Tots

A l'hora de comprar procura que els productes siguin de vora casa teva i que no s'hagin obtingut mitjançant un procés agressiu per a l'entorn.

Consumeix amb mesura i només allò que realment necessitis. Defuig les modes i les necessitats induïdes.

Tendeix a l'autoabastament, per exemple treballant un hort. Les fruites i verdures fresques i acabades de collir són molt més saludables i més riques en vitamines.

Evita l'ús de productes tòxics o que tinguin un procés de fabricació que produeixi residus nocius. Evita comprar productes que continguin ingredients que estan protegits per la llei.

Allarga la vida dels aparells; malgrat que siguin vells, es poden pintar i fer revisar perquè funcionin molts més anys. Fer-se les coses un mateix respecta més l'entorn i els resultats són motiu de satisfacció.

Potencia el comerç just i responsable. Compra productes que siguin respectuosos amb l'entorn i col·labora amb les xarxes de consumidors.

El concepte de comerç ha experimentat canvis importants. Si abans era l'intercanvi entre dues persones que lliurement triaven el que els convenia o desitjaven, ara ha passat a ser un joc d'influències constants que condiciona completament la nostra vida. El comerç ha esdevingut un joc d'interessos en mans de molt pocs, que belluguen grans quantitats de diners i de productes per al seu propi enriquiment.

Però el comerç continua essent un joc a dues bandes. Per un costat, arreu del món hi ha alguns grups empresarials que controlen el mercat, i per l'altre costat hi ha el consumidor, que és el destinatari d'aquests productes. Per tant, el comprador té la possibilitat de marcar les pautes de consum, decidir quins productes són necessaris i quin tipus de consum és superflu.

En aquesta relació entre dos (empresa-consumidor) cal que el consumidor tingui tota la informació possible per poder triar amb consciència, però cal que faci un esforç per mantenir-se informat. La força dels consumidors és molt important, ja que hi ha moltes possibilitats d'aconseguir evitar alguns abusos. Però és clar que els grups empresarials amagaran les possibilitats d'incidència. Per això cal mantenir diverses fonts d'informació solvents que permetin als consumidors tenir diferents punts de mira i arribar a tenir notícia de casos flagrants. Alguns boicots a grans multinacionals han fet canviar polítiques empresarials molt importants.

La desconeixença de la possibilitat d'incidència permet la comercialització d'alguns productes de forma plenament agressiva per al medi ambient i, al capdavall, per a les persones. Així, la comercialització d'alguns productes agrícoles estimula el seu monocultiu en detriment d'altres espècies d'autòctones i, per tant, potencia la pèrdua de biodiversitat. El mateix esdevé amb la utilització excessiva de fustes tropicals, que incrementa la tala innecessària i la pèrdua de l'hàbitat de moltes espècies, i, molts cops, es dóna a aquestes fustes tropicals usos que altres fustes autòctones també poden cobrir o se les destina a usos merament ornamentals.

La globalització del comerç no és un fet que vingui de nou, però les conseqüències que això porta segurament no són gaire conegudes. Els productes els classifiquem i valorem en funció del seu preu. Per tal de competir amb els productes autòctons, els productes provinents de l'altre costat del planeta són molt econòmics, però potser no tenen en compte tots els costos. Sovint el preu no reflecteix el cost real perquè no s'han treballat eficaçment les matèries primeres, ni s'inclouen les repercussions dels residus que es generen en la producció, ni s'han tingut en compte els costos ambientals associats que comporten, ni les despeses energètiques de la producció ni del trasllat, ni s'han pagat uns sous justos.

El cicle d'elaboració de qualsevol producte sol ser llarg i amb lligams molt diversos. Abans de comprar qualsevol producte és oportú que fem una petita reflexió sobre el seu cicle. Només cal fer mentalment un viatge cap a l'origen de les matèries primeres, la seva obtenció i el procés de manufacturació del producte. Llavors cal fer un càlcul de les despeses que representa el seu transport fins al punt de venda i les repercusions que té cada pas per al medi ambient. Finalment, ja estem en condicions de fer una tria coherent.

Certament el consumidor no té força per canviar les inèrcies mundials, però no per això les ha d'ignorar. De totes maneres, el consumidor és el responsable de la seva actitud, i en el gran mercat mundial cada petita acció és important. La consciència global necessita anar acompanyada d'una actuació diària i constant, i que aquesta acció sigui tenaç i difosa en el territori.

La coneixença de la problemàtica mundial dóna eines que permeten adoptar mesures en el dia a dia. És qüestió, sobretot, d'adquirir uns hàbits que han d'esdevenir conscients i que s'han de tenir en compte en cada compra que es realitza. D'aquesta manera, a l'hora de comprar, hem de triar aquells productes que no malmetin l'entorn. Buscarem productes que usin processos de producció nets i així estimularem l'ús de tecnologies capdavanteres que produeixin menys residus i/o contaminació o de processos de cicle tancat. Hem d'escollir els productes que no facin ús de matèries tòxiques i/o espècies protegides en la seva producció i que alhora siguin produïts prop de casa nostra per evitar transports innecessaris. Vetllant pel medi ambient, hem de cercar aquells productes que tinguin una esperança de vida llarga, és important que consumeixin poc i durin molt, i alhora s'han de valorar les possibilitats d'arreglar-los nosaltres mateixos si s'espatllen. Cal pensar en els usos alternatius que li podrem donar un cop deixi de fer el seu ús inicial o com ens en desfarem (on anirà a parar), i si algú altre li podrà donar altres usos que no siguin l'abocador o si es podrà reciclar. A l'hora de comprar hem de tenir en compte el comerç just i equitatiu i col·laborar amb les xarxes que ofereixen comerç alternatiu.

Més enllà dels problemes que el comerç provoca per al medi ambient, el veritable efecte pervers per a l'entorn és el consum desmesurat. L'increment constant del consum de matèries primeres està produïnt una dilapidació dels recursos. Per altra banda, alhora sabem que aquests recursos són limitats. Fer-ne un ús exagerat és una bogeria que ens empeny a un carrer sense sortida. La societat de consum, de lliure comerç o del neoliberalisme, amb tota la màquina publicitària, inculca un afany irrefrenable per posseir una quantitat desorbitada d'objectes.

El canvi d'hàbits que ha de fer el consumidor (dels països industrialitzats) ha de dur cap a un consum amb mesura i només de les quantitats necessàries, procurant allargar la vida dels productes i dels objectes. L'ús adequat de fotocopiadores i impressores és tan important com procurar no malbaratar el menjar. Hem d'evitar comprar compulsivament i agafar allò que ens entra pels ulls. Els comerços, i principalment els grans establiments, estan pensats per a "convèncer", encisar els compradors amb mil i un productes innecessaris. S'ha de fer un esforç de contenció i una tria assenyada. La compra de roba "de moda" que s'usa en comptades ocasions és un problema semblant al de l'ús indiscriminat del cotxe.

Dins d'aquest mercat d'ofertes, és preferible consumir productes de la pròpia comarca que ens són més propers i que fem més nostres, ja que això permet crear una complicitat entre el productor i el consumidor i establir lligams amb el propi entorn.

Encara millor si podem fer-nos les coses nosaltres mateixos: així respectem més l'entorn, obtenim productes energèticament més econòmics i els resultats són motiu de satisfacció, perquè els donem un valor afegit. S'ha de tendir a l'autoabastament. Tenir un hort, per exemple, permet veure els resultats de la pròpia feina i és agraït. A més a més, les fruites i verdures fresques són molt més saludables i més riques en vitamines, i evitem un munt d'intermediaris, productes i serveis innecessaris com ara els embolcalls o els transports. Per altre costat, aquesta activitat incentiva a fer el mateix en altres aspectes de la vida personal o professional, i d'aquesta manera un mateix pot arreglar-se objectes molt diversos i allargar més la vida de molts utensilis.

	UN GRAN MERCAT DE PETITS CONSUMIDORS

	El concepte de comerç ha experimentat canvis importants. Si abans era l'intercanvi entre dues persones que lliurement triaven el que els convenia o desitjaven, ara ha passat a ser un joc d'influències constants que condiciona completament la nostra vida. El comerç ha esdevingut un joc d'interessos en mans de molt pocs, que belluguen grans quantitats de diners i de productes per al seu propi enriquiment. Però el comerç continua essent un joc a dues bandes. Per un costat, arreu del món hi ha alguns grups empresarials que controlen el mercat, i per l'altre costat hi ha el consumidor, que és el destinatari d'aquests productes. Per tant, el comprador té la possibilitat de marcar les pautes de consum, decidir quins productes són necessaris i quin tipus de consum és superflu. En aquesta relació entre dos (empresa-consumidor) cal que el consumidor tingui tota la informació possible per poder triar amb consciència, però cal que faci un esforç per mantenir-se informat. La força dels consumidors és molt important, ja que hi ha moltes possibilitats d'aconseguir evitar alguns abusos. Però és clar que els grups empresarials amagaran les possibilitats d'incidència. Per això cal mantenir diverses fonts d'informació solvents que permetin als consumidors tenir diferents punts de mira i arribar a tenir notícia de casos flagrants. Alguns boicots a grans multinacionals han fet canviar polítiques empresarials molt importants. La desconeixença de la possibilitat d'incidència permet la comercialització d'alguns productes de forma plenament agressiva per al medi ambient i, al capdavall, per a les persones. Així, la comercialització d'alguns productes agrícoles estimula el seu monocultiu en detriment d'altres espècies d'autòctones i, per tant, potencia la pèrdua de biodiversitat. El mateix esdevé amb la utilització excessiva de fustes tropicals, que incrementa la tala innecessària i la pèrdua de l'hàbitat de moltes espècies, i, molts cops, es dóna a aquestes fustes tropicals usos que altres fustes autòctones també poden cobrir o se les destina a usos merament ornamentals.

	PENSA GLOBALMENT, ACTUA LOCALMENT

	Certament el consumidor no té força per canviar les inèrcies mundials, però no per això les ha d'ignorar. De totes maneres, el consumidor és el responsable de la seva actitud, i en el gran mercat mundial cada petita acció és important. La consciència global necessita anar acompanyada d'una actuació diària i constant, i que aquesta acció sigui tenaç i difosa en el territori. La coneixença de la problemàtica mundial dóna eines que permeten adoptar mesures en el dia a dia. És qüestió, sobretot, d'adquirir uns hàbits que han d'esdevenir conscients i que s'han de tenir en compte en cada compra que es realitza. D'aquesta manera, a l'hora de comprar, hem de triar aquells productes que no malmetin l'entorn. Buscarem productes que usin processos de producció nets i així estimularem l'ús de tecnologies capdavanteres que produeixin menys residus i/o contaminació o de processos de cicle tancat. Hem d'escollir els productes que no facin ús de matèries tòxiques i/o espècies protegides en la seva producció i que alhora siguin produïts prop de casa nostra per evitar transports innecessaris. Vetllant pel medi ambient, hem de cercar aquells productes que tinguin una esperança de vida llarga, és important que consumeixin poc i durin molt, i alhora s'han de valorar les possibilitats d'arreglar-los nosaltres mateixos si s'espatllen. Cal pensar en els usos alternatius que li podrem donar un cop deixi de fer el seu ús inicial o com ens en desfarem (on anirà a parar), i si algú altre li podrà donar altres usos que no siguin l'abocador o si es podrà reciclar. A l'hora de comprar hem de tenir en compte el comerç just i equitatiu i col·laborar amb les xarxes que ofereixen comerç alternatiu.

	A LA VORA DE CASA

	Dins d'aquest mercat d'ofertes, és preferible consumir productes de la pròpia comarca que ens són més propers i que fem més nostres, ja que això permet crear una complicitat entre el productor i el consumidor i establir lligams amb el propi entorn. Encara millor si podem fer-nos les coses nosaltres mateixos: així respectem més l'entorn, obtenim productes energèticament més econòmics i els resultats són motiu de satisfacció, perquè els donem un valor afegit. S'ha de tendir a l'autoabastament. Tenir un hort, per exemple, permet veure els resultats de la pròpia feina i és agraït. A més a més, les fruites i verdures fresques són molt més saludables i més riques en vitamines, i evitem un munt d'intermediaris, productes i serveis innecessaris com ara els embolcalls o els transports. Per altre costat, aquesta activitat incentiva a fer el mateix en altres aspectes de la vida personal o professional, i d'aquesta manera un mateix pot arreglar-se objectes molt diversos i allargar més la vida de molts utensilis.