El desenvolupament social i econòmic se sustenta en una àmplia xarxa d’infraestructures molt diverses: habitatges, vies de transport, instal·lacions de comunicació i un llarg etcètera. Avui dia els minerals i els metalls són uns materials bàsics per construir moltes d’aquestes infraestructures. Els metalls (coure, ferro, alumini entre d’altres), els minerals industrials (guix, calç) i els materials de construcció (sorra, pedra) s’utilitzen en infinitat de productes, però la seva presència està tan incorporada a les vides quotidianes que poques vegades en som conscients. Si, per ells mateixos, tots aquests materials passen desapercebuts, els orígens dels minerals i dels metalls i els camins que segueixen fins a les nostres llars, les nostres ciutats i els nostres entorns encara són més desconeguts.

		Les infraestructures humanes es construeixen fonamentalment a partir de minerals.

Aquests materials s’obtenen a través de la mineria: una activitat amb una llarga tradició. Des de molt antic s’utilitzen recursos minerals, però ha estat amb la revolució industrial i, sobretot, al llarg del segle XX que l’explotació ha crescut desmesuradament.

		Els minerals són limitats, per tant hem de reduir l’extracció i el consum

L’extracció de minerals marca profundament el territori i afecta radicalment les societats que hi viuen. Les dimensions dels grans projectes miners actuals alteren ecosistemes sencers, obliguen a emigrar milers de persones i destrueixen valors naturals únics.

EL MEDI NATURAL, EL MÉS AFECTAT

La mineria és una activitat amb greus efectes ambientals. En primer lloc, moltes reserves de metalls i de minerals estan ubicades en espais de gran riquesa biològica i cultural. Per això hi ha moltes mines en aquests indrets i per la mateixa raó els projectes de futures mines s’emplacen en territoris que plantegen situacions similars. L’amenaça recau damunt del 40 % dels boscos i, sobretot, afecta ecosistemes únics en el planeta.

		Cal preservar la riquesa biològica

En segon lloc, els residus que genera la mineria són espectaculars i els efectes d’aquests residus arriben molt lluny. Per fer-nos una idea, una tona de coure provoca 110 tones de pedres i residus, i una tona d’or genera 300.000 tones de residus. Les mines treuen més materials que tots els rius del món junts i, només a Canadà, generen més de 1.000 milions de tones de residus cada any, una quantitat 60 vegades superior als residus de totes les ciutats del país juntes. Aquests residus s’aboquen indiscriminadament en rius d’arreu del món i destrueixen tota forma de vida que troben al seu pas. En els millors casos, els residus s’emmagatzemen en immenses bases. Doncs bé, s’ha observat que el 75 % dels incidents ambientals des del 1975 ençà han estat relacionats amb el trencament de parets de contenció de bases de retenció de residus miners.

A més, en els processos posteriors, quan s’extreu el mineral de la mena (la terra que té un alt contingut de mineral), s’utilitzen diferents productes químics, alguns de molt tòxics com ara el cianur, que després també s’aboquen en rius o s’enterren sense cap mesura de prevenció i així contaminen els sòls i les aigües subterrànies.

Des del punt de vista energètic, la mineria és una activitat molt costosa. Les mines i el processament dels minerals (sense comptar el transport) consumeixen el 10 % de l’energia del món, per tant la seva aportació a l’escalfament planetari és molt destacada. A més, els baixos preus de transport permeten que els materials nous recorrin grans distàncies abans d’arribar al lloc de destí. Per exemple, el coure extret a Xile es fon a Europa, serveix per fer radiadors de cotxe al Japó i aquests cotxes acaben circulant als Estats Units d’Amèrica. Això incrementa molt l’emissió d’anhídrid carbònic. Però, la mineria també emet uns gasos molt poc corrents, els PFC, que tenen un efecte d’hivernacle entre 6.000 i 9.000 vegades superior al CO2. Tot i que les emissions s’han reduït els darrers anys, el 1997 es van alliberar 19 milions de tones de PFC a l’atmosfera.

Aquesta situació ha empitjorat els darrers anys perquè els baixos preus de l’energia n’han permès la utilització intensiva i això ha facilitat la proliferació de mines a cel obert o en llocs de molt difícil accés i l’extracció de menes de qualitat més baixa, i, de retruc, ha originat grans transformacions del paisatge.

LA MINERIA, FONT DE DESOCUPACIÓ

També hi ha altres impactes que sovint passen desapercebuts. Laboralment, la mineria té un pes molt reduït en l’economia mundial (inferior a l’1 %), però en canvi té uns costos socials molts forts (el 5 % de les morts en el treball). La mineria és una de les activitats amb una sinistralitat més alta, els estudis diuen que moren 40 persones cada dia. A més, hi ha molta mà d’obra que treballa en condicions pèssimes, de quasi esclavatge, on s’hi veuen involucrats molts infants.

		La mineria és una activitat molt dura que cal reciclar.

En canvi, econòmicament la mineria no representa una millora real per als països que la pateixen, no és una font econòmica bàsica de cap país desenvolupat i les regions mineres d’aquests països són àrees fortament deprimides. Tanmateix, alguns països en via de desenvolupament tenen les seves economies molt vinculades a la mineria. Hi ha estudis que demostren que els països que econòmicament depenen en bona mesura de la mineria tenen un creixement dels índexs per càpita més lents que els altres i, a més, són països amb molta corrupció.

		La baixada dels preus dels minerals deixa els països a la bancarrota.

UN NOU FUTUR PER A LA MINERIA

El desenvolupament de la humanitat passa per un ús molt més eficient dels minerals. El reciclatge evita l’extracció constant de minerals. Si s’hagués reciclat l’alumini dels 7 milions de llaunes que es van llençar als Estats Units d’Amèrica entre el 1990 i el 2000, s’haurien pogut construir 316.000 avions Boeing 737, un 25 % de la flota mundial.

El reciclatge també consumeix molta menys energia. Si es reciclessin l’alumini, l’acer i el coure es reduiria un 70 % l’energia usada en l’obtenció de metalls (això representa més energia de la consumida a tota la regió del sud d’Àsia, on viu el 25 % de la població del món). L’alumini reciclat estalvia el 95 % de l’energia consumida en l’extracció i el processament de la bauxita (mineral del qual s’extreu l’alumini).

		L’alumini és fàcil de reciclar i molt car de produir.

Laboralment, el reciclatge ofereix més oportunitats i és més segur. Per això, cal afavorir un sector que ja existeix. Aquest sector necessita créixer per poder donar resposta a les necessitats actuals. Per exemple es poden dissenyar els productes perquè siguin totalment desmuntables, com ha fet l’empresa Audi, que ha tret un cotxe que es pot desmuntar completament i permet recuperar-ne els materials.

També han de desaparèixer els ajuts econòmics directes i encoberts que reben les empreses mineres. Les empreses han de deixar de rebre ajuts per fer explotacions mineres i han de ser responsables dels efectes ambientals i socials que provoquen, de manera que estiguin obligades a recuperar les zones afectades. En compensació, els ajuts econòmics han de promoure la recollida selectiva dels metalls, han de donar suport a les empreses processadores de metalls perquè puguin reciclar-los, han de fomentar la creació de noves empreses que estiguin pensades per al reciclatge de minerals i, en darrer lloc, han de potenciar molt la innovació en aquest camp.

Els governs han prendre mesures per impulsar aquestes reformes. Algunes d’aquestes reformes ja s’estan duent a terme a Dinamarca, on s’ha prohibit l’ús de l’alumini per a llaunes. També la Unió Europea ha aprovat una directiva que obliga a la recuperació de la ferralla dels automòbils (fet que potencia el redisseny).

Tot i les reformes, una petita part dels minerals haurà de continuar venint de les mines, per això, la mineria s’ha de reformar i ha d’adoptar uns processos molt més eficients i no contaminants.

També cal un canvi cultural, perquè no per tenir més viurem millor i un cas concret n’és l’extracció d’or. Segurament el món no necessita cada any 2.400 tones d’or, que en un 80 % es dediquen a la joieria, si l’obtenció d’aquest or té els efectes que hem vist.