De sempre, les illes han estat lligades a la mitologia i han estat envoltades d'un encís especial. A l'època antiga ja se les considerava la residència dels déus i han arribat fins als nostres dies com a paratges idíl·lics per gaudir d'unes vacances. De fet, associem algunes d'aquestes illes a llocs de bellesa immesurable, i noms com Samoa, Maurici o altres ens duen al cap platges de sorra blanca i aigües transparents.

Però lluny dels prospectes turístics, la realitat de les illes sol ser més dura. Les illes petites -no tenen més de 10.000 km2 ni 500.000 habitants- han d'afrontar molts problemes quotidians que es veuen agreujats per les condicions específiques de la insularitat, i que sovint són ignorats pels seus visitants ocasionals.

Les dimensions de les illes solen limitar les seves possibilitats de desenvolupament econòmic i de creixement demogràfic. Les illes sempre topen amb els mateixos entrebancs: els seus recursos són escassos i les relacions amb l'exterior són més difícils que en països continentals. L'aigua, l'energia, els boscos, els residus, la vida natural i les costes són els punts febles de les illes, i els que determinen la capacitat d'una illa de sustentar la població que alberga.

Dins d'un context globalitzador, els Petits Estats Insulars en Desenvolupament (PEID) són sovint els que surten més mal parats dels canvis que estan esdevenint al planeta, sense ser-ne els culpables ni poder-ho remeiar. L'escalfament de l'atmosfera, els desastres naturals, els canvis climàtics i les envestides econòmiques els fan molt més mal que als països continentals. L'escalfament de l'atmosfera i la conseqüent elevació del nivell dels oceans pot fer desaparèixer illes senceres. Algunes sobresurten pocs metres sobre el nivell de l'aigua i poden quedar negades, i altres, més muntanyoses, poden patir greus danys perquè la població sol concentrar-se a les costes. A més a més, les illes estan a mercè de les inclemències meteorològiques, queden desprotegides enmig de l'oceà i els desastres naturals de gran magnitud les afecten molt més severament.

Les relacions externes de les illes són més complicades perquè el transport encareix tant les importacions com les exportacions. Aquest cost afegit dificulta l'establiment d'empreses estrangeres i posa moltes traves a la competitivitat de possibles noves empreses autòctones. Malgrat això, el gran potencial que ofereixen els recursos marins obre les portes a possibles desenvolupaments econòmics molt interessants.

Les illes magnifiquen internament un seguit de problemes que tenen abast planetari. L'aigua, per exemple, és un bé escàs a les illes. Per una banda hi ha sobreexplotació i malbaratament dels recursos, que duu a una mancança; però per l'altra es desconeixen les disponibilitats dels aqüífers. Aquesta problemàtica ve sovint agreujada per l'increment de les extraccions per necessitats turístiques, industrials o de l'agricultura destinada a l'exportació. Una gestió molt acurada dels recursos disponibles i l'ús de noves tecnologies com el dessalatge poden ser algunes de les solucions.

Els canvis que estan vivint les illes tenen molts vessants. L'arribada del turisme i l'economia de mercat obren la porta a tot tipus de nous productes. I de resultes d'això, l'acumulació de residus s'ha transformat en un problema real i creixent. En el futur, la manca d'espai suposarà un problema per a la deposició de més residus. Cal, des d'ara, plantejar sortides a les muntanyes de brossa. La recuperació de tradicions de les cultures autòctones pot ser útil per a recuperar l'equilibri perdut.

Les fonts d'energia de les illes estan mal dissenyades. Generalment, l'ús de models energètics copiats de països continentals comporten sistemes cars (que obliguen a importar grans quantitats de petroli), que poden tenir greus repercussions ambientals. Mentrestant, s'obvien les possibilitats de les illes i el potencial d'altres energies que en comunitats d'aquest estil tenen molt més sentit. Les illes són espais oberts amb moltes possibilitats: energia eòlica, combustió de biomassa marina i energia solar entre d'altres. Tot i així, les instal·lacions sempre han de ser adequades a les possibilitats de l'illa, perquè la seva superfície limita la producció energètica a gran escala.

L'explotació de les masses forestals està repercutint fortament sobre tot l'entorn de les illes. La pèrdua de la coberta vegetal desprotegeix el sòl. La terra nua s'empobreix per l'efecte de l'erosió, perd la capacitat de rebrotar per manca de nutrients i de retenir aigua i finalment esdevé erma. Aquest efecte és especialment greu perquè porta a la desaparició d'ecosistemes únics. Les illes són les servadores de gran part de la biodiversitat del planeta i, tot i no acollir moltes espècies, acullen una gran quantitat d'endemismes (espècies que no existeixen enlloc més). La seva especificitat les ha dutes a ser el paradigma de la teoria de l'evolució de Darwin i han esdevingut santuaris d'espècies úniques. A més a més, les illes acullen una gran diversitat de llengües i cultures, que són part fonamental del patrimoni mundial.

Probablement el problema més fort és el turisme. La sobreexplotació turística que pateixen les illes provoca uns augments desmesurats de la població natural, que s'arriba a multiplicar per deu durant alguns mesos de l'any. Aquest increment representa un consum d'aigua i d'energia molt més gran (per la quantitat de gent i els hàbits de consum), comporta una importació de béns de consum i augmenta el volum de deixalles: tot això té un impacte molt fort damunt l'entorn. Alhora, la infraestructura que es crea arran de l'explotació turística pot acabar sent contraproduent per al mateix desenvolupament turístic. El turista abandona aquells llocs on troba formigó i busca indrets més verges.

Les illes es veuen afectades per un munt de problemes que no difereixen gaire dels que pateix la resta del planeta i l'exemple que ens estan donant hauria de servir per a rectificar els mals vicis que ens ha dut la febre consumista.