El més sorprenent del comerç internacional és que les seves repercussions sobre el medi ambient enfronten els responsables a unes molestes contradiccions i negociacions a cada moment. La creixent mobilitat del capital a través d'invents com ara la zona de lliure comerç Maquilladoras, situada a la frontera entre els EUA i Mèxic, mina la situació mediambiental en permetre que les indústries contaminants eludeixin el compliment de les lleis en comptes de netejar la seva actuació; amb tot, la mateixa mobilitat d'inversions dóna als països pobres ingresos més grans que poden invertir en indústries descontamimants. El comerç lliure potser provoca que s'elimini la selva tropical per a posar-hi conreus comercials; però en reduir els aranzels dels béns elaborats que es venen a l'estranger, també pot fer que els països en desenvolupament superin la forta dependència de les indústries extractives, com ara l'explotació de la selva tropical i la mineria. Com a conseqüència d'aquest entrellat, el debat sobre el comerç i el medi ambient ha esdevingut un camp de mines polític que arriba virtualment a cada país, indústria i ecosistema. I posarà durament a prova la capacitat dels governs de respondre a les demandes d'un món en el qual la "inestabilitat" ja no és només una condició política, sinó biològica.

Hillary F. French
Vicepresidenta de Recerca
World Watch Institute