Veiem que la nostra societat és presa per una malaltia greu però guarible. No és gaire diferent de la malaltia que els nostres avis anomenaven tisi, perquè fa que les seves víctimes també es consumeixin. La tuberculosi econòmica d'avui no consumeix ni els nostres cossos ni els nostres recursos (l'energia i els recursos utilitzats es queden al darrere, en forma de contaminació improductiva), però els seus efectes sobre la gent, les nacions i el planeta són igual de mortals, costosos i contagiosos. Se'ns ha dit que la industrialització és el resultat d'uns nivells més alts d'eficiència i productivitat. La productivitat humana certament s'ha multiplicat per molt des del començament de la revolució industrial. Hem incrementat la nostra capacitat productiva substituïnt el treball humà amb recursos. Però ara aquesta substitució ha arribat massa lluny i estem sobreutilitzant recursos com ara l'energia, els materials, l'aigua, el sòl i l'aire. Els guanys de "productivitat" que s'aconsegueixen d'aquesta manera estan esclafant els sistemes vius que forneixen la base dels nostres recursos i que també han d'assimilar les deixalles de la nostra civilització. Però la malaltia exhauridora té cura. La cura ve dels laboratoris, els obradors i les línies de producció de científics i tecnòlegs especialitzats, de les polítiques i els dissenys dels planificadors i arquitectes urbans, de la ingenuïtat d'enginyers, químics i pagesos, i de la intel·ligència de tothom. Es basa en una ciència sana, una bona economia i el sentit comú. La cura és fer servir els recursos de manera eficient, fent més coses amb menys. No es tracta de recular ni de "retornar" a mètodes anteriors. és el començament d'una nova revolució industrial en què hem de posar fi als increments dràstics de la productivitat dels recursos.

E. U. von Weizsäcker, A. Lovins i L. Hunter Lovins
FACTOR 4. Duplicar el bienestar con la mitad de los recursos naturales
Copyright Círculo de Lectores, SA/Galaxia Gutenberg, SA, 1997.