La contaminació atmosfèrica de les centrals elèctriques, els vehicles i les instal.lacions industrials pren milers de formes. Una quarta part de la població mundial viu en zones on les concentracions de contaminants atmosfèrics són perilloses per a la salut. Els contaminants orgànics persistents, com ara els PCB i el DDT, s'acumulen en els organismes vius i poden provocar càncer. La pluja àcida, formada per òxids de sulfur i nitrogen, fa malbé collites, boscos i la vida aquàtica, i corroeix edificis. El diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle amenacen d'alterar el clima global, i els compostos que contenen clor o brom destrueixen, a l'estratosfera, l'ozó que protegeix la Terra dels nivells perillosos de radiació ultraviolada.

Les mesures específiques de lluita contra contaminants concrets són insuficients; de fet, una resposta aïllada a una amenaça en pot agreujar una altra. Per exemple, els aerosols de sulfat contribueixen a la pluja àcida, però emmascaren l'efecte hivernacle, de manera que una disminució de les emissions de sulfur dels combustibles fòssils, sense una reducció de les emissions de carboni, accelera el canvi climàtic. La solució última rau en la reforma de l'energia, el transport i els sistemes industrials mundials que generen contaminació.

Molly O’Meara
Investigadora
Worldwatch Institute