloses per descomptat les grans inversions que realitzen els governs i les grans institucions. Aquestes grans infraestructures, com ara les autopistes, els grans centres comercials, les enormes preses, provoquen un gran impacte ambiental. Els polítics inverteixen en la mesura en què el resultat de la inversió els sigui rendible per a les seves aspiracions polítiques. Així, intenten impressionar la societat amb immenses obres que no són justificables ni per la inversió, ni pel servei que donen; senzillament, la majoria de vegades es poden aconseguir els objectius amb altres projectes més econòmics, més localitzats i propers a les persones.


		Hi ha mitjans de transport que són menys agressius, tant per a les persones com per a l'entorn.

Si els polítics han d'accedir a les demandes de la població perquè després ella els doni el seu suport, els usuaris som els que hem de donar alternatives. Les noves demandes han de fer canviar les inversions que s'inclouen en els pressupostos. és qüestió que les autopistes deixin el seu lloc a ferrocarrils locals i internacionals, que els aparcaments deixin espai als carrils bici, que en comptes de grans centrals tèrmiques i nuclears se subvencionin plaques solars i petits molins de vent. Però són les persones les qui han d'exigir que aquestes opcions s'incloguin en els programes polítics, per a fomentar el desenvolupament de cada poble i cada país.

	FOMENTAR LA CONSTRUCCIÓ D'UNA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I ELS SERVEIS, DE FORMA QUE ES PRIMIN MÉS LES HABILITATS DE LES PERSONES, QUE LA COMPRA D'APARELLS NOUS QUE OFEREIXEN LES MATEIXES PRESTACIONS

	La via que més pot afavorir el medi ambient és la reducció del consum de matèries primeres que s'extreuen de la natura. Les noves tecnologies no tan sols són més eficients, sinó que permeten una més alta interrelació de les persones, i a aquest avantatge cal treure-li tot el rendiment possible. Si disposem d'eines de comunicació ràpida, ha de ser per a facilitar els acords, i això ha de permetre evitar despeses en favor de tots. Les xarxes de serveis s'estenen arreu i això permet buscar les persones que ens poden oferir un servei que no tenim a l'abast. L'ús dels serveis evita la compra d'aparells o eines que usarem molt esporàdicament. A través d'ells demanem que algú ens realitzi alguna tasca concreta i a la vegada agilitem la comunicació per l'ús compartit d'aparells, eines i màquines. Les inversions en tecnologia de comunicació ens apropen a les persones i a les fonts de coneixement. No tan sols podem aprendre, sinó que també podem oferir les nostres habilitats i fer negocis que potser no havíem imaginat abans; per tant, sempre serà una bona inversió.

COL·LABORAR AMB PROJECTES QUE AJUDIN AL DESENVOLUPAMENT DE ZONES MÉS DEPRIMIDES

Ara que les noves tecnologies han permès que la terra esdevingui una unitat, les solucions als problemes mundials han d'incloure tota la humanitat. De moment, la inversió que les grans empreses fan als països o les regions menys desenvolupats no mira per les persones que hi viuen. Per això cal que els projectes que es desenvolupen facin de pont entre el món més desenvolupat i el menys avançat per a fer-hi arribar la tecnologia puntera.


		Els projectes ben gestionats ajuden al desenvolupament de les zones deprimides.

Alhora que se sap que el planeta no pot suportar un nivell de consum per a tots els habitants com el dels països més desenvolupats, i que és necessari que hi hagi una reducció del consum dels que més devoren, també és conegut que els que més consumeixen disposen de la tecnologia per a disminuir el consum. Una distribució adequada d'aquestes noves tècniques a tots els països permetrà un desenvolupament equilibrat amb el medi ambient. Enviar tecnologia obsoleta per a treure-se-la del damunt, senzillament trasllada el problema. Les energies alternatives, els nous mitjans de comunicació, els processos eficients, etc., han d'arribar a tots els països i han d'estar a l'abast de tothom per a construir un món sostenible i just.

	LLUITAR PER UNA NOVA FISCALITAT QUE NO PENALITZI EL TREBALL I QUE GRAVI L'ÚS DE RECURSOS NATURALS

	L'economia actual no incentiva el desenvolupament de noves tecnologies. Si fiscalment es continua penalitzant el treball de les persones i l'estalvi i es facilita el consum de matèries primeres, no s'incentiva que surtin noves idees per a construir una nova societat basada en les persones. Fer un gir cap la sostenibilitat demana que totes les persones treballin per aquest canvi, i per això s'ha de capacitar les persones perquè estiguin l'alçada de les necessitats. El primer pas per valorar el treball de les persones és facilitar-ne la contractació i la formació, cosa que en aquests moments és una qüestió econòmica. Si, a més a més, els recursos que durant segles hem anat agafant lliurement i que durant aquest segle hem explotat fins a límits insospitats, s'encarissin notablement, es produiria un efecte sinèrgic. Uns materials de producció cars generaran la necessitat de consumir-ne menys; per a reduir-ne el consum caldran persones que busquin les solucions i que estiguin preparades per a trobar-les. Si la seva contractació no surt cara, se n'agafaran més, perquè més gent pensant troba més solucions; i en aquest punt s'haurà girat la roda: més gent trobarà més solucions i es consumiran menys recursos. Aquesta política es pot començar a aplicar a petita escala en les organitzacions socials, i això ajudarà a fer pressiò per portar-ho a nivells més globals. D'aquesta forma, la societat estarà preparada per fer front a un canvi de més abast.