Tots

El disseny té moltes connotacions de caire elitista. Encara perviu l'estereotip que dissenyar és una acció en mans de ben poques persones amb gran capacitat creativa, i que els nous objectes que s'obtenen només poden comprar-los algunes persones amb molts recursos econòmics. D'aquesta manera, el disseny queda fora de l'abast de la majoria de la gent. El disseny és molt vell, i si ens en fem càrrec de tots els seus vessants veurem que tots dissenyem en una gran quantitat de situacions. Dissenyar és pensar, decidir i elaborar totes aquelles coses que poden ser necessàries, i, així, contínuament dissenyem. Al moment de vestir-nos ja dissenyem, i, a més a més, això pressuposa que abans hem pres un seguit de desicions (hem comprat roba, sabates, ...) amb moltes repercusions a llarg termini i en molts llocs d'arreu del món. I el fet de vestir-nos només és l'inici de moltes decisions que anirem adoptant al llarg del dia.

Però en la creació de qualsevol nou objecte hi juguen molts condicionants. El dissenyador es planteja un seguit de problemes d'ordre tècnic i estètic, i, perquè el resultat sigui idoni, cal que tingui molt clar quina és la darrera finalitat que vol donar al producte. No es pot dissenyar només per vendre una idea determinada d'un producte o una marca.

El dissenyador, tothom qui d'alguna manera repensa el seu entorn, ha de tenir vocació de solucionar els problemes de les necessitats diàries, lligant el vessant pràctic amb l'estètic. Així, si el que volem és un producte amb un rendiment òptim, hem de pensar en productes que no generin materials de rebuig en la seva producció, que facin bé la seva funció amb el mínim consum de recursos, que tinguin una llarga vida, que la seva utilització sigui diversificada, que es puguin reutilitzar per a altres usos i que els seus components siguin fàcilment reciclables per tornar a formar part d'algun producte nou. Per tant, cada objecte ha d'estar pensat en relació a tot el seu entorn; s'ha de buscar la integració de totes les peces per fer un mosaic plural, divers i coordinat, i així crear sistemes complexos.

En aquesta línia, s'ha de deixar de pensar en tecnologies fantàstiques que ens resoldran la majoria dels problemes que se'ns van plantejant, i dissenyar unes relacions que permetin harmonitzar les relacions humanes i ambientals. Ja hi ha hagut tingut exemples negatius, com ara els problemes de l'energia nuclear, que no s'han pogut resoldre i s'ha hagut de fer marxar enrera. Per tant, val la pena no deixar passar les futures oportunitats.

Pensar el disseny com un cicle és una revolució, i d'això la natura ens n'ensenya tothora. La natura és el resultat d'un procés que té milers de milions d'anys a l'esquena, i les formes que han acabat desenvolupant-se han superat totes les cribes que hi ha hagut al llarg d'aquest temps. és una font inexhaurible de idees que podem utilitzar.

Cada nou producte que es repensi, redissenyi o inventi ha de seguir aquelles premises bàsiques amb les quals dissenya la natura:

Ha de tenir un cicle tancat, per tant no ha de fer residus que no es puguin reintegrar en el cicle natural de qualsevol altre producte.
S'ha de tendir a la consecució d'ecosistemes complexos amb productes elaborats que siguin adaptables i multidisciplinaris.
Han de fer servir el mínim d'energia i de materials per a la seva obtenció, és a dir, el procés ha de ser el més eficient possible.
S'ha d'obtenir a partir d'altres productes reciclats, evitant de fer servir materials que han trigat milions d'anys a elaborar-se, i que, en un termini de temps de l'escala humana, puguin retornar a l'origen del cicle. Per tant, s'han d'evitar productes com el petroli, l'energia nuclear, i altres que triguen centenars de milers d'anys a recuperar el seu estat inicial.

A hores d'ara som lluny d'aquests objectius. La necessitat d'acumular objectes de tota mena s'emmarca en un estil sobrevingut a finals del segle XX en els països més industrialitzats i que ha colonitzat moltes societats. Això obliga a repensar l'estil de convivència social i, posats a redissenyar, cal anar a l'arrel dels actuals conflictes que la humanitat manté amb el medi ambient. D'aquesta manera es veurà que l'home necessita uns serveis i no una pila d'objectes, però aquest concepte tant senzill implica una canvi radical.

El repte és desmaterialitzar l'actual societat de consum. En lloc de consumir productes materials, cal consumir serveis. Desmaterialitzar vol dir reduir l'actual consum de primeres matèries i d'energia, i crear els processos que ens permetin obtenir els mateixos serveis amb molts menys recursos que fem servir ara, en alguns casos la quarta part o, fins i tot, amb el 10%. I en això, la tecnologia hi té molt a dir: els objectes han de ser més lleugers, més duradors, més eficients. Però aquest canvi és molt més profund del que la tecnologia pot oferir. Aquest canvi l'han de fer les persones i implica compartir serveis, implica reduir la quantitat d'aparells que tenim al nostre abast i disposar dels serveis (no té cap sentit omplir les cases d'aparells i objectes que utilitzem molt esporàdicament); implica reduir la mobilitat de les coses i les persones potenciant els enviaments d'informació enlloc dels desplaçaments.

Els coneixements actuals en el marc dels productes-serveis (productes desmaterialitzats) permeten tots aquests canvis, i la revolució ha de produir amb el nou disseny de cada llar, de cada oficina. Cal fer un munt de petits esforços per crear un marc global de creixement econòmic gràcies a uns serveis i una reducció del consum de recursos.

Més enllà de cada objecte, de cada mitjà de transport, el disseny d'una societat sostenible ha d'abarcar tots els aspectes. Pensar com han de ser els espais per poder viure millor, integrant els habitatges, els espais urbans (donant preferència la persona en lloc del cotxe), els desplaçaments, els objectes i les vies d'informació. Els aparells han de ser molt més versàtils, i no monofuncionals i, per tant, amb un ús ocasional. Els serveis compartits han de tenir facilitats per desenvolupar-se: l'espai o les condicions d'ús de rentadores, cotxes o vies telemàtiques entre d'altres. I tots els seus beneficis s'han de tenir en compte a l'hora de fer el balanç del cost d'aquest canvi (menys consum de materials, d'energia, menys contaminació).

El disseny no deixa de tenir un fort component social perquè hi ha associades moltes valoracions subjectives (si les neveres són blanques i els televisors negres no és gratuït), i les interaccions entre tots els elements pot influir molt en els comportaments. Sobretot allí on les persones viuen de forma més concentrada: a les ciutats. Dissenyar sistemes complexes vol dir pensar el sistemes que construïm. Les ciutats han de ser equilibrades i amb igualtat de disponibilitats per a tothom. El disseny de la ciutat ha de ser pensat per a les persones, per al seu benestar i facilitar la resolució dels problemes, no s'ha d'anar a buscar l'estètica per l'estètica. S'ha de pensar en la ciutat habitable i ecològica, que porti a una ciutat amb espais, amb pocs desplaçaments, amb vida de barri, i a la mida de les persones.

Per fer aquesta transició s'ha de veure l'individu en totes les seves dimensions com a individu i com a part d'un col�lectiu (xarxa) i no d'una massa, com a inexpert i com a aportador de coneixements. Una persona capaç d'interactuar, que millora del que aprèn i que aporta altres punt de vista. Per tant, les noves tecnologies han de permetre que la persona actui.

El canvi, per això, vol que:

La transició ha de ser per elecció. Canviar d'hàbits per la percepció que s'augmentarà el benestar personal i trencar la visió "benestar percebut-productes disponibles-recursos consumits".
Els objectes han de ser vistos com a camí cap a una finalitat més enllà, no com a saturadors de l'espai físic o l'espai mental. No hem d'obtenir la qualitat dels productes, sinó del servei que ens donen.
La convivència s'ha d'entendre com un valor social. Les relacions socials vistes en un marc ampli d'apropament que faciliti l'intercanvi entre les persones de coneixements i d'opinions.
El benestar en una societat complexa ha d'incloure la possibilitat d'activitats molt diverses i molt tipus de relacions, ha de permetre la coexistència d'antagònics en el seu si. Permet canviar el propi ritme de vida, les formes laborals o de treball, les formes de tecnologia, les relacions temporals.
Hi hagi una expressió lliure de les pròpies capacitats. La persona se senti realitzada, valorada, sigui competent i responsable, sigui capaç de formular objectius i dur-los a terme. Els productes han de ser fets per potenciar les capacitats de les persones, no per adormir-les; per què la persona sigui activa, atenta, competent i tingui cura del producte, fent-lo sostenible, i vetllant-lo.