|
|
|
|
|
||||||
|
|
|
|
|
|
||
|
|
||||||
|
|
LETS: UNA ALTRA ECONOMIA |
|
||||
|
|
||||||
|
|
Fa uns anys i forçats per les males condicions econòmiques del seu entorn, es van crear alguns grups organitzats a nivell local per afavorir l'intercanvi de serveis. Ara han anat creixent amb la filosofia de viure malbaratant menys recursos. El grups que segueixen el LETS (Local Exchange Trading System) s'organitzen perquè cadascú pugui oferir les seves capacitats a canvi d'altres serveis. En constituir-se la xarxa, es valoren les ofertes de totes les persones que hi estan interessades i es publica una revista amb totes les possibilitats disponibles. En el moment que alguna persona sol·licita algun servei, paga amb un val que es registra a l'oficina central, on es porta una comptabilitat global. |
|
||||
|
|
|
|
||||
|
|
||||||
|
|
Aquest tipus d'intercanvi potencia la vida social, la valoració del treball de les persones i facilita molt la recuperació de tot tipus d'objectes en desús i la utilització de vies molt enginyoses per solucionar problemes amb els mínims recursos. A més a més, és una bona manera d'oferir serveis sense haver de duplicar els aparells que es necessiten. Tot plegat, el gran beneficiat és el medi ambient. |
|
||||
|
|
||
|
|
BANCS VERDS |
|
|
|
||
|
|
Hi ha diverses organitzacions dins del món financer que s'han creat per deixar diners a aquelles activitats que són èticament responsables segons uns criteris que tenen preestablerts. El pioner en aquest camp fou The Co-operative Bank d'Anglaterra. La finalitat d'aquestes entitats no deixa de ser la mateixa de qualsevol banc, però en comprometre's a finançar activitats que beneficiïn la comunitat, han marcat una línia diferent. En el cas de The Co-operative Bank, aquest compromís es concreta en una declaració de 17 punts on s'especifica quins camps promourà i en quins no invertirà, i l'any 1996 va ampliar la seva declaració per incloure uns principis que garanteixen que la seva activitat és ecològicament sostenible. Les arrels cooperatives sempre l'han fet estar vora les persones i vetllar per seu benestar. D'aquesta manera ha sigut capdavanter en facilitar les relacions del client amb el banc (com ara ampliar l'horari o oferir atenció telefònica) i en l'ús de sistemes innovadors (com ara una extensa xarxa de caixers automàtics). De fons, el més rellevant és que la política del banc es fa d'acord amb les preferències dels clients i que les grans línies de treball de l'empresa es decideixen després de realitzar estudis de mercat i enquestes. |
|
|
|
||
|
|
||
|
|
||||||
|
|
PETITS NEGOCIS, PETIT CRÈDITS: MICROCRÈDITS |
|
||||
|
|
||||||
|
|
La gent més pobre que viu en els països més pobres no té accés a cap tipus d'ajut per crear una mínima infraestructura que li permeti viure del seu propi treball. El 1976 Muhammad Yunus va començar a deixar diners a aquelles persones que no podien accedir a un crèdit perquè no tenien avaladors, ni res amb què avalar un crèdit. Així va néixer el Grameen Bank de Bangla Desh, que ara deixa petites quantitats a persones mitjançant un contracte verbal, perquè la majoria dels beneficiats no saben llegir ni escriure. Aquests préstecs permeten començar un petit negoci i així poder sortir de la pobresa. El funcionament ha sigut molt bo i la devolució dels crèdits és molt alta (més del 95 %) i molt superior a la que tenen altres bancs. |
|
||||
|
|
|
|
||||
|
|
||||||
|
|
Actualment el Grameen Bank ajuda més de dos milions de persones. Els principals beneficiaris són dones, perquè són la base de l'estructura social i el seu treball repercuteix directament sobre les seves famílies. En créixer el banc ha diversificat el seu camp d'acció: ara té projectes de reg, de piscifactories i, fins i tot, d'Internet. La seva activitat permet que les persones tinguin una font d'ingressos que els asseguri el futur. També fa que aquestes persones ja no depenguin directament dels recursos extrets de l'entorn i que disminueixi la pressió sobre el medi ambient. |
|
||||
|
|
INVERSIONS ÈTIQUES |
|
||||
|
|
||||||
|
|
Els inversors es dediquen a dur els diners d'un lloc a un altre per aconseguir els millors beneficis, però només miren pel seu propi lucre. A principis de segle, algunes persones ja van decidir no invertir en empreses que elaboressin productes nocius per a la salut de les persones. |
|
||||
|
|
|
|
||||
|
|
||||||
|
|
A la dècada del vuitanta, Friends Provident Sterwardship va establir una nova manera de gestionar la inversió de diners que va anomenar "fons ètics". Aquests fons s'inverteixen tenint en compte uns criteris de responsabilitat ètica i respecte a les persones i el medi ambient. Les empreses més beneficiades són petites i mitjanes -cosa que afavoreix el desenvolupament local-, però només perquè són les que més respecten els criteris. El ventall de possibilitats d'invertir, però, és molt ampli. Així es pot posar els diners en plans d'estalvi o de pensions, companyies d'inversions, dipòsits d'inversió, subvencions d'hipoteques, assegurances de vida o mútues, que sempre compleixen els seus criteris. |
|
||||
|
|
UNA BORSA D'EMPRESES ECOLÒGIQUES |
|
||||
|
|
||||||
|
|
Per als inversors més arriscats, també hi ha opcions ecològiques. Les borses de tot el món valoren les empreses pel seu potencial econòmic, d'expansió o de guanys. Internet ha obert moltes altres possibilitats de contacte i les transaccions econòmiques no necessiten una relació presencial. Això ha permès crear una borsa virtual d'empreses ecològiques on hi ha tot tipus d'inversions i comentaris de l'evolució de diferents empreses, fons i altres productes financers. Un indicador interessant és el NAX, una proposta de fer un seguiment d'empreses que exerceixen una activitat a favor del medi ambient. Una oferta per apostar pel futur de les noves tecnologies. |
|
||||
|
|
|
|
||||
|
|
||||||
|
|
|
|||||
|
|
||
|
|
|
|
|
|
||
